La Ponència d'Energies Renovables veu viable el parc eòlic de cinc molins que es projecta a Agullana. L'ens considera que "no existeixen elements determinants que, ja d'inici, es puguin considerar insalvables o que desaconsellin" la seva ubicació. En aquest sentit, conclou que l'emplaçament té viabilitat ambiental, tot i que hi fa algunes consideracions. Remarca que "no s'aprecia d'inici una afectació significativa sobre el patrimoni natural ni la biodiversitat" però que "caldrà analitzar si aquesta zona constitueix un punt estratègic pel pas migratori de les aus, fet que podria implicar la incompatibilitat". També detalla que caldrà avaluar "l'impacte" de la proximitat a nuclis urbans d'alguns dels aerogeneradors.

El parc eòlic Querols promogut per AEWINDCAT a Agullana, amb cinc aerogeneradors i una potència de 30 MW compta amb el primer vistiplau de la Ponència d'Energies Renovables.

El projecte presentat proposa uns molins amb una potència unitària de 6 MW, una alçada màxima de 200 metres i un diàmetre de 170. Tots s'ubicarien al terme d'Agullana, excepte un que afectaria també el de la Jonquera.

L'ens considera que, d'entrada, no s'aprecien elements que siguin "insalvables" o desaconsellin la seva ubicació en aquest punt, tot i que hi fa algunes consideracions.

En aquest sentit, detalla que el projecte s'emplaça en un entorn situat al nord del municipi i en un àmbit "fora" dels espais inclosos al PEIN i a la xarxa Natura 2000. La línia d'evacuació, en canvi sí que afecta una zona important de conservació. L'informe remarca que travessa diversos cursos fluvials: rius Ricardell, la Muga i la riera de Figueres, que conformen una àrea d'interès faunístic per la presència de la llúdriga.

Tot i això, considera que el projecte no afectaria aquesta espècie però que sí podria tenir un impacte en l'àliga cuabarrada, perquè creua una àrea "crítica" d'una parella d'aquesta espècie i passa "prop d'un dormidor d'esplugabous i martinet blanc". "Caldrà prendre mesures ambientals per evitar qualsevol afectació d'aquesta línia a aquestes espècies sensibles i valorar alternatives", remarca el document.

D'altra banda, detalla que la vall del Llobregat d'Empordà té una "gran importància" com a connector biològic entre les zones de muntanya de l'Albera i la plana litoral empordanesa, "a més de ser una zona clau en la ruta migratòria, com a àrea de repòs d'ocells migratoris, especialment els rapinyaires".

En relació a això i després de la consulta amb Biodiversitat i Medi Natural, "no s'aprecia d'inici una afectació significativa en el patrimoni natural ni la biodiversitat", si bé creu que "caldrà analitzar si aquesta zona constitueix un punt estratègic pel pas migratori de les aus, fet que podria implicar la seva incompatibilitat".

"Si la zona afectada té un ús important pels ocells de pas caldrà reubicar els aerogeneradors fora de la mateixa o bé dotar-los d'un sistema de parada quan s'apropin ocells, especialment durant els dos períodes migratoris", remarca l'informe.

A més, diu que caldrà analitzar "amb detall" les alternatives de la línia d'evacuació i "evitar les àrees més sensibles per l'àguila cuabarrada, minimitzant els riscos i impacte". I remarca que caldrà avaluar l'impacte de la proximitat a nuclis urbans d'alguns dels aerogeneradors.

D'altra banda, Urbanisme alerta que el projecte és incompatible amb el planejament territorial de l'àrea on s'emplacen els molins perquè no es garanteixen les "condicions d'integració paisatgística" i que entra en "conflicte" amb el planejament municipal, "tant pel que fa a la zona on s'implanten els aerogeneradors, com pel que fa a la resta d'instal—lacions vinculades al parc eòlic".

"En el si de la ponència s'aprecia que cal tenir en compte que en aquesta fase del procediment encara no s'ha realitzat l'estudi d'impacte i integració paisatgística preceptiu, i per tant, s'haurà de restar a l'espera de la realització d'aquest estudi en fases posteriors", insisteix l'informe.

D'altra banda, els ajuntaments afectats pel traçat de la línia d'evacuació han demanat que es defineixi un traçat únic i "compactat" amb la resta de parcs eòlics que es promouen a l'entorn proper . Al tràmit de consulta, l'Ajuntament d'Agullana s'ha adherit a la petició del Consell Comarcal sobre l'elaboració d'un Pla Director que reguli la implantació d'aquest tipus d'instal·lacions.

També ha instat a minimitzar l'impacte paisatgístic en l'adequació de camins evitant l'afectació en parets de pedra seca, així com l'afectació del patrimoni arquitectònic i arqueològic i els espais de "valor natural". La resta de municipis afectats també s'hi han posicionat en contra.

Amb tot, la Ponència conclou que l'emplaçament del projecte és viable però que el projecte "definitiu" haurà de complir les consideracions aportades a l'acord. A més, recorda que "el pronunciament favorable no garanteix, en el marc del procediment d'avaluació ambiental i de la tramitació del projecte, que no puguin sorgir nous elements que afectin la seva autorització".

Tres projectes amb llum verda

Amb aquesta ja són tres les instal·lacions que passen el primer tràmit: el Galatea de la Jonquera (10 aerogeneradors) i el Cronos de Capmany (4 aerogeneradors). N'hi ha dues més en tramitació. El parc dels Estanys (entre Capmany i la Jonquera) amb sis molins projectats i el del Ventador, també a Capmany i amb sis molins més.

En canvi, se n'han desestimat tres. El parc eòlic Terrades (Capmany i Biure) amb cinc aerogeneradors; el de la Serra Bosquerós (entre Capmany i Agullana) amb set molins i el de Llançà, que preveia dos aerogeneradors.

Els ecologistes, en alerta

La plataforma Albera Lliure de Molins lamenta la decisió de la Ponència i alerta que es tracta d'una notícia "molt dolenta" per a l'Albera i per al "pas d'aus migratòries pel Pertús". "La barrera que volen fer constaria ja de 19 macromolins", afirma en una piulada. "Si volem evitar la destrucció del nostre patrimoni i paisatge cal mobilitzar-nos ja", afegeix.