L'alcalde de Torroella de Fluvià, Pere Moradell i Puig (Torroella de Fluvià, 1952), ostenta aquest càrrec des de les primeres eleccions democràtiques. Pagès de professió, és un dels alcaldes més veterans de l’Estat espanyol. Va fer-se amb la vara de batlle el 1979 i des d'aleshores ha estat a les seves mans, de forma ininterrompuda. Ara, també és vicepresident segon del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, gràcies al pacte entre Junts i el PSC. La presidenta d'aquest organisme, Sònia Martínez, l'ha nomenat com a substitut de l’alcalde de l’Escala, Víctor Puga, a la vicepresidència de l’ens.

Després de 42 anys com a alcalde, li queda energia per continuar gestionant el poble?

No tens la mateixa energia que quan en tenia 25, però l’experiència sempre és un grau i, a vegades, amb molts menys esforços, fas molta més feina. Tot l’equip estem il·lusionats en fer tot el que vam dir i, a més a més, ho estem complint. En poc temps, es veurà.

L’any 1979, quan va encapçalar la llista del Partit Socialista, amb quines intencions entrava?

Van passant els anys i quan te n’adones ja ha passat la vida. Diria que em queden quatre telediaris i una mica més. Fa dos anys i sembla que era ahir que ens disputàvem l’alcaldia amb una altra candidatura. El temps passa volant. No m’imaginava que arribaríem fins aquí.

Va passar per la Diputació de Girona, però, actualment, és al Consell Comarcal. Com afronta aquesta vicepresidència segona que li ha concedit la presidenta?

De fet, ja tenia un càrrec al Consell Comarcal, però, degut a la renúncia de l’alcalde de l’Escala, Víctor Puga, perquè ha anat a la Diputació, se’m va proposar que jo el substituís. Si fins ara, només, treballava pel poble, ara això farà que pugui fer alguna cosa més per la comarca o pel conjunt de la societat de l’Alt Empordà.

Amb tot aquest temps, en deu haver vist de tots colors. Quin és el record com a alcalde que guarda amb més emotivitat?

Hi ha coses que no s’obliden mai i d’altres que et queden més en un segon pla. La que més em recorda és la moguda que vam fer perquè es construís el pont del Fluvià i la mota perquè no vingués l’aigua. Conseqüentment, l’última riuada del Glòria no va entrar a Torroella, que és la primera vegada que ve una riuada i no entra a Torroella. L’afició que hi havia per poder fer el pont nou i la moguda que vam provocar, forçant al conseller a venir és el que més em fa recordar.

I el pitjor malson, com a alcalde, quin ha estat?

Hi va haver quatre anys que vam tenir una oposició molt dura i va ser difícil treballar, però es va superar i ja està, però, per malson, a vegades, hi ha coses que passen i sap greu. A part d’aquells quatre anys que hi va haver aquell mal ambient, no recordo que hi hagués res molt conflictiu.

«En els primers dotze anys, ja em deien al poble que havia de plegar d’alcalde, i fins aquí hem arribat»

Quina és la petjada que voldria deixar al poble?

L’evolució que ha anat fent el poble durant aquests quaranta anys i la manera que quedarà quan me’n vagi. Aquesta serà la petjada. És molt grossa, però moltes coses no quedaran reflectides. Per exemple, l’església de Sant Tomàs, que vam proposar de fer la descoberta de les pintures, perquè havíem de canviar l’espadanya, i vam descobrir les pintures. Tot això, pràcticament, no quedarà escrit enlloc, però amb el temps s’esborra i ja està.

Perquè creu que s’ha eternitzat tant aquesta alcaldia?

Als municipis, la gent vota cada quatre anys, com a pertot, en funció del que han vist durant els quatre anys anteriors. Valoren l’evolució que ha fet el poble i cada quatre anys ens han anat donant la confiança, tot i que aquesta última vegada va anar justet. Nosaltres hem anat marxant al nostre pas fins a arribar aquí.

Quan va començar d’alcalde, poca gent tenia telèfon però, ara, ningú pot sortir de casa sense ell. L’ajuntament, en aquell època, no tenia res a veure, tampoc, amb el dia d’avui.

Tot era molt diferent, tant diferent que no s’assembla en res. La comunicació amb la gent l’havies de fer per carta a cada casa o trobar-la pel carrer. Ara tot és molt més fàcil, però l’administració és molt més farragosa i anquilosada, costa molt més d’avançar amb tot; és molt lenta, perquè cada vegada hi ha més normatives. Als que fa molt de temps que hi som, ens sorprèn una mica perquè estàvem acostumats a anar més ràpids amb l’administració.

Què ha provocat aquesta lentitud?

L’haver de controlar-ho tant tot ha fet fer normatives per a tot i, si vols aplicar totes les normatives que hi ha, no podràs fer res. La societat quasi no podria fer res perquè, amb tanta normativa, ho fa molt complicat. Ho ha provocat la corrupció que hi ha hagut al més alt nivell i s’han hagut de posar controls de gestió. Tinc la sensació que els controls es podien haver fet diferent. Per exemple, quan van dir de normalitzar totes les granges perquè hi havia purins a les aigües, vam haver de fer coses que ja feia 30 o 40 anys que eren fetes. Què costava passar un inspector per cada granja? Però no, s’ha de donar feina als tècnics i això ho alenteix tot.

Pere Moradell, al balcó de l’Ajuntament de Torroella de Fluvià EDUARD MARTÍ

Quantes vegades ha sentit a dir que hauria de plegar?

Això ja ho deien els primers dotze anys. Sé que n’hi ha que ho diuen, però nosaltres hem considerat que no havíem de plegar i no ho hem fet. Fins aquí hem arribat. És difícil aguantar 44 anys en democràcia en un lloc guanyant eleccions cada quatre anys. Si s’aconseguix és perquè hi ha algú especial que es mou.

Té clar que és un alcalde de rècord?

Soc dels de rècord, però no l’únic. Cada vegada en queden menys, alguns se’n van, els altres perden o es moren, però arriba un moment que tot té un final.

«L’Ajuntament ‘corteix’ molt i és on es fan els veritables polítics, al meu entendre»

Es penedeix de no haver fet una carrera política de més envergadura?

El que m’agrada veritablement és la política municipal. És la gestió diària, fer una obra, arreglar un problema de desaigües o d’aigües plujanes, és el que més m’agrada. Allò altre és bo i engrescador, si estàs governant, però, si ets a l’oposició, és diferent. Per exemple, al Consell Comarcal, on hi ha moltes coses que són de caràcter finalista, estar a l’oposició és complicat, perquè hi ha coses que no pots dir que no. Per força has de dir que sí, tant si vols com no.

Som a l’equador d’aquest mandat. Ha pensat en el relleu per a les eleccions del 2023?

En les passades eleccions, ja vaig temptejar algú i ara anirem definint per veure com anirà.

Què li agradaria deixar com a herència política?

No ho sé. Alguna cosa que faré és ampliar l’ajuntament, però, després de 44 anys, jo no en podré gaudir, potser.

Es pot considerar un expert de la política municipal, encara?

Mai no n’ets prou, però puc dir que, políticament, l’ajuntament corteix molt i, en l’àmbit municipal, és on es fan els veritables polítics, al meu entendre. En els altres àmbits, ho veig diferent, però la gestió diària amb el contacte directe amb la gent fa que els càrrecs municipals tinguem més sensibilitat vers les persones.