En aquests temps de pandèmia que ens toca viure, són molts els elements del patrimoni històric i natural que han començat a rebre més gent del que és habitual, tot i que les restriccions derivades per les successives regulacions dels confinaments preventius han compartit moments de col·lapse amb d'altres de molta tranquil·litat. Aquest seria el cas del litoral empordanès, que va viure una allau de gent l'estiu passat, entre juny i setembre, amb alguns espais excessivament massificats, com va ser el cas del cap de Creus entre Roses i el Port de la Selva.

Entre aquesta àmplia oferta d'espais emblemàtics, brillen amb llum pròpia i en el sentit literal de l'expressió, els quatre fars que custodien la navegació a la costa altempordanesa des del segle XIX. Dos d'ells són a Cadaqués (cap de Creus i cala Nans) i els altres dos a Roses (punta de la Poncella) i el Port de la Selva (s'Aranella). Tots quatre tenen en comú que estan automatitzats i són punts de trobada o de destí d'excursionistes, atletes, ciclistes, viatgers i vianants que els han convertit en el referent que són.

«Els nostres fars són molt concorreguts i formen part de la identitat del nostre poble», diu Pia Seriñana, l'alcaldessa cadaquesenca. Per a Josep Maria Cervera, «el far de s'Arenella identifica el municipi, per la seva situació geogràfica i, sobretot, perquè és un punt estratègic del camí de ronda que va i bé de Llançà». Per a Montse Mindan, alcaldessa de Roses, «el far i el castell de la Trinitat formen un conjunt que ens identifica com a municipi amb un ric passat històric i marítim».

Els fars empordanesos són espais de trobada  de viatgers i caminants

Els fars empordanesos són espais de trobada de viatgers i caminants

A Cadaqués i Roses saben prou bé que la massificació de visitants de l'estiu passat no es pot repetir. Des de la direcció del Parc Natural de Cap de Creus i la seva junta rectora, estan treballant per a trobar una solució que permeti regular l'accés als espais del parc natural, especialment a les cales entre les dues poblacions i a la punta del cap. «Hi estem treballant perquè hem de resoldre el tema, ja que la massificació perjudica l'espai i, també, la imatge que s'emporten els visitants sobre aquest», segons explica el director del Parc, Ponç Feliu.

Obrir aparcaments en els accessos i posar en marxa un sistema de llançadores són algunes de les mesures que tenen damunt la taula per afrontar el tema.

Mentrestant, aquesta Setmana Santa, els fars han tornat a ser punt de trobada de tota mena de visitants, la majoria autòctons. La família sabadellenca formada per Toni Garcia i Anna Bermúdez, amb dos fills petits, han fet realitat un llarg desig a la punta del cap de Creus. «Sempre havíem dit que volíem venir-hi, perquè els meus pares hi havien estat fa anys, però no ens imaginàvem que el paisatge fos tan meravellós i singular», ens diuen mentre busquen taula per prendre alguna cosa en el bar Es Freu, sota el far mateix. A tocar hi ha l'anomenat Espai cap de Creus, un centre d'interpretació que ara està tancat.

Berni López i Teresa Rovira arriben a la punta amb les seves bicicletes i immortalitzen el moment fent-se una foto en el mòbil recolzats a la barana sobre cala Jugadora. Ho tenen clar: «Venir fins aquí és dur, però paga la pena un cop has arribat». Passen les vacances a Cadaqués sempre que poden i reconeixen que «l'estiu passat va ser de bojos!».