«La inversió social a Roses, amb aquest govern, ha augmentat el 37%»

El relleu a l’alcaldia ja és un fet, sense cap entrebanc. Hem d’entendre, doncs, que el pacte de govern gaudeix de bona salut encara que hi hagi hagut moments complicats?

Crec que ha funcionat bé fins ara perquè, de tensions, n’hi ha a tots els governs, siguin de molts partits o d’un de sol. D’alguna manera és bo que hi hagi tensions perquè vol dir que fas coses. L’única manera que no n’hi hagi és no fer res. Per tant, el principal mèrit que hem tingut és que hem sabut gestionar bé el treball entre diferents ideologies o tendències polítiques. A mi m’agrada explicar que hem hagut de casar tres projectes, que evidentment són diferents, amb trajectòries diferents, però amb l’objectiu comú de treballar per a Roses.

Que ERC governés a l’Ajuntament era novetat, feia temps que no passava.

Els nostres socis venien de governar en mandats anteriors, nosaltres feia setze anys que no ho fèiem. Són projectes amb contingut diferent i, per tant, casar això ja és una feina. A més, cal afegir-hi deu persones, cadascuna té la seva manera de treballar i, fins i tot, les seves pròpies manies. He dir que ha sortit bé. No puc amagar un element molt important com ha estat la pandèmia, que tan de bo no hagués aparegut, però que ha millorat la cohesió al govern, millor del que podria semblar. Quan va arribar, el mes de març de l’any passat, les peces del govern ja estaven bastant encaixades, però potser ens faltava un passet més per encaixar-les del tot. I crec que va ser la pandèmia la que ens va fer realitzar el pas endavant definitiu per dir: la situació és complexa, necessitem donar el millor de cadascú de nosaltres.

El Pacte de Canyelles estava ben estructurat i amb un treball previ. S’ha pogut seguir tal com estava previst?

Crec que no hi ha cap administració, ni local ni en altres àmbits, que no hagi hagut de modificar el que tenia planificat per al 2019 i el 2020. És evident que hi ha coses que s’han hagut d’improvisar sobre la marxa, que també és un repte positiu, perquè al final si planifiques una cosa i surt tal com ho has previst, es podria dir que és tot fàcil. En aquest sentit, crec que ens n’hem sortit bastant bé i això és un actiu d’aquest govern. El que puc dir és que, a nivell de calendari i projectes, sí que s’allargaran una mica més del previst, però, en general, anem seguint les principals línies de treball que ens havíem marcat.

Un dels objectius era aconseguir una Roses més bolcada en l’aspecte social. S’hi ha arribat, a aquest objectiu?

No s’hi ha arribat del tot, perquè, tot i que s’ha avançat força, de feina, n’hi ha molta. Una xifra concreta: la inversió social a Roses, amb aquest govern i en dos anys, ha augmentat el 37%. I hi hauria qui podria pensar que això és per la pandèmia i, efectivament, en el pressupost del 2021, hi ha un augment que voreja prop del 30% respecte de l’anterior. Però en el pressupost del 2020 –per tant, es va aprovar en el pressupost del 2019, abans de la pandèmia– ja hi havia un increment del 12%. Això sí que és un dels objectius que ens vam marcar, una major inversió social, i s’ha aconseguit, i amb tot el que ha vingut amb la pandèmia encara ho ha fet més necessari.

A part d’incrementar les ajudes a la gent que més ho necessita, l’altre objectiu és reenfocar els serveis socials municipals i, en la mesura del possible, intentar prevenir situacions de vulnerabilitat. Que aquelles persones que estan en situació de vulnerabilitat guanyin autonomia. Hem engegat un nou servei de centre obert que, a partir del proper curs, estarà disponible amb tota plenitud. És un servei educatiu dedicat a la mainada de famílies més vulnerables; ajudar-los a superar la vulnerabilitat i que siguin ciutadans amb plena autonomia, que al final és el que hem d’aconseguir.

Cal una Roses més integradora.

Sí. Som un dels municipis de Catalunya amb la taxa de població en perill de caure en la pobresa més alta. I ara, amb la pandèmia, gent que estava al llindar ha caigut del costat de la vulnerabilitat. Les dades del centre de distribució d’aliments ho acrediten, s’ha més que doblat el nombre d’usuaris. Com a element d’acció immediata es tracta de garantir que tothom tingui una sèrie de serveis bàsics coberts, de forma estructural garantir això. Però això no soluciona el canvi econòmic necessari perquè aquesta gent i tothom es pugui guanyar millor la vida.

Potser aquest sí que seria el gran repte de Roses per al futur immediat?

És un dels gran reptes que té Roses. El que passa és que també és veritat que, per desgràcia, la gran transformació econòmica que es necessita, la que cal, és un gran projecte de país. La part del litoral de Catalunya ha de fer una aposta nacional per repensar el seu model de turisme, el model laboral... Des de l’Ajuntament, les competència que tenim sobre aquest aspecte hi són, i les hem d’exercir, però són limitades. És molt difícil destriar el futur model de l’economia de Roses, del de l’Escala, Castelló o Sant Pere Pescador. Per tant, es tracta que hi hagi un discurs de país. És a dir: quin model turístic volem? Lligat amb això, quin model laboral volem? –que també és molt important–,i, evidentment, amb plena col·laboració dels ajuntaments.

Què hi poden fer des de l’àmbit municipal?

Es poden fer altres coses. Per exemple, un dels aspectes que hem de desenvolupar és un dels objectius que ens vam marcar i que s’ha endarrerit per la pandèmia, com és el tema urbanístic. Ara mateix tenim un planejament que és de l’any 1993. L’últim POUM és del 2010, però el Tribunal Suprem el va tombar el 2016; per tant, el vigent és del 1993. A més, s’ha aprovat el pla director de la Costa Brava, és un document que té bastant detractors. No hi estic especialment en contra, és un document que en algunes coses hauria d’haver escoltat més els ajuntaments, però en línies generals marca que s’ha de limitar el creixement. Limitar el creixement a vegades és un tema traumàtic per a certa gent, que jo entenc perfectament, perquè parlem d’expectatives econòmiques, però és una necessitat. Penso que el pla director marca l’inici. Considero que hem de fer un planejament que passi de l’urbanisme del segle XX a l’urbanisme del segle XXI, literalment.

El parc marí ho pot canviar tot?

És obvi que és un tema que preocupa a molts sectors: turisme, pescadors... I és indubtable que pot suposar una transformació del paisatge i de l’entorn marí de Roses que marcarà generacions. Ens preocupa que hi hagi totes les garanties necessàries, i si s’acaba fent, que tingui el mínim impacte possible. Hem de protegir els nostres sectors econòmics.