«El tinent dels SDIS 66 (bombers francesos) ens va dir que tenia els hidroavions a Perpinyà carregats per marxar, però que estava esperant el permís». Ahir, quatre dies més tard de l’inici de l’incendi que va cremar més de 400 hectàrees al cap de Creus, fonts del Departament d’Interior insistien a Diari de Girona que l’ajuda dels mitjans aeris francesos estava a punt, a pocs minuts de Llançà i Port de la Selva, però que no va acabar arribant, segons la seva percepció, per una «errada de valoració» del Govern espanyol sobre la importància del foc. Des de Madrid, en canvi, i també a preguntes d’aquest diari, Protecció Civil argumentava ahir que «la mobilització de mitjans internacionals correspon al Ministeri de l’Interior i que la seva incorporació es realitzarà una vegada disposats dels nacionals» per defensar que la manera més eficient de combatre un foc com el del passat cap de setmana era, com es va acabar fent, amb els hidroavions que es van desplaçar des de la base de Saragossa o des de Mallorca. «Es va ocupar al màxim l’espai aeri, raó per la qual no tenia sentit sol·licitar ajuda a la veïna França; fent ús d’un mecanisme fonamental de coordinació europea», va assegurar ahir, en un fil de Twitter, la ministra de Transició ecològica, Teresa Ribera, recordant que en aquest costat de la frontera es van acabar mobilitzant onze mitjans aeris entre hidroavions, avionetes i altres naus.

L’incendi s’hauria controlat millor amb l’ajuda francesa? Segurament sí. O almenys creuen fonts dels bombers que, des de divendres, van estar treballant en l’extinció del foc. A quarts de dues del migdia de divendres, amb el foc ja detectat, Bombers de la Generalitat ja va demanar a Madrid l’arribada d’hidroavions i, poc més tard, a Girona ja es va rebre l’oferiment d’ajuda des de l’altre costat de la frontera −el contacte entre els bombers gironins i els de Perpinyà és molt fluid des de la implementació del programa europeu «Cooperem»−, però llavors la decisió de Madrid, des d’on s’havia de formalitzar la petició oficial perquè els hidroavions dels SDIS 66 poguessin aixecar el vol, era enviar els seus propis hidroavions.

«A petició de la Generalitat de Catalunya, vam enviar 11 mitjans aeris, que van actuar alternativa i coordinadament amb els mitjans de la Generalitat», apuntava a Twitter Ribera en un argument, però, que no convenç el personal que va treballar sobre el terreny: «Dels onze, dos els tenim aquí a Empuriabrava i un altre a Reus, i ja no els compto, però és que nosaltres no necessitàvem avionetes sinó hidroavions per atacar el foc abans que pugés la carena i ja se’ns escapés». De la mateixa manera, estimen que, amb «menys d’una hora», els hidroavions francesos haurien estat sobre el terreny i «no pas un, com el que va venir de Mallorca, sinó amb una formació de dos o tres que són un espectacle treballant», mentre que els hidroavions enviats pel Ministeri de l’Interior van acabar atacant el foc a quarts de sis de la tarda. Des de l’entorn del govern estatal s’apunta que l’arribada de l’ajuda francesa no hauria estat tant ràpida −«tenen la base a Nimes, 200 quilòmetres més enllà de −Perpinyà on només paren a carregar», però fonts del Departament d’Interior reiteren que «quan vam parlar amb la gent del SDIS 66 tenien els hidroavions preparats a Perpinyà».

Uns hidroavions que no van arribar a aixecar el vol, no ho podien fer sense que el Govern espanyol ho demanés oficialment, en un problema que, segons expliquen persones coneixedores del món de l’extinció d’incendis, no hauria passat amb els mitjans terrestres: «Amb el marc del programa europeu «Cooperem» tenim molt bona relació amb els bombers francesos, hem fet formació conjunta i hi ha agents d’enllaç per compartir informació; si hi ha un incendi o un accident al costat de la frontera podem entrar ajuda sense cap formalisme, però això no passa en el cas dels mitjans aeris, tot i que es va parlar que seria així en una reunió bilateral entre Espanya i França a Màlaga, però que no s’està aplicant».