31 de març de 2021
31.03.2021
L'Empordà
Figueres

La requalificació dels terrenys de l'escola Carme Guasch torna al ple de Figueres

L'exregidor Alfons Romero ha presentat l'única al·legació per la modificació urbanística i la concentració d'equipaments docents en un mateix espai de la ciutat

31.03.2021 | 10:23
L'escola Carme Guasch és en barracons des del 2004.

L'Ajuntament de Figueres ha convocat, per aquest pròxim dimarts, el ple ordinari telemàtic del mes d'abril. En el seu ordre del dia hi consta el dictamen que hauria de permetre aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana per a la ubicació definitiva del CEIP Carme Guasch i Darné, entorn del Parc dels Olivars. L'escola pública treballa en barracons des del 2004 i ha estat objecte de nombrosos debats aquests darrers anys sobre el lloc on s'havia de construir, la qual cosa ha endarrerit l'execució del projecte. L'emplaçament escollit inicialment era l'entorn de l'antiga presó del carrer Sant Pau, però el nou govern municipal va desestimar-ho i ha apostat per fer l'obra nova en el seu emplaçament actual.

En el dictamen que debatrà el ple es recorda aquesta "pretensió d'ubicar aquest centre educatiu als espais lliures al voltant de l'antiga presó, a partir del seu trasllat al nou centre penitenciari al Puig de les Basses, i per bé que es va iniciar l'any 2010 una modificació del planejament per a ubicar-hi aquest centre escolar als espais de l'antiga presó, ha resultat inviable i s'ha descartat per la impossibilitat d'emplaçar-hi el conjunt d'instal·lacions educatives. I, l'examen de les alternatives possibles abona la solució adoptada amb aquesta modificació puntual del planejament general".

La modificació del Pla General de 1983 és preceptiva per a tirar endavant aquest projecte, ja que l'actual qualificació no permetria la construcció de l'escola Came Guasch i Darné, ja que cal que formi part del "Sistema d'Equipaments i Dotacions" i no pas del de "Parcs, Places i Jardins", com figura en l'actualitat. Aquest canvi va motiva una al·legació de l'exregidor Alfons Romero i Dalmau, l'única que s'ha presentat i que ha estat desestimada inicialment. Romero al·legava, segons consta en el dictamen, la "contradicció amb el PDSUF i la pèrdua de valor de la zona verda; manca de justificació de la renúncia de l'emplaçament a l'antiga presó", a més de la "concentració d'equipaments educatius" en aquest punt de la ciutat, on també hi ha l'Institut Olivar Gran, la llar d'infants Lilaina i les escoles l'Amistat i Joaquim Cusí. Romero també apuntava la "necessitat d'esperar al nou Poum" que ha de substituir el de 1983.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent