Lluís Illa arriba a La Cate amb la primícia que ha conegut només una fa estona a l'Ajuntament de Figueres. L'han convidat, com a president del Patronat de la Catequística, a pronunciar el pregó de les Fires i Festes de la Santa Creu el dia 29 d'abril, per festejar que l'entitat que representa celebra, aquest 2021, el centenari de la seva fundació. Assegura que la invitació l'ha agafat per sorpresa i, de seguida, li comenta al coordinador dels actes del centenari, Alfons Gumbau, que cal posar fil a l'agulla, que tenen vint dies per preparar el pregó.
Ja fa temps que traginen amb el disseny d'un programa d'actes commemoratiu, que havien previst iniciar el maig. Aquesta novetat, però, fa avançar les previsions. Lluís Illa i Alfons Gumbau coincideixen que «aquesta entitat té una història molt viva, però que, lamentablement, dels primers anys no queda rastre de documentació, perquè va quedar cremada el 1936, en un incendi durant un assalt en plena guerra civil». La història dels primers anys de La Cate s'ha construït a través d'articles periodístics de l'època i de la transmissió oral.
Anècdotes i vivències
Anècdotes i vivències Ells dos, i també l'expresident de La Cate i actual regidor de Cultura, Alfons Martínez, que ens acompanya en la trobada però prefereix mantenir-se en un segon pla, preserven intactes els records de les seves vivències vinculades a l'entitat. El regidor, que té 49 anys, parla de temps de joventut, sobre les sessions de cinema els diumenges a la tarda i sobre els entrenaments de l'Adepaf. «Jo no jugava a bàsquet, però venia a veure els meus amics i anàvem a la cafeteria del senyor Francisco i la senyora Lola. Allà, quedàvem per anar de festa al Quixots», explica Alfons Martínez.
Lluís Illa, de 65 anys, cita una anècdota molt concreta d'un dia quan, sent ell un nen, va assistir de públic a una representació d'Els Pastorets i un dimoni que corria per la sala va tocar-li una mà amb la cua. «Allò em va provocar un trauma», confessa, tot somrient. Una de les anècdotes que destaca Alfons Gumbau, també de 65 anys, és molt nostàlgica: «El meu pare i la meva mare es van conèixer a La Cate fent teatre». No és estrany, doncs, que ell mateix s'hagi convertit en un referent a la ciutat del món teatral.
Pinzellades històriques
Pinzellades històriques La Cate va estar subjecta mig segle al dret eclesiàstic, des del 1921 fins al 1972. És per això que, si totes les previsions es compleixen, el centenari s'allargarà fins al 2022, perquè, com diuen Lluís Illa i Alfons Gumbau, també cal celebrar els 50 anys del moment en què l'entitat es va poder desvincular de l'Església i acollir-se a una nova Llei d'associacions. Un aspecte que no ha variat en cent anys és que tot allò que ha fet sempre aquesta entitat, des del moment de la seva fundació, ha depès plenament de la voluntat dels socis. Actualment, n'hi ha uns 340 i esperen que aquesta xifra pugui créixer, perquè, com diuen, La Cate ha estat sempre una entitat oberta a tota la ciutat.
El mes de novembre del 1921 va prendre forma el Patronato de la Catequística Parroquial, amb l'objectiu bàsic d'educar i formar des de la cultura i el lleure nens i joves de la ciutat. Abans de la inauguració, el 1935, de l'edifici que acull avui l'entitat, hi va haver diferents seus: en un local del carrer Álvarez de Castro, conegut com l'Odeón; el Teatre Principal, on avui hi ha el Teatre Museu Dalí, i fins i tot els baixos on actualment s'exhibeix la col·lecció de joies de Salvador Dalí.
Lluís Illa i Alfons Gumbau acorden que repassar els cent anys de La Cate és tan important com encarar els dies i els anys que han de venir: «El que ens importa d'aquest moment és marcar el futur de l'entitat, que va néixer amb criteris del segle XIX, que va viure i assumir els reptes del segle XX i que ha aconseguit l'actualització en el primer quart del segle XXI».
FOTO: EDUARD MARTÍ
El programa del centenari s'ha adaptat a la situació sanitària i inclou, entre altres activitats, una exposició commemorativa de gran format; una exposició dedicada al cinema coincidint amb una trobada de cineclubs de Catalunya; una exposició i xerrades sobre el teatre en diferents èpoques, i l'edició de dos llibres. Una d'aquestes dues publicacions forma part de la col·lecció Juncària, que edita l'Ajuntament de Figueres, i que preparen Santi Coll, Alfons Martínez, Albert Testart, Alfons Gumbau, Sílvia Musquera i Marina Presas. L'altre llibre tracta sobre l'arquitectura de La Cate i és obra de l'arquitecte municipal Joan Falgueras i el fotògraf Francesc Guillamet. Els actes inclouen, d'altra banda, un concurs de fotos a Instagram i la pintura d'un mural en una de les parets exteriors de la seu de La Cate.
La donació d'un terreny propietat d'un matrimoni figuerenc
La donació d'un terreny propietat d'un matrimoni figuerencSi l'edifici del Patronat de la Catequística es va construir en la seva actual ubicació, a la ronda Rector Aroles, va ser perquè un matrimoni, que no tenia fills, va creure tant en el projecte de l'entitat sobre el foment de la cultura i el lleure de la mainada que va decidir donar el terreny. La parcel·la propietat de Ramon Torrentó i Enriqueta Colls on es va construir l'edifici del Patronat s'anomenava vinya petita. El matrimoni, a més, va pagar part de les obres a canvi de fer-hi un habitatge per a ells.
FOTO: EDUARD MARTÍ
La construcció va començar el 1931, sota les ordres de l'arquitecte Emili Blanch, i la inauguració es va fer el març del 1935. Per les característiques arquitectòniques racionalistes, la Generalitat l'ha declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, i també ha estat reconegut com a edifici del Patrimoni Arquitectònic del XX per la Docomomo i la delegació altempordanesa del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
La Cate s'estructura en tres seccions: Cineclub, Pessebristes i Diafragma (fotografia), però hi ha onze entitats adherides: el Casal La Figa, l'Associació Pastorets de Figueres, el Cine Club Diòptria, les ADF Alt Empordà, l'Agrupament Escolta i Guia Sant Pere, el Club Escacs Alt Empordà, D'Niger, el Taller de Teatre, l'Associació Astronòmica de Figueres, l'Associació Catalana d'Amics del Poble Saharuí i Agitart.
