Margarita Vidal Jurado (Pedret i Marzà, 1961) deixa empremta a la biblioteca de l'Institut El Pedró de l'Escala. Per a ella, la biblioteca acompanya la construcció de coneixement a partir de propostes de descoberta, creació i recerca; afavoreix l'equitat educativa, la inclusió i la cohesió social, i contribueix a construir una comunitat lectora. «Totes les tasques de gestió i difusió de la cultura i de la literatura m'agraden, però especialment transmetre el gust per la lectura a les noves generacions», afirma la professora. Ha impartit llengua castellana i literatura a ESO i Batxillerat i ha coordinat el projecte de biblioteca durant més d'una dècada i mitja. Ara que s'ha jubilat, el seu institut li ha fet un homenatge descobrint una placa que porta el seu nom a la biblioteca del centre.
Com es va despertar el seu interès per les biblioteques?
Des de ben petita, tenia costum d'anar a la biblioteca de Figueres per consultar llibres, estudiar i gaudir de la lectura. Allà em sentia molt bé i em fascinava l'ambient de recolliment que es respirava. Sempre m'ha agradat ser-ne usuària i participar de les activitats de les biblioteques públiques i del préstec a totes les poblacions on he viscut i treballat.
Aquesta fascinació la va traslladar al seu món, l'educatiu.
Quan vaig ocupar la meva plaça definitiva a l'institut de l'Escala, l'any 1996, la biblioteca Víctor Català va esdevenir la meva biblioteca pública de referència i el meu interès en la gestió de la biblioteca escolar va augmentar. En aquell moment jo ja ajudava alguna hora a classificar els llibres a la biblioteca de l'institut, però no va ser fins al 2005, amb el projecte d'innovació Puntedu, que no vaig passar a portar-ne la coordinació, fins a la meva jubilació.
Què va sentir en saber que la biblioteca de l'institut portaria el seu nom?
No m'ho van dir; ho vaig veure el dia en què vam celebrar la meva jubilació, amb un acte preciós que em va fer sentir molt estimada, impregnada del sentiment d'afecte dels meus companys. Vaig sentir emocions intenses de sorpresa, alegria i gratitud. També nostàlgia de tot el temps viscut i que sempre guardaré en el record.
I quan va veure la placa?
En descobrir la placa vaig dir, i ara repeteixo, que encara que a partir d'aquest moment la biblioteca porti el meu nom, és i serà de tothom que se la vulgui fer seva, col·laborant en xarxa per mantenir-la viva i fer-la créixer. El meu nom només són dues gotes en un immens mar de llibres on cada persona que estima la cultura i la literatura té un lloc d'honor al meu cor per la seva contribució a fer-me millor persona.
Creu que ha pogut fer alguna aportació personal que pot romandre en el temps?
M'agradaria que es mantingués la col·laboració amb entitats municipals per seguir projectes ja iniciats o crear-ne de nous. Però, si he pogut deixar alguna petita empremta personal en aquesta biblioteca, és l'amor a la literatura que he intentat transmetre i el respecte pels gustos literaris de tothom.
Recomani'ns un llibre.
Recomanar un sol llibre m'és difícil. Proposo uns quants títols que tenen relació amb les biblioteques i els llibres. Per als més petits, El segrest de la bibliotecària, de Margaret Mahy, i La bibliotecària de Bàssora, de Jeanette Winter. Per a més grans, La bibliotecària d'Auschwitz, d'Antonio G. Iturbe; La biblioteca de Babel, de Jorge Luis Borges; La llibreria ambulant, de Christopher Morley, i La llibreria, de Penelope Fitzgerald.
Què ha significat per a vostè aquesta feina?
Durant els tres primers anys del projecte Puntedu, del 2005 al 2008, la coordinació de la biblioteca escolar portava associada una dedicació horària de mitja jornada i una formació intensiva amb cursos presencials; la resta d'hores de la meva jornada seguien sent classes amb l'alumnat a les aules. Van ser tres anys molt intensos en què vaig aprendre molt en aquest àmbit.
L'experiència va ser compartida per altres centres educatius?
La creació del grup de treball de responsables de biblioteques escolars de secundària de l'Alt Empordà, amb el suport del Servei Educatiu de l'Alt Empordà, ens va permetre compartir moltes idees i portar-les a terme als respectius centres. Van ser uns anys molt profitosos, amb la posterior creació de la Xarxa de Biblioteques Escolars de Secundària de Girona i de l'equip de biblioteques escolars de l'Institut de Ciències de l'Educació Josep Pallach de la UdG, en el qual vaig impartir formació d'estiu durant dos anys.
Han comptat amb prou recursos per dinamitzar les biblioteques?
A partir del curs 2008 es van reduir dràsticament les hores de coordinació, perquè el Departament d'Educació no va fixar un nombre mínim d'hores de dedicació per a aquesta tasca. Per això, tot i el suport incondicional de les direccions del nostre centre al projecte de la biblioteca escolar, que sempre ha fet mans i mànigues per tal que es pugui mantenir oberta durant els esbarjos i es garanteixi el préstec, moltes activitats de dinamització lectora i altres tasques de gestió les hem pogut fer gràcies a la col·laboració de professorat del claustre amb moltes hores voluntàries de dedicació.
Va ser fàcil convèncer els seus companys?
El cert és que sense aquestes persones jo no hauria pogut tirar endavant el club de lectura mensual, les col·laboracions amb els altres centres de l'Escala, la mostra de poesia, la participació en el concurs de Ciutats Lectores o la Biblio(r)evolució.
