L'expresident de la Generalitat de Catalunya Joaquim «Quim» Torra i Pla és un polític, advocat, editor i escriptor català. Va ser president de la Generalitat de Catalunya des del 17 de maig del 2018 fins al 28 de setembre del 2020. És un dels impulsors de la Crida Nacional per la República.

Torra va presentar-se com a independent amb Junts per Catalunya a les eleccions al Parlament del 2017 i fou elegit diputat al Parlament. El 10 de maig del 2018 va ser proposat com a candidat a la presidència de la Generalitat pel president Carles Puigdemont i el setembre del 2020 va ser inhabilitat.

Com va anar desenvolupant aquest darrer llibre, «Les hores greus»?

Es va anar desenvolupant dia rere dia, des que jo estava a la Casa dels Canonges, a causa del confinament, i vaig pensar que tot el que no havia fet durant la legislatura ho havia de fer llavors. Vaig adonar-me que aquest país estava a punt de patir un fet brutal, que es mereix l'adjectiu d'històric, i vaig tenir la sort de poder apuntar tot el que em passava.

El 131è president de la Generalitat va passar moltes hores greus. S'esperava tanta turbulència?

Sí que m'esperava turbulències, perquè veníem de la declaració d'independència i passàvem a tenir gent a l'exili o a la presó. Donava per segur que ho reprendríem allà on ho havíem deixat. Per tant, com a president, a mi, em podia passar de tot.

Divendres passat, al Parlament, es va trobar amb el candidat a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès. Aquest país s'ha quedat sense procés?

No, ha votat el 52% de gent que vol la independència i ho diuen més convençuts que mai, i considero que, justament, la pandèmia és un nou argument a favor de la tasca, que fa més urgent la independència de Catalunya. Crec que la ciutadania està demanant als partits polítics un full de ruta clar.

I als que han baixat del carro, què se'ls ha de dir?

Sembla que, més aviat, la gent hi puja, al carro. Cada vegada són més i, per tant, crec que la gent s'adona que hem de tenir un govern que construeixi un país millor, malgrat que l'espoli fiscal impedeix fer aquestes polítiques per a la ciutadania. I quan arriba una catàstrofe humanitària, com és la pandèmia, encara posen més en risc les coses.

Es van poder creuar missatges amb el candidat Aragonès, al Parlament?

Ens vam trobar a les escales i ens vam saludar, desitjant-li sort . Em permetrà que, aquests dies, sigui especialment prudent, ja que s'està negociant, però soc partidari que hi hagi un govern format per les tres forces independentistes per poder formar la república.

Què és el que destaca més de la seva etapa al capdavant del Govern de la Generalitat?

Van ser dos anys i mig de president, de manera que ha estat una legislatura més llarga que la de Puigdemont o la de Mas, però si recordem aquell mes de maig, quan jo agafo la presidència de la Generalitat, amb presos polítics i exiliats, semblava que no podria tirar endavant. Vam recuperar les institucions, però no vam recuperar una normalitat política. Molt poc després que jo pugés a la presidència, hi va haver una moció de censura a l'Estat i es feia fora el president Mariano Rajoy, de manera que tota la meva presidència passava sota del president Pedro Sánchez. Cal recordar que els presos polítics catalans han passat més temps sota la presidència de Sánchez que del president Rajoy.

El darrer president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, va ser aquest dissabte als Caputxins de Figueres per presentar el seu darrer llibre, Les hores greus, davant d'un centenar llarg de persones. L'acte va ser organitzat per Òmnium Cultural, que celebrava el primer acte en el transcurs de la pandèmia. Torra va explicar als assistents, atenent a les preguntes del periodista Josep Maria Bernils, que es va esgarrifar quan va veure que el Govern espanyol treia militars a les rodes de premsa. «Pel confinament, no tenia ni ganes de fer-me el llit i sempre em posava pel mateix forat, vaig plorar molt», reflexionava Torra durant la xerrada.

Durant més d'una hora, l'expresident català va relatar anècdotes del seu pas pel palau de la Generalitat. «Al principi del mandat, amb la meva dona i les filles, ens estiràvem al llit i miràvem al sostre. Dèiem: que fort!», explicava. També es va referir a les reunions de presidents autonòmics de l'Estat espanyol, per la pandèmia, que se celebraven els diumenges i deia que «eren de les més inútils».

Quim Torra va visitar, prèviament, la cripta dels Caputxins, on s'enterraven els monjos asseguts, que compta amb la inscripció: «Misere mei misere mei saltem vos amici mei», més o menys: «Tingueu pietat de mi, tingueu pietat de mi, si més no vosaltres, amics meus».

Entre els assistents a l'acte d'Òmnium de dissabte hi havia l'exalcalde de Figueres, Jordi Masquef, de Junts, actualment a la Diputació de Girona, i el diputat de Junts al Parlament de Catalunya Ferran Roquer.

La trajectòria política de Torra s'inicia el setembre del 2009, donant suport a l'associació independentista catalana Reagrupament, una escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya. Des d'aleshores ha format part de diferents associacions independentistes, entre les quals destaca Sobirania i Justícia, la qual va presidir del 2011 al 2014, a més d'esdevenir director de la Revista de Catalunya el 2012. Ha sigut membre del consell permanent de l'Assemblea Nacional Catalana i vicepresident d'Òmnium Cultural, entitat que va presidir entre el juliol i el novembre del 2015.