Agnès Lladó (ERC)

Una presó oberta a la ciutat

Els espais verds en una ciutat són imprescindibles, per guanyar qualitat de vida. Ben aviat, Figueres en tindrà un altre. Els figuerencs i les figuerenques podran gaudir dels terrenys de l’entorn de l’antiga presó de la ciutat, un espai de 5.730 metres quadrats, que ara estan envoltats per les antigues tanques del centre penitenciari, i que s’obrirà a la ciutadania. També s’eliminarà el mur que durant anys ha separat la plaça d’Ordis, a peu de l’avinguda Salvador Dalí, del barri de la presó. 

Això serà possible gràcies a un acord entre Ajuntament de Figueres i Generalitat de Catalunya de cessió de l’espai. Aquesta és una proposta que fa temps que estàvem treballant, aturada per culpa de la pandèmia, i per fi es tirarà endavant. 

Aquesta serà una zona que els ciutadans de Figueres i els veïns del barri guanyaran a la ciutat per passejar i gaudir. Seran precisament els veïns i veïnes que acabaran de definir els usos de la zona, amb els recentment constituïts Consells de Districte. 

Els terrenys es tornaran a integrar a la ciutat i permetran, alhora, obrir i esponjar el barri. Aquest és un aspecte que ja contempla el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que s’aprovarà inicialment les pròximes setmanes i que ha detectat la manca d’espais verds a la ciutat.

Xavier Amiel (Canviem Figueres)

La necessitat d'un nou POUM

Figueres necessita un Pla d’ordenació urbanística per fer una planificació estratègica i ordenada de la ciutat.

L’actual POUM data del 1983 i ha quedat totalment obsolet. Per aquest motiu, cal posar-lo al dia i reformular-lo i per tant, des del Govern Municipal, hem posat fil a l’agulla per portar el document a aprovació inicial aquest mes de juliol.

Aquest és un pla que contempla com ha de ser la ciutat pels pròxims anys, tant en l’àmbit urbanístic com en l’àmbit de les infraestructures... En aquest cas es contemplen dues opcions, mantenir l’estació del tren convencional, però amb soterrament, per a suprimir els passos de nivell, o el desplaçament a una única estació intermodal, en el traçat del tren d’alta velocitat.

Un POUM que també ha de donar resposta a completar les rondes de la ciutat, a augmentar els espais lliures al teixit urbà, és a dir, zones verdes, atès que Figueres és dels municipis amb una ràtio més baixa d’espai verd per habitant. 

Per últim, el document també contempla l’adopció de solucions al problema de la inundabilitat a la ciutat, sobretot al recinte firal i a la zona de Vilatenim.

Jordi Masquef (JxF)

Posar ordre i tenir la raó

Ara toca posar ordre. Durant la campanya electoral del 2019, un dels partits que avui governa a Figueres va utilitzar aquest lema i en va fer la seva bandera. Ara, dos anys després d’entrar al govern i assumir de nou la regidoria de seguretat per quarta vegada en els últims 18 anys, els qui venien a posar ordre, davant la situació descontrolada a la ciutat ens diuen que no hi ha inseguretat ni delinqüència, que només són sensacions i percepcions de la gent, anunciant que amb ells els delictes (en plena pandèmia, amb confinament i toc de queda) havien disminuït.

Però la realitat és tossuda i sempre s’imposa, i admetent que ja parlem d’inseguretat i de delinqüents reincidents, s’emplacen urgentment a reunir-se amb cossos policials i justícia per trobar solucions al que ja es reconeix que no són percepcions i prou. Després, amb les estadístiques de nou sobre la mà, i amb un augment d’un 5% dels delictes durant el primer trimestre del 2021 (amb restriccions de mobilitat i toc de queda nocturn) ens diuen que és gràcies a la feina que estan fent per posar ordre, i que per això pugen els delictes a les estadístiques.

És el curiós cas de tenir sempre la raó, passi el que passi, i és que ja ho diuen que la banca sempre guanya.

Héctor Amelló (Cs)

Intervencionisme econòmic en habitatge: la pitjor recepta

Que el govern d’una ciutat baixi a les trinxeres ideològiques és una recepta de fracàs. Quan es va formar un govern a Figueres entre ERC, PSC i CUP era qüestió de temps que això passés.

L’últim atac a la llibertat del Govern Lladò-Casellas és un intent d’intervenir el mercat de l’habitatge per a imposar el preu del lloguer. En aquelles ciutats on s’ha posat en pràctica els resultats generals són negatius: augmenta la ineficiència del mercat, el fa menys competitiu i el que és pitjor, tiba i desequilibra el mercat de l’habitatge creant unes condicions encara més dures en el futur. El preu de lloguer descendeix al principi i molts propietaris no veuen incentius en el mercat i deixen de llogar els seus habitatges. Els ciutadans, davant la falta d’oferta, fugen a altres àrees de mercat lliure cercant millors condicions. Desgraciadament, l’intervencionisme ha generat en el mercat lliure un augment desproporcionat del preu del lloguer per l’augment sobtat de la demanda. El ciutadà, ara també té problemes d’accés a l’habitatge en el mercat lliure. El preu de l’habitatge en el mercat intervingut torna a pujar perquè el govern tampoc és capaç d’assegurar el control. La solució no és coartar la llibertat i intervenir el mercat; sinó assegurar un mercat competitiu, impulsar la construcció habitatge públic i incentius fiscals tant per als arrendadors com per als arrendataris.