Arran de la crisi de refugiats de l’any 2015, un grup d’amics de Castelló d’Empúries va emprendre accions per tal de recollir roba per aquest col·lectiu. «Ens vam posar en contacte amb la fundació No Name Kitchen, muntada a través de gent que es trobava en camps de refugiats, i vam començar a treballar», explica el castelloní, Pere Garriga, que es troba al capdavant d’Acció Solidària pels Refugiats de Castelló d’Empúries, una entitat que aplega una dotzena llarga de voluntaris.
Pere Garriga transmet les impressions de la feina que realitzen. «A nosaltres, això ens motiva i l’Ajuntament de Castelló ens cedeix un espai en un magatzem al polígon El Pla. Hem demanat ajut al Grup Escolta Xots i la Unitat d’Escolarització ens ajuda per paletitzar el material», assegura. Treballen tots els dissabtes des del passat Nadal per controlar el material recollit.
Acció Solidària va començar a través de contactes personals. Primer van fer accions per recollir diners per sufragar el cost del transport fins a Grècia. «Fa cinc anys vam parlar amb una associació de lleure per dinamitzar els camps. «La pandèmia ens ho ha dispersat tot, ens ha fet molt de mal, però molta gent no té una casa per a viure. Hi ha més persones que la Unió Europea els està apallissant i han de viure al carrer. Hi ha gent no tant lluny d’aquí que ho està passant molt malament», afirma Garriga.
A Castelló, Garriga confessa que «ens motivem els uns amb els altres i estem posant pedaços perquè tot això millori. No és a les nostres mans arreglar-ho -afegeix Pere Garriga- però sí que ajudem als refugiats».
Amb el lema Castelló pels Refugiats, Acció Solidària de Castelló i l’ONG No Name Kitchen van engegar una campanya de solidaritat amb les persones que havien hagut de fugir del terror als seus països. Les entitats promotores de la campanya van comptar amb el suport de Càritas Diocesana de Castelló.
La primera acció que es va organitzar, fa cinc anys, va ser un punt de recollida de material d’ajuda humanitària, pels milers de persones concentrades al camp de refugiats d’Idomeni, a la frontera amb Macedònia. Amb el pas del temps, s’ha anat incrementant l’aportació del voluntaris.
