L'estiu del 2020 va ser excepcionalment curt respecte a les perspectives econòmiques i laborals del turisme per l'arribada de la segona onada de la pandèmia i les restriccions pertinents. La volatilitat de la temporada turística passada va representar la ruptura d'esquemes per part de famílies que vivien del sector uns mesos l'any, un perfil de nucli familiar que s'ha vist especialment afectat en un hivern «llarg» sense poder treballar i esgotant les prestacions socials.

«La meva dona i jo treballàvem de cambrers en un restaurant. Ens contractaven des del mes d'abril fins al setembre i, després, puntualment. Aquest any vaig treballar dos mesos i ella, un», explica en Josep -nom fictici- sobre la seva situació laboral. «És un any complicat, per sort teníem estalvis per poder pagar el lloguer i anar tirant, però necessitem treballar aquest estiu, com tothom», afegeix. I és que assegura que la seva situació és «una de tantes» i que n'hi ha de pitjors, ja que «mai ens havíem trobat sense poder treballar a l'estiu», una dinàmica laboral que s'ha vist afectada de ple amb la crisi de la pandèmia i les restriccions de mobilitat o el toc de queda. En Josep i la seva família viuen a Roses, han pogut demanar ajuda al Centre de Distribució d'Aliments i confien a poder tornar a treballar aquest estiu, sobretot, per completar els mesos treballats per sol·licitar l'atur. Una mensualitat que pugui servir per «no patir tant» els mesos sense treballar.

Per la seva banda, en Mohamed -nom que utilitzem per garantir l'anonimat- és cuiner i treballava en un restaurant a Figueres. Actualment, es troba sense feina i esperant per poder buscar alguna opció a la costa després de més d'una dècada vivint a l'Alt Empordà i enviant diners a la seva família a l'estranger. «Feia tres anys que treballava sense problema a Figueres, a vegades a jornada completa i, d'altres, caps de setmana. Abans vaig estar a Sant Pere Pescador i l'Escala, però vaig venir a Figueres per viure tot l'any i vaig trobar aquesta feina. Visc amb dos companys que tampoc treballen i hem deixat de pagar el lloguer. Tots estàvem a l'hostaleria, però la cosa està molt malament. Anirem a provar sort a la costa, és on hi ha feina», explica, sense estar-ne gaire segur, amb la preocupació que la pandèmia torni a afectar la temporada. «O fem alguna cosa, o la gent es morirà de gana. Molts depenem dels restaurants, és el que hi ha. Si el govern no ho vol veure, no tenim futur ni res de res», afegeix.

Una feina constant d'ajuda

Una feina constant d'ajuda La demanda de suport per a les necessitats bàsiques s'han multiplicat a l'Alt Empordà. «Fa un any que no parem, la veritat. No hem notat un repunt especial aquests mesos, però sí que ha canviat el perfil de les famílies que demanen ajuda. Des de l'inici de la pandèmia, ens hem trobat amb famílies més properes a nosaltres que demanen ajuda i no deixa d'impactar», comenta Clàudia de Cruz, coordinadora de la Creu Roja de Roses-Castelló d'Empúries.

«Des del març del 2020 vam triplicar el nombre de persones sol·licitants, especialment, gent que treballava en economia submergida i sense dret a cap prestació», explica Jèssica Jerez, coordinadora de Càritas Alt Empordà Interior, ajudant amb aliments, roba, assessorament jurídic, orientació laboral, entre altres.

La Setmana Santa va representar una bona injecció d'oxigen i moral per als petits empresaris de l'hostaleria de l'Alt Empordà. I és que, tot i les previsions desfavorables, molts bars i restaurants de la costa es van veure desbordats aquestes vacances passades amb l'arribada de visitants i reserves. Una situació que, juntament amb els pocs treballadors en plantilla per la incertesa, deixés imatges de cues i terrasses plenes a la costa altempordanesa. Una llum que representa l'esperança del sector per als pròxims mesos, que manté la vista posada en el 9 de maig, data anunciada per Pedro Sánchez per acabar amb l'estat d'alarma i, per tant, el paraigua legal de les restriccions de mobilitat i el toc de queda.

La Creu Roja com a pilar de la realitat social

En paral·lel, faltarà saber la situació de la frontera amb França, una de les bases del turisme massificat de l'Alt Empordà que pot marcar la diferència aquest estiu del 2021.

La presència de la Creu Roja en aquesta crisi de la pandèmia ha representat un pilar fonamental per a la realitat social de l'Alt Empordà. En relació amb les famílies dependents del sector turístic, l'increment de persones ateses a la costa és significatiu. «Estàvem acostumats a treballar amb un perfil de família que era de pobresa gairebé crònica i que tenen molt complicat sortir d'aquesta situació. Aquest any ens hem trobat que el ventall de persones s'ha ampliat molt, no només aquests, sinó, sobretot, famílies que vivien del turisme», comenta Clàudia de Cruz, coordinadora de la Creu Roja de Roses-Castelló d'Empúries. «Hem intentat ajudar, primer de tot, amb una porta oberta i un telèfon. La gent ha agraït que estiguéssim disponibles i al seu costat», comenta, tenint en compte que «ens hem acostumat a estar desbordats. És la nova realitat a l'àmbit social».

En els mesos més complicats de la pandèmia, en ple confinament, i l'angoixa de la gent que se li esgotava els recursos, la Creu Roja, a la zona, va repartir cinquanta mil euros en ajudes, un suport fonamental i treballat amb col·laboració directa amb els departaments de serveis socials dels ajuntaments.