18 de abril de 2021
18.04.2021
L'Empordà

SOS Costa Brava s'oposa a canviar el Pla Director i diu que els ajuntaments que ho demanen "s'alineen amb promotors"

L'entitat assegura que hi ha fórmules per resoldre els dubtes que es generin en l'apartat d'integració paisatgística

18.04.2021 | 12:02
SOS Costa Brava en una de les seves concentracions a Palamós.

SOS Costa Brava s'oposa a un canvi de la normativa d'integració paisatgística del Pla Director Urbanístic (PDU) , tal i com demanen sis ajuntaments del Baix Empordà. L'entitat ecologista lamenta l'actitud dels consistoris i diu que el fan és "alinear-se" amb els promotors. Per això, esperen que la Generalitat mantingui el PDU tal i com està i remarquen que "hi ha moltes fórmules" per poder resoldre els dubtes que sorgeixin en cas d'haver de donar, o no, una llicència d'obres. L'advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot, explica que una solució seria que la Generalitat emeti una circular aclarint els punts dubtosos o que es facin consultes vinculants. De Ribot considera que la queixa dels sis ajuntaments són "excuses de mal pagador".

Per la seva banda, el president de SOS Costa Brava, Sergi Nuss, considera que la reacció dels sis ajuntaments és "molt preocupant, i més quan amenacen amb un contenciós administratiu" al Govern. Nuss lamenta l'actitud que han adoptat aquests consistoris i considera que s'ha d'estar "al costat de la Generalitat". "Va costar molt poder tirar endavant un pla que protegís el litoral de les bestieses que s'hi han fet i les que s'hi podrien arribar a fer", assenyala.

En aquest sentit, de Ribot posa d'exemple el xalet situat just a sobre de la platja del Golfet a Calella de Palafrugell o el de la zona del Montcal a Begur. "El que no pot ser és permetre aquestes construccions en un espai que està a tocar del mar i aquest PDU, almenys, impedeix aquestes aberracions urbanístiques", assenyala l'advocat.

A més, de Ribot i Nuss expliquen que hi ha solucions per resoldre "aquests pretesos problemes d'interpretació" que tenen els ajuntaments. En aquest sentit, SOS Costa Brava aposta perquè la Generalitat faci una circular que els aclareixi què poden fer o proposen als consistoris que demanin "consultes vinculants" a Territori abans de donar una llicència.

De Ribot, però, ha exigit una oficina tècnica de desenvolupament i implementació del Pla Director. "Si la Generalitat posés funcionaris a treballar en això, tot es resoldria fàcilment, el PDU es mantindria i tiraríem endavant amb la protecció de la Costa Brava, que és una urgència", assenyala el lletrat.

Al costat dels promotors

SOS Costa Brava, però, veu "curiós" que els consistoris no hagin decidit una "millor integració paisatgística" d'algunes edificacions i que, ara que la Generalitat els dona un instrument, "hi vagin en contra". "Nosaltres sempre hem dit que hi ha massa responsables polítics i tècnics municipals que no estan per la defensa del territori i el paisatge i sempre es posen al costat dels promotors", denuncia de Ribot.

Des de l'entitat ecologista també han destacat que un 57% dels habitatges que hi ha actualment a la Costa Brava són segones residències. "No podem seguir per aquí. Les xifres són molt clares. És evident que hi ha un consens al voltant del PDU entre la ciutadania i creiem que hem d'anar cap aquí", assenyala Nuss.

Sis ajuntaments demanen revisar el PDU

El problema sorgeix arran de l'anunci dels ajuntaments baix-empordanesos de Palafrugell, Castell-Platja d'Aro, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Pals i Calonge de reclamar una revisió del PDU en l'apartat d'integració paisatgística. Els consistoris consideren que contempla "aspectes molt subjectius" que generen "inseguretat jurídica" perquè deixa a criteri de cada ajuntament atorgar, o no, una llicència.

Els alcaldes dels municipis remarquen que en cas d'una denúncia posterior hauria de ser l'ajuntament corresponent qui s'hauria de fer càrrec d'una possible indemnització. Per això, diuen, moltes llicències s'han aturat perquè els tècnics no tenen clar si el PDU permet tirar-les endavant. En una roda de premsa aquest dijous, els batlles van advertir que no descartaven anar als jutjats si la Generalitat no ho resolia durant el proper mes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent