Esther Bonaterra i Moltó (Barcelona, 22 d'octubre del 1962) lidera una de les regidories més afectades per la crisi de la pandèmia i que implica una resposta immediata.

Imagino que la seva regidoria deu anar desbordada de feina.

Literalment, des del març passat amb l'inici de la pandèmia. La situació ha crescut des del mes d'octubre fins ara amb més expedients i sol·licituds. Estem tramitant un cinquanta per cent per sobre del qual fèiem abans de la pandèmia.

Creu que la seva és la regidoria que més ho ha notat?

Totes ho han notat, i molt, però, respecte a la demanda directa d'ajudes, nosaltres, com a acció social, hem notat l'increment de feina.

El cop de la pandèmia ha anat a l'eix de flotació de Roses, el turisme.

Sí, però no ens enganyem. Abans de la pandèmia ja teníem un vint-i-cinc per cent de pobresa estructural. A més, molta gent que treballava en el sector turístic no va poder treballar o va fer-ho molt poc, amb la qual cosa, al mes d'octubre, les persones que treballaven tot l'any de la temporada aquest any ho han passat malament.

Ho han notat respecte al creixement de famílies que han necessitat i necessiten ajuda?

Hem tingut un augment del cinquanta per cent de famílies noves que demanen ajuda. L'Ajuntament només pot donar ajudes puntuals, com el que fem en el Centre de Distribució d'Aliments (CDA). Hem passat de 354 famílies ateses el 2019 a 725 en aquest passat 2020. També hem augmentat la subvenció a Càritas de trenta mil a seixanta mil euros. Paguem alguns lloguers, subministraments, medicaments, etc. No és una renda, sinó que són ajudes puntuals.

Les famílies que viuen de la temporada d'estiu són les principals afectades al municipi?

Al mes d'octubre, quan va passar la temporada d'estiu definitivament, que va ser especialment curta, es va començar a desbordar tot. La gent va gastar els pocs diners que havia guanyat o els estalvis que tenien.

S'ho esperaven des de la seva regidoria?

En el moment en què es va declarar l'estat d'alarma, vam saber que en quinze dies estaríem desbordats de feina. És un municipi turístic, des del primer minut sabíem que ens afectaria molt. El problema és que no podem fer miracles, nosaltres tenim uns pressupostos, però hem intentat fer tot el possible. La partida per emergències socials ha passat de cent mil a cent cinquanta mil euros. Igualment va passar amb el CDA, que vam doblar l'aportació de trenta a seixanta mil euros. Aquest any tenim un trenta-tres per cent més de pressupost, que aviat és dit.

Creu que hi ha famílies que encara no han pogut ser ateses pel CDA a Roses?

Penso que no. La gent que ha anat a acció social i amb els barems que marca la Generalitat, se'ls hi ha donat cobertura.

Quin paper hi han jugat les donacions privades en el CDA?

En el primer moment n'hi va haver moltes, però s'ha aturat. Quan va començar la pandèmia, hi havia molts negocis amb estocs i van ser cedits al CDA. A més, les dues escoles feien horts i ens van portar el que van cultivar per al banc d'aliments. Tothom que va poder va ajudar i es va distribuir, però ara han baixat.

Com preveu aquests mesos fins a l'obertura de la temporada d'estiu?

És molt complicat dir alguna cosa, anem setmana a setmana amb el confinament comarcal, per exemple. O el final de l'estat d'alarma a partir del 9 de maig, que representaria poder obrir els restaurants al vespre o el toc de queda. Si passa això, baixarà la demanda de prestacions, però és molt agosarat dir qualsevol cosa, si encara estem pendents de tot això, especialment del final de l'estat d'alarma i algunes limitacions.

Creu en un estiu digne?

L'any passat no va ser dolent del tot, va ser curt i amb restriccions, però es va treballar. Si seguim l'exemple d'aquesta Setmana Santa, penso que es treballarà molt, a Roses. Això representa llocs de treball i tots necessitem sortir.

Creu que el pitjor encara ha d'arribar per a la seva àrea?

Vull pensar que no, i que ho estem passant ara mateix. I m'agradaria creure que, quan estiguem vacunats, la cosa canviarà bastant. Al setembre, ens podem retrobar i t'ho torno a explicar.