Maria Rosa Gratacós Fàbrega, pianista, professora i compositora de Figueres, ha mort als 92 anys. Filla del músic i compositor Simó Gratacós, va ser distingida el 2018 amb el títol de Ciutadana d'Honor de Figueres en reconeixement a la seva trajectòria professional.
Maria Rosa Gratacós explicava en una entrevista publicada a L'EMPORDÀ el 2004, amb motiu d'un homenatge que li van retre les escoles de música al Teatre Municipal El Jardí de Figueres, que va aprendre música sense haver conegut les notes, ni tan sols a llegir-les. Quan tenia cinc anys, va ser conscient que sabia les dues coses. La seva mare havia estat qui se les havia ensenyat. Els seus familiars van descobrir que tenia aptituds per a la música. La seva primera professora va ser Luisa Matas, de qui Maria Rosa Gratacós guardava un gran record. Després, la seva tia Margarida Gratacós de Massot, juntament amb alguna lliçó i bons consells de l’eminent concertista Brunic Monturiol, van completar la seva formació, la carrera amb quatre anys d’estudi. Va ser aleshores quan va fer perfeccionament amb el mestre i concertista Pere Vallribera, amb qui va descobrir el món màgic del piano.
Il·lusió i esperances
La greu malaltia que va patir el seu pare van motivar-la a abandonar els estudis. “Vaig deixar els estudis i totes les meves esperances i il·lusions per posar-me al costat de la meva família”, recordava la concertista, la qual en aquell moment va optar per donar lliçons i per fer el que tenia més a l’abast. El que li hauria agradat de veritat, però, era haver-se pogut dedicar de ple a la música de cambra.
En el camp de la docència, Maria Rosa Gratacós va passar-hi uns cinquanta anys de la seva vida. Va treballar en diverses escoles de la comarca: Col·legi de la Presentació, Cor de Maria, Casino Menestral, Flauta Màgica i Centre Escolar Empordà de Roses, i va compaginar aquesta tasca amb les classes particulars. A més, va dirigir durant molts anys el cor de la parròquia de la Immaculada de Figueres. També va fundar la Coral Santa Cecília i dues corals infantils: el Cor de Maria i l’Acadèmia de Roses.
Entre els recitals que va oferir, destaquen un concert a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona juntament amb la soprano Teresa Negre, dues parts d’acompanyament de lieds i la part central com a solista interpretant obres de Granados, Falla, Monfon i Turina; dos concerts a la Sala Edison dirigint la Coral Santa Cecília i acompanyant al piano les sopranos Josefina Jiménez de Badet i Maria Rollan; un recital al Cine Juncària d’una vetllada de Nadal amb la Coral Santa Cecília, amb Josefina Jiménez de Badet i Maria Rollan com a solistes i en què van intervenir Narcís Jordi Aragó en el pròleg i Montserrat Vayreda i Mercè Huerta d’Aragó com a rapsodes, i tres recitals de lieder amb la soprano alemanya Brita Luedman.
Presentació a Televisió Espanyola
Maria Rosa Gratacós confessava que li agradava escriure cançons a partir de lletres de poetes de l’Empordà i havia estat sòcia de la Societat General d’Autors d’Espanya amb el número de carnet 23.894. L’any 1969, va presentar una cançó amb lletra de Montserrat Vayreda al tercer festival infantil de Televisió Espanyola i va quedar entre les divuit peces seleccionades. En ràdio, va intervenir en el programa de música clàssica Retablo de Maestros.
“La música és una cosa molt poc palpable, és sentiment. És molt difícil treballar amb la música. Ningú no toca igual la mateixa obra, encara que sempre estigui tocada de manera correctíssima”, va afirmar en una ocasió Maria Rosa Gratacós.
