Figueres prepara un homenatge, en forma de memorial, que consisteix a dedicar un espai de la ciutat al record de les 400 persones que van morir a causa dels bombardejos de la guerra civil. El Passeig Nou ha estat l’entorn urbà elegit per convertir-lo en el Passeig de la Memòria, perquè va ser l’escenari d’un dels fets més tràgics que va viure Figueres durant la guerra civil. El 23 de gener del 1938, un diumenge al matí, l’aviació italiana va bombardejar la ciutat i va provocar una massacre a la part baixa del Parc Bosc, on aquell dia les famílies havien sortit a passejar i a jugar.
La dada curiosa d’aquest projecte és d’on ha sorgit la iniciativa: de vint estudiants de l’Institut Ramon Muntaner, d’entre 12 i 16 anys, que formen part del grup d’enriquiment –alumnes amb altes capacitats– i que han tingut l’acompanyament de tres professors, Àngela Castaño, Fernando Cordón i Joan Manuel Soldevilla.
Els joves estudiants han rebut el suport de l’Ajuntament de Figueres per materialitzar la seva idea, basada en col·locar 400 plaques, amb els noms de les víctimes de l’atac aeri, al mur que limita el Passeig Nou amb el Parc Bosc, i també deu siluetes, en aquest cas al talús que transcorre en paral·lel al mur. «Aquesta acció vol servir per honorar el record de les víctimes dels bombardejos, denunciar la barbàrie de la guerra i educar la ciutadania en la cultura de la pau», exposen els estudiants.
«Quan vam mostrar el projecte a l’alcaldessa, Agnès Lladó, el va rebre amb entusiasme. Des d’un primer moment, ja vam parlar amb ella perquè col·locar 400 plaques no ho podíem fer nosaltres sols», ha comentat Joan Manuel Soldevilla, mentre dona a conèixer la dimensió que se li volia donar a aquest idea: «Sabem que a l’alcaldessa li va agradar perquè ho vam plantejar com a tema de ciutat, com un exercici de memòria històrica, de record d’uns fets terribles i com un acte de justícia. A alcaldia els va semblar que la proposta era magnífica, a més, perquè la feien els alumnes dins d’una dinàmica acadèmica d’un centre de la ciutat ».
Els joves estudiants han rebut el suport de l’Ajuntament de Figueres per materialitzar la seva idea, basada en col·locar 400 plaques, amb els noms de les víctimes de l’atac aeri, al mur que limita el Passeig Nou amb el Parc Bosc
«En cada placa es podrà llegir el nom de la víctima i la data del bombardeig. Hem fet tres categories de plaques, d’adults, de nens i de desconeguts», explica Roumaissae Amzil, de 1r d’ESO. Joana Oliveras, de 4t d’ESO, diu que han partit d’unes 400 plaques, com a número rodó, «perquè entre les víctimes hi ha persones desconegudes i costa concretar una xifra exacta».
Martí Oliveras, que fa 4t d’ESO, diu que per fer la recerca sobre els bombardejos s’han documentat no només a través de llibres sinó també de testimonis. Les obres dels historiadors Enric Pujol i David García Algilaga han servit de referents en les fonts de consulta d'aquest treball d'investigació.
«M’ha sobtat, d’aquest treball, que hi hagués tants nens que van morir. És molt impactant», reconeix Andreu Clotas, de 4t d’ESO. «Aquells bombardejos van causar molta destrucció, però alhora la investigació ens ha permès descobrir uns refugis que van ser essencials perquè la gent es pogués refugiar. Tristament, però, hi va haver massa víctimes», observa Safae Boutaba, de 1r d’ESO.
Per la seva part, Martí Gimbernat, que estudia 3r, reflexiona sobre el fet que ara puguem viure tranquils sense pensar en el patiment de la guerra: «Tot això va passar -diu- fa poc relativament i va afectar en alguns casos els nostres avis». Blai Higueras, de 4t d’ESO, parla, de fet, de l’experiència d’una tieta besàvia seva, que té 93 anys, que va viure els bombardejos sobre Figueres. «Ella es va amagar en una granja, entre els animals, i veia com queien les bombes ben a prop. Recorda que gairebé mor», relata. Una altra alumna, Emma Benet, també n'ha sentit parlar a casa seva, d'una font molt directa, la seva besàvia: «No ho va passar gaire bé perquè quan era una nena va perdre els seus pares a la guerra i es va haver de fer càrrec de la seva germana petita, que era un nadó d'uns sis mesos».
«Ella es va amagar en una granja, entre els animals, i veia com queien les bombes ben a prop. Recorda que gairebé mor», relata Blai Higueras
Les impressions del grup d’alumnes que ha desenvolupat el projecte giren a l’entorn de l’impacte que van causar els atacs aeris sobre Figueres, que van agafar de ple famílies senceres que havien sortit a passejar. «No ens podem imaginar com devia ser viure una situació com aquella, tan devastadora», exclama Júlia Fita, de 4t d’ESO. Pol Escolà, de 1r d’ESO, diu que està agraït a l’institut per haver pogut participar en aquest treball, perquè ara sap coses de la guerra, que són molt properes i que abans desconeixia. Mariam Zbakh, de 1r d’ESO, posa la mirada en el present i afirma que haver estudiat allò que va passar a Figueres per la guerra civil els ha servit per acostar-se a conflictes molt semblants que passen actualment a Gaza o Síria.
Pau Cabrafiga, de 3r d’ESO, reconeix que el commou saber que les bombes van caure just en el mateix lloc on mantenim la conversa per a aquest reportatge. Laura Roig diu que tant per a ella com per als seus companys és important poder deixar una petjada en la història a través de la recopil·lació del treball. «Serà bonic veure el Passeig Nou amb les plaques i les siluetes sabent que són aquí perquè ho hem fet nosaltres». Xènia Alejandro hi afegeix que ara tenen uns coneixements d'aquests fets que els serviran per poder explicar a altres persones el que va passar, sempre que es trobin caminant per aquest Passeig de la Memòria.
Aniol Pibernat, Laia Genover, Xavi Carbó, Máximo Álvarez, Achraf Attaf i Jan Giró també formen part d'aquest equip de joves de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres que han fet possible una recerca dels bombardejos que posa nom i cognoms a aquelles persones que els van patir de la manera més tràgica, cruenta i devastadora.
