El Consell Comarcal de l’Alt Empordà té la intenció de fomentar un major interès dels ciutadans dels pobles i vil·les sobre el tractament dels residus per fer-los arribar a l’abocador comarcal de Pedret i Marzà. Dijous passat es va celebrar una breu visita a l’abocador i al CTR –Centre de Tractament de Residus– i, després, es van presentar les tres accions que s’han dut a terme amb motiu dels 30 anys de l’abocador comarcal. «Cal seguir conscienciant a tots els veïns i les veïnes sobre les gestions mediambientals», va instar la presidenta del Consell Comarcal, Sònia Martínez, davant dels alcaldes i alcaldesses aplegats al Centre Cívic de Pedret i Marzà. L’alcalde amfitrió, Daniel Valencia, recordava que aquesta era «una infraestructura indesitjada, però mirava cap al futur reduint l’impacte ambiental»
El director de l’Àrea d’Infraestructures de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Simó, va participar en la trobada, assegurant que «la gestió dels residus depèn de les forces individuals i tenim un repte important tots plegats». El primer president del Consell Comarcal, Marià Lorca, també hi va ser, com el director d’explotació del 1985 al 2019, Martí Corominas.
L’any 1987, es va redactar una diagnosi de la comarca i dels serveis a la població. En el document, es refereix a la gestió dels residus com un apartat marcadament negatiu, atès que la comarca té molt mal resolta la recollida i tractament de les deixalles. Els 68 municipis afrontaven aïlladament aquest servei i d’això en derivava l’abundància d’abocadors municipals que provocaven molèsties de caràcter sanitari, ambiental i paisatgístic. També eren la causa d’incendis forestals.
Van sorgir propostes de mancomunitats o grups de municipis que plantejaven abocadors mancomunats o altres solucions que no incloïen tota la comarca. També hi havia municipis que optaven per trobar una solució comarcal. En aquells moments, no hi havia una planificació des de la Generalitat amb una estratègia clara de gestió que pogués servir d’estratègia a seguir. L’any 1983 entrava en vigor la primera llei de residus industrials de Catalunya i es creava la Junta de Residus que treballava en aquest sentit.
Amb aquest punt de partida, es començava a treballar en l’àmbit comarcal i també a escala municipal en els serveis de gestió de residus. Els primers municipis que van crear la mancomunitat van ser Castelló, Figueres, Roses, l’Escala i Pedret i Marzà. La finalitat d’aquesta mancomunitat era la planificació i l’establiment i prestació del servei d’escorxador comarcal, entre d’altres.
«La societat evoluciona, però patim un canvi climàtic que ha fet canviar els nostres residus», diu l’actual presidenta del Consell Comarcal, Sònia Martínez, segons la qual, «l’any 2035, el 10% dels residus que generem haurà de ser dipositat a l’abocador».
