«Jo em queixo perquè, si necessites seure, no hi ha ni una sola cadira a la disposició dels usuaris; perquè ens cobren per absolutament tot; perquè has de demanar audiència per a qualsevol consulta, i perquè ens obliguen a fer totes les gestions online». Com Aurea, de 80 anys i veïna de Roses, són moltes les persones grans i pensionistes que es queixen de les dificultats que troben a l’hora d’accedir a les entitats financeres per gestionar els seus diners.

El figuerenc Mateu, de 70 anys, davant la impossibilitat que li resolguessin uns tràmits d’una manera àgil, va prendre una decisió: «Un dia vaig demanar un full de reclamacions i, al cap d’una mica, em va trucar el director de la sucursal per demanar-me, si us plau, que no fes la reclamació, que seria una taca per al seu historial. Després d’allò, cada vegada que hi vaig m’atenen d’una forma correcta, però és molt trist haver d’anar a la tremenda».

Isaias, de 78 anys i veí de Roses, també ha volgut explicar una experiència personal recent: «La setmana passada vaig veure que una senyora de més de 80 anys, que havia fet cua al carrer, quan la van deixar entrar al banc, va haver de tornar a fer cua. Quan li va tocar el torn i va començar a parlar amb l’empleat que l’atenia, aquest va rebre una trucada. El treballador va agafar el telèfon i s’hi va estar un quart d’hora. La senyora va dir que no podia estar més temps dreta, que necessitava seure, va anar a reposar una estona i, aleshores, va haver de tornar a fer cua».

Lourdes, de 77 anys, lamenta que no només els bancs i les caixes estan demanant als seus clients que accedeixin a programes d’Internet per fer un tràmit com una transferència, sinó que aquests programes són difícils d’entendre per a una bona part de la gent gran. «A sobre, un cop hem après com van, ja en canvien el funcionament», es queixa, i hi afegeix: «Aquesta dificultat limita molt la llibertat de cada persona, que no té més remei que demanar l’ajuda dels fills o d’altres persones més joves per poder fer aquella gestió que necessita».

El col·lectiu de persones grans també vol fer constar la falta de servei presencial en els municipis petits. Aquesta circumstància obliga els veïns de més edat a desplaçar-se a un municipi més gran si volen anar a fer una diligència bancària. Per exemple, la Rosa té 76 anys i viu a Torroella de Fluvià, on no hi ha cap entitat. La més propera la té a Sant Pere Pescador. «A sobre que tenen els nostres diners, el servei de les oficines deixen molt que desitjar», comenta la torroellenca.

Un altre aspecte que usuaris de més edat denuncien és la instal·lació de caixers automàtics a peu de carrer. «No només et mulles quan plou, sinó que són poc segurs, perquè tothom pot veure què estàs fent», vol subratllar Aurea.

«Humiliació, inhumà, inútil, car... » Un plamflet de queixes

El col·lectiu de gent gran fa circular un pamflet en què es pot llegir: «Fer cua al carrer davant dels bancs és una humiliació; estar dret passant fred, calor i pluja és inhumà; fer perdre el temps és inútil i car, i no saber que per a les persones grans és difícil accedir al caixer o a sol·licitar cita prèvia és d’ignorants». El full es completa amb la petició de «més bancs i més personal».