Núria Escarpanter (Figueres, 1975) va prendre el relleu de la vara d’alcaldessa en un ple, dimarts de la setmana passada, on a primera fila hi havia l’exalcalde Josep Maria Salvatella. Complint amb el pacte signat el 2019 amb el PSC, va obtenir sis vots del plenari i va rebre el suport verbal dels portaveus dels altres partits.

És la primera dona que accedeix a l’alcaldia de Llançà. Quan s’ho va començar a proposar?

De fet, ja fa anys que estic en la política llançanenca i, quan vaig entrar de regidora a l’ajuntament, mai vaig veure’m prou capacitada ni prou valenta per afrontar un repte d’aquesta magnitud, però, amb l’experiència, a vegades, sense una voler, et porta cap a pensar que un dia podria donar-se l’ocasió. El que em va fer decantar va ser quan, precisament, se’ns va fer un pacte, l’any 2015, de cinc partits, quan nosaltres havíem guanyat les eleccions. Allò ho vaig viure d’una manera injusta, perquè havíem guanyat amb molt de marge i allà vaig pensar que era el moment de començar a preparar la tornada a la política i encapçalar un projecte.

I aquests anys d’aprenentatge li han permès anar-se obrint portes…

Concretament. En els moments en què accedeixo a l’ajuntament com a regidora, sempre he pensat que arribar a l’alcaldia, si es dona el cas, com més bagatge tinguis, molt millor.

No parteix de zero, pel fet de ser la muller de l’exalcalde Pere Vila...

Sí, tot ajuda i en tot hi ha un aprenentatge. Per tant, tot el que ha passat dins l’àmbit polític a Llançà m’ha fet entendre moltes coses que potser no entenia. Sobretot, el més important és que, quan afrontes un repte d’aquesta magnitud, has de tenir molta il·lusió, que és el que tinc en aquests moments, però, sobretot, et sentis preparada.

Què cal millorar a Llançà en aquests dos anys?

Crec que els joves han quedat bastant abandonats des de fa anys i hi tenim un deute. Després, sobretot, penso que cal apostar molt per la neteja. Jo mateixa portava aquesta regidoria i treballem de valent per donar-li un tomb, però no ens en sortirem si no hi ha l’ajut de la ciutadania. En tot cas, penso molt en els joves, en donar un tomb en la neteja i, sobretot, que la gent se senti segura a Llançà. Aquests serien els tres pilars. M’agradaria que la gent s’adonés que hi ha un nou full de ruta, que alguna cosa està passant. De quina manera? A mi m’agradaria que arribéssim a les acaballes d’aquest mandat i els llançanencs poguessin haver captat aquestes ganes de canvi o d’insinuació d’aquest full de ruta.

Quina seria la fórmula per potenciar el jovent a Llançà?

El primer pas que som a punt de fer realitat és l’adequació d’un local, que si tot va bé, podrà ser inaugurat cap al setembre o octubre d’aquest any. Per tant, penso que el jovent de Llançà ja podrà visualitzar un gest de l’equip de govern perquè es puguin sentir reflectits en aquesta realitat llançanenca. A partir d’aquí, s’obriran altres ventalls, pel fet de procurar-los un dinamitzador o una borsa de treball, si s’escau, elaborar un bon pla de joventut, entre altres coses.

Entre les àrees que portava fins ara, hi havia la de Benestar Animal. Quines conclusions n’ha tret, d’aquest treball?

Me’n sento molt orgullosa. En aquest ajuntament, ni tan sols hi havia la regidoria de Benestar i, quan nosaltres vam arribar, des de Junts, vam dir que el primer que havíem de fer era crear una àrea que defensés els interessos animals i no només vam aconseguir crear-la sinó que hem fet un munt d’iniciatives i no ens aturarem. Hem visibilitzat i situat les colònies de gats a Llançà, hem creat alimentadors, no parem de fer esterilitzacions, per fi hi haurà el primer espai can de Llançà. Fins i tot, en un ple, vam votar a favor que el municipi fos amic dels animals. En aquest sentit, em sento molt feliç.

Què passarà en els pròxims mesos, a Llançà, un municipi que atrau més població, a l’estiu, que durant la resta de l’any?

L’any passat, en aquest temps, érem més pessimistes per la pandèmia i, realment, crec que tots els llançanencs han quedat gratament sorpresos en sentir que, a la gent, se li va donar la possibilitat de poder anar a les segones residències, que nosaltres en tenim moltes i, quan parlaves amb els comerços i el sector hoteler, estaven contents, en el sentit que moltes de les persones que viatjaven a l’exterior, no ho van poder o voler fer i, per tant, a nosaltres, ens va donar la possibilitat de fer una bona temporada. Vull confiar que aquest estiu serà una mica similar, perquè molta gent no s’atrevirà a anar a l’estranger i podrem guanyar la vida i rebre els turistes de la millor manera possible.

Què la pressiona més a l’hora de rebre la vara d’alcaldessa?

El que em fa més por és defraudar a les persones que, d’alguna manera, han confiat en mi. Sé que, a Llançà, li manquen moltíssimes coses. Sóc una persona agosarada, vull fer molta feina, però no negaré que pateixo, perquè tot això que tinc en ment no es pugui realitzar d’una manera molt ràpida i àgil i pogués defraudar a la gent que ha confiat en mi o defraudar el meu poble.

Llançà està ben posicionat dins de la comarca de l’Alt Empordà?

Crec que sí i, des de l’ajuntament, amb els llançanencs i llançanenques, hem d’anar agafats de la mà perquè puguem dir que som la subcapital. Estem ben posicionats i hem de ser agosarats en aquest sentit perquè algun dia se’ns reconegui com a subcapital comarcal.