Agnès Lladó celebra l’equador del mandat amb la solidesa i estabilitat d’un insòlit quadripartit pel qual pocs apostaven fa dos anys, quan quatre forces (ERC, PSC, Canviem i Guanyem) es van unir per arrabassar el govern municipal de Figueres a Jordi Masquef i el seu equip de Junts. L'alcaldessa de Figueres diu que, en aquests dos anys, s'ha iniciat la construcció d'un relat que permetrà convertir Figueres en el referent de la zona nord de Catalunya, en la ciutat de l'Empordà.

Ara que ja porta dos anys, creu que és complicada la feina d’alcaldessa?

No és fàcil però sí que estic convençuda que serà la cosa més important que faré en la meva vida.

La més important?

Entenem-ho bé. Jo no tinc fills, perquè he tingut quatre avortaments i crec que d’aquest tema, del dol perinatal,hem de poder ser capaços de parlar-ne amb naturalitat. Ara ja he desistit. No em podria posar més pressió a sobre després de tantes angoixes i amb 42 anys. I, per a mi, la ciutat serà el millor que faré a la meva vida, i no ho dic amb cap to victimista, ho dic perquè suposa un repte gegantí.

Com descriuria aquest repte?

El repte consisteix a planificar què pot ser la ciutat d’aquí a deu, quinze o vint anys, alhora que vas gestionant el seu dia a dia. Jo per això sempre dic que no tinc fills però tinc una nena ,que m’ha sortit molt rebel, que es diu Figueres.

Aquest és un símil curiós.

És així, com una filla rebel, perquè estàs al seu costat, vivint el seu dia a dia. Ara cau, ara s’aixeca, ara s’ha fet mal... El municipalisme et toca molt. Ser alcalde o regidor de la ciutat que t’ha vist néixer i créixer, on hi ha la teva família i amics, on has decidit desenvolupar la teva vida, poder-la transformar i poder-ho compartir és d’allò més enriquidor per a mi. I això ho dic des d’un punt de vista polític, perquè un cop això acabi jo me’n tornaré a la meva feina, a la direcció de màrqueting i comunicació de Tax.

Es manté ferm el quadripartit?

Som quatre partits molt diferents, que vam ser capaços de posar-nos d’acord en cinquanta propostes que tenim per a la ciutat i que anem desenvolupant, a través d’un pla d’acció municipal. La ciutat avança amb aquest govern. El nostre és un govern que dialoga, consensua i arriba a acords.

Hi ha un full de ruta marcat per continuar sembrant les bases del que serà la Figueres del 2030

Han passat dos anys i en venen dos més. Què ens espera?

Hi ha un full de ruta marcat per seguir sembrant les bases del que serà la Figueres del 2030. I, alhora, el que ens espera, per als pròxims dos anys, són els fruits d’allò que aquests dos primers anys de mandat hem anat treballant i construint, tenint en compte que l’administració és molt lenta. I això vol dir que bans no acabes de veure el resultat de tot plegat, hi ha tota una sèrie de tràmits que són molt llargs. Aquests dos anys propers, esperem poder començar a veure aquests resultats.

Parli dels fruits.

Un d’aquests és l’aprovació inicial que farem el juliol del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal). Treballem perquè, després de tota la tramitació, l’aprovació definitiva es pugui fer el desembre del 2022. També tenim el desenvolupament del projecte executiu i l’inici de les obres de l’escola Carme Guasch i Darné, amb l’objectiu de poder començar el curs el 2023-2024 a l’edifici de rajol. A més tenim per endavant el pla local de joventut, la consecució del projecte de la presó vella, el nou servei de neteja i el treball ingent que s’està fent per a una nova gestió de residus. Aquest últim ens ha d’aportar unes dosis de reciclatge molt més elevades i equilibrades amb allò que ens reclama Europa, que no ens suposi una penalització econòmica com la que tenim en aquests moments.

Què vol dir amb penalització?

Estem pagant 2.400.000 euros de taxa d’abocador perquè reciclem molt poc. I cada any va pujant més. Imagineu-vos que aquests diners es poden convertir en un milió. Això significaria que tindríem 1.400.000 per destinar-los a carrers, a equipaments o allò que fos important perquè els figuerencs ho poguessin palpar.

Estic convençuda que ser alcaldessa serà la cosa més important que faré en la meva vida

Totes aquestes polítiques s’han pogut compaginar bé amb la situació de pandèmia?

La pandèmia ha sigut molt cruel. Hi ha hagut moltes persones que han perdut la vida; d’altres persones que han resultat perjudicades per tots cantons perquè han tingut la Covid i els queden seqüeles persistents que no els permeten desenvolupar-se com abans; hi ha persones que han vist com els seus negocis feien moltes passes enrere; hi ha persones que han perdut aquell raconet que guardaven... s’ha patit molt. Tot això ha calgut gestionar-ho, no només en la part econòmica, sinó també pel que fa a la part emocional. Encara no sabem què ens depararà. Estem en una situació de canvi que hem de veure com va evolucionant en aquests pròxims dos anys.

Què destaca dels projectes més immediats per a la ciutat?

Hem de tenir clar que Figueres ha assentat unes bases molt sòlides per seguir-se transformant, per tenir uns carrers i unes voreres arreglats i adequats. Aquest setembre que ve, s’inicia una construcció feixuga i ambiciosa de renovació de tot el carrer Col·legi, una artèria importantíssima de la ciutat, des de l’avinguda Salvador Dalí fins al carrer Sant Antoni. La millora de tota aquesta zona està assegurada.

Com vostè diu, és una artèria important perquè és, possiblement, un dels carrers més transitats de la ciutat.

Estem treballant sobre el desviament del trànsit quan comencin les obres. Tenim clar que les obres es faran per fases, igual com s’ha fet amb el carrer Vilafant,i que es crearan itineraris alternatius que permetin la circulació. Però és evident que mentre es facin les obres l’afectació viària serà important.

Com veu la Figueres del 2030, per exemple?

Hem de seguir construint un relat com a ciutat, que ens sigui propi i que ens permeti una identitat comuna. Figueres ha de ser referent a la zona nord de Catalunya. Veig una ciutat d’oportunitats, amb nous cicles de grau mitjà i de grau superior als instituts, perquè la formació dels nostres joves quedi assegurada en un volum més important que el que tenim ara. I, en aquesta mateixa línia, també veig els treballadors de la ciutat més empoderats. Veig una ciutat on es pot venir a invertir, i per això tenim aquest programa de captació d’inversions que ens donarà fruits aviat. El 2030, Figueres també haurà teixit complicitats d’agenda urbana amb els municipis de la primera i la segona corona de la ciutat.

Què es vol fer a la Sala Edison, ara que se’ls ha vist fent-hi visites d’obres?

Sempre dic que la Sala Edison s’ha de tractar amb discreció perquè surti bé. És una propietat privada, que té una complexitat important en matèria urbanística i que s’ha de treballar amb bons professionals. Hem encarregat un informe a un arquitecte especialitzat en edificis catalogats perquè ens indiqui què s’hi pot fer i cap a on hem d’anar. La idea és trobar l’encaix perquè una propietat privada pugui garantir la sensibilitat emocional i urbanística que desperta la Sala Edison en molts figuerencs.