Des de finals del segle XIX, la història de Figueres ha estat vinculada al ferrocarril i a totes les seves conseqüències com a mitjà de transport de mercaderies i passatgers, però també com a línia física que ha dividit la ciutat en dues parts que mai han acabat d'estar ben relligades.

L'actual govern figuerenc, presidit per l'alcaldessa Agnès Lladó, ha recuperat la vella ambició de quasi tots els anteriors consistoris dels darrers cinquanta anys, d'aconseguir eliminar els passos a nivell i tota la cremallera de les vies que travessen la ciutat.

Dies enrere, de manera telemàtica, l'alcaldessa, el vicealcalde, Pere Casellas; el segon tinent d'alcalde, Jesús Quiroga, i el regidor d'Urbanisme, Xavier Amiel, es van reunir amb el secretari general d'Infraestructures del govern espanyol, Sergio Vázquez i representants d'Adif per tornar a posar la reivindicació sobre la taula. Durant la reunió, segons van informar fonts municipals, també es van tractar altres temes rellevants per a la capital empordanesa, com són el tram urbà de la carretera N-II, l'actual avinguda Salvador Dalí, que encara és en mans de l'Estat, i el futur de la variant d'aquesta mateixa via.

Tan bon punt va acabar aquesta trobada, Agnès Lladó va deixar clar que «Figueres pateix des de fa massa anys els dos passos de nivell a la ciutat. No ens podem permetre la ciutat dividida en dos i que no garanteix la igualtat d'oportunitats per a les persones i del perill que suposa pel que fa a seguretat el pas del tren per dins la ciutat. Cal posar data i exigir una solució definitiva, no podem esperar més. Nosaltres, com a Ajuntament, estem fent els deures, treballant amb el nou POUM, i cal que el ministeri faci la seva feina».

La voluntat municipal implica «trobar una solució definitiva» al traçat ferroviari i que aquesta permeti definir un Pla general d'ordenació urbana que realment compleixi les expectatives municipals. Des de la casa de la vila, estan oberts «a totes les opcions que es puguin plantejar» quan es considera l'existència de dues estacions de transport ferroviari, que ara estan allunyades l'una de l'altra.

L'etern debat de la via: Pere Giró va bloquejar-la el 1974

A partir del boom turístic dels anys seixanta, quan encara no hi havia autopista ni s'havia fet el tram costaner de l'N-260, el pas a nivell de l'avinguda Vilallonga de Figueres va evidenciar el seu paper de tap de la mobilitat. A l'estiu, tots els vehicles dels turistes que anaven a la costa acabaven atrapats en aquest punt.

La ciutat creixia cap a la zona de llevant, però el traçat ferroviari era un llast. L'any 1974, amb Franco encara viu, l'alcalde Pere Giró va arribar a travessar els camions de bombers sobre la via per a protestar pels inconvenients dels passos a nivell. Des d'aleshores només n'han desaparegut dos, el de la Ronda Sud i el de Sant Pau de la Calçada, escenari de nombrosos accidents mortals. Soterrar la via o traslladar-la han estat dues opcions molt debatudes, fins i tot hi va haver un projecte d'enlairar l'avinguda Vilallonga que va despertar una forta oposició. L'Estat té un gran deute històric amb Figueres.