.Aiguamolls, maresmes, regadius, canals, recs, rieres, roques litorals, els arrossars de Castelló d’Empúries, Bellcaire i Pals… són els paratges que han omplert d’històries al terrassenc, de 43 anys, Àlex Ollé i Torner. Tècnic especialitzat en explotacions agropecuàries, afirma adorar la seva feina, ja que està al lloc on es troba còmode. És el co-coordinador del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter, amb seu a Castelló d'Empúries. «Estic a la meva salsa, ja que puc estar al camp agafant les mostres i elaborant el pla de control. Durant el dia acabes fent moltes tasques, siguin de despatx o bé, de contacte amb els clients, però sincerament prefereixo la de camp». Fa més de 16 anys que resideix a Riumors. Gràcies a la seva transparència quan parla, la conversa podia haver durat hores i hores, ja que també està format en temes forestals i tractaments de biocides i té un gran ventall de contalles per explicar.

Quina tasca desenvolupa el Servei de Control de Mosquits?

Som un servei que la filosofia que porta per bandera sempre han estat les maresmes, és a dir, el que configura la sortida de mosquits juntament amb el control d’aquests per tal que no provoquin efectes negatius. No obstant això, en treballar per una sèrie de municipis que són una mancomunitat sempre havíem tingut demandes d’altres tipus de problemàtiques com bé són les paneroles, les vespes... Arran d’això, el servei es va professionalitzar creant una unitat més específica per controlar plagues urbanes. Per tant, tenim aquests dos grans nuclis. Un és en l’àmbit de mosquits en general i l’altre relacionat amb les plagues urbanes.

Treballen en coordinació amb altres organismes, com Dipsalut.

Exacte. Concretament, serien dos grans projectes. Un d’ells està vinculat amb el tema del mosquit tigre i l’altre amb la mosca negra. En el primer, el que fem és una divulgació a escoles i no escoles, però també duem a terme una vigilància entomològica. Per altra banda, amb el segon bàsicament el que anem fent és un control d’aquest insecte sobretot en el sector de Girona i Verges.

Quin és el vostre objectiu principal? Disposeu de suficients recursos per poder-los assolir?

El nostre objectiu principal és tenir-ho tot sota control a través dels tractaments i dels experts que hi treballen. A més, també puc dir que una altra prioritat seria fer el mínim ús possible de biocides. Nosaltres el que fem és intentar canviar els mals hàbits d’una persona com per exemple que no llanci a les escombraries les engrunes de pa que queden sobre la taula. D’aquesta manera es minimitza l’aplicació de productes químics. Quant a recursos en principi solem tenir-ho tot cobert, però sí que en determinats moments hem hagut de gratar i ara encara més, ja que el nivell de feina ens ha pujat bastant pel fet de tenir més tractaments disponibles, arribar a més llocs… i, clarament, tot això té un cost.

Com a servei, quina és la vostra actuació per controlar la proliferació de mosquits?

Depèn molt de l’origen, però habitualment quan ens truquen que hi ha una problemàtica anem a la zona, l’analitzem, elaborem un pla i llavors l’executem de la manera que creiem que l’hem de realitzar. Quant a plaques urbanes opereu de la mateixa manera? Primerament dir que quan parlem de plagues incloem els rosegadors, és a dir, rates i ratolins, paneroles, puces, formigues, abelles, vespa asiàtica…, entre molts altres. No obstant això, en aquest cas no actuem de la mateixa manera que amb els cuïcs. Sí que la constància amb la qual actuem és la mateixa, ja que realitzem controls durant tot l’any, però els tractaments que fem servir són diferents. Per exemple: amb les vespes asiàtiques ara hem incorporat una nova tècnica d’extracció a base d’una escopeta de guerra de pintura. Aquesta llança en el rusc un vector congelat amb un insecticida i, això el que fa és congelar el niu. Un cop tenim aquests passos fets el podem retirar fàcilment.

«La nostra filosofia? Donar exemple de com funcionar, estar al capdavant i sempre intentar pensar en el medi ambient»

Tornant al tema dels mosquits, podies dir quin d’ells és el més ofensiu i quin és el més inofensiu?

En aquest cas, tindríem al tigre com el més ofensiu i el Cúlex pipiens, és a dir, al comú com a més inofensiu.

I si parlem del que s’expandeix més…

Clarament, l’Aedes detritus el qual per a nosaltres també és anomenat mosquit d’hivern. Aquest té la característica de poder portar a cap grans desplaçaments, és a dir, et pot picar a Maçanet de Cabrenys, però com que cria a les maresmes torna cap aquí i posteriorment, et pica.

És important estar ben informats sobre el mosquit tigre?

Com treballen en el seu control? Aquest mosquit és molt urbà, és a dir, es produeix a casa, en ambients d’aigua molt estancats i, al mateix temps petits. Quan a tractament, l’únic que fem avui en dia és l’embornal. Paral·lelament, també ens encarreguem de marcar les directrius a tots els ajuntaments de la demarcació de Girona sobre com i quan han de dur a terme el tractament, juntament amb divulgacions a les escoles.

També tracten i protegeixen els arrossars dels mosquits i ara n’és temporada.

Sí, una de les altres coses que intentem és frenar els mosquits en els camps d’arròs. Abans en aquests s’hi instal·lava l’Antòfil, però a causa del canvi climàtic trobem el Cúlex molestus. Això és un veritable problema, ja que aquest es caracteritza per ser molt agressiu. No obstant això, podem resoldre aquest assumpte amb el tractament aeri BTI. És el primer any que ho fem amb aquest tipus de producte i, es diferencia del que utilitzàvem prèviament pel següent. Aquest és molt més ecològic en canvi, l’anterior contenia més químics. També haig de fer esment que encara estem a l’expectativa de com anirà, però confiem i estem molt contents d’haver-lo pogut aplicar.

Per acabar, m’agradaria concloure l’entrevista preguntant per la vostra filosofia.

La nostra filosofia? Donar exemple de com funcionar, estar al capdavant i sempre intentar pensar amb el medi ambient.

UNA INTERESSANT COL·LECCIÓ D'INSECTES

Una interessant col·lecció d'insectes al Servei de Control de Mosquits JÚLIA CORTINA DURAN

Com si d’una obra d’art es tractés, un dels elements decoratius de les instal·lacions del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter és un quadre que no passa desapercebut, perquè conté una interessant col·lecció d’insectes.