El paratge de la Rubina de Castelló d'Empúries amb una superfície que volta les 300 ha, té una clara diferenciació entre les zones més salobres del sector nord i aquelles altres tradicionalment cultivades o que s’han lliurat a la pastura i al manteniment de bestiar -cavalls, bàsicament-. L’equilibri entre aquesta dualitat dels ambients marins i continentals és extremadament fràgil, i ha estat en bona part mantingut per una tradicional intervenció humana així com per la confluència de factors ambientals que han fet possible que la pressió dels fluxos d’aigua provinents de terra endins impedís l’entrada de les aigües salabroses. En els darrers temps, a causa de diversos factors com la manca de manteniment de les comportes i de la reculada dels volums d’aigua de caràcter continental que arriben a la Rubina, s’ha produït la salinització d’alguns sectors.

Amb l’objectiu de revertir aquesta situació, s’han portat a terme diverses intervencions per tal de mantenir els ambients de closa i facilitar el drenatge en el sentit terra-mar que eviti l’entrada d’aigües salabroses i contribueixi a l’explotació agropecuària de les closes del paratge.

Les actuacions realitzades han estat la instal·lació de noves comportes, la reparació de les ja existents, la col·locació de tubs de drenatge i la refeta d’entrades i sortides d’aquests tubs per tal que l’aigua pugui circular lliurement.