L’antic mas Corts i mas Heras, avui conegut com mas d’en Gifre, al cap de Creus, ha estat restaurat recentment per convertir-se en un habitatge. La propietat està a Llançà i és el tercer mas antic dins el Parc Natural de Cap de Creus que es restaura. Els altres dos són a Roses i estan destinats a turisme rural. Fins a mitjans del segle XX els masos estigueren habitats.
«La profusió i desaparició de més de quatre-cents masos des de Portbou fins a Roses, inclosos els dos vessants de la serra de Verdera, és motiu de moltes reflexions». Ho diu l’historiador i mestre Arnald Plujà al llibre Els masos perduts del cap de Creus, on els detalla, els enumera i reviu una època quan les pastures i la vinya formaven part de les postals d’aquest territori.
A Llançà, el mas d’en Gifre està situat en un petit turó a tocar el cementiri, molt proper a la trama urbana. Havia estat una gran explotació rural. Als baixos, detalla Plujà, «hi havia cort, celler, tines, trull, magatzem i un graner mig subterrani en foram de sitja». El mas havia estat propietat de la nissaga Heras i ocupat pels soldats durant les guerres amb França.
El mas s’ha reconvertit en un habitatge. De fet, durant el boom de la construcció als anys 70 ja s’havia llogat amb aquesta finalitat.
El regidor Francesc Guisset ha explicat que una parella francesa, notaris i advocats, el van adquirir i s’ha restaurat. «Estava totalment en ruïnes i el que han fet és recuperar-lo tal com era abans». Guisset constata que per part de l’Ajuntament «estem molt contents que s’hagi recuperat un mas com aquest, una casa particular». La ubicació és idònia, diu Guisset i «des del mas es veu tota la costa de Llançà, es veu el parc natural de cap de Creus».
A la població, en el catàleg de Béns Protegits hi figuren altres masos. Mas de Madres, Mas de’n Tolsanas i Mas Villiter, segons Plujà, son les propietats que hi hagué a Llançà.
Aquest és el tercer mas que es restaura al cap de Creus. A Roses s’han recuperat Mas d’en Caussa i Mas dels Arbres per a turisme rural, tal com va publicar Diari de Girona. El director del Parc Natural, Ponç Feliu, considerava positiu poder refer les masies en ruïnes. Un dels reptes del parc és la gestió i conservació del mosaic agroforestal amb diversitat d’ambients, pastura, correus, olivar i on es podria potenciar alguna activitat.
