Fa més de mig any que el mercat de la roba de Figueres està instal·lat al recinte Firal. Una ubicació que permet complir amb les restriccions determinades pel Procicat: perímetre tancat amb control d'aforament i d'accessos, però que ha generat molta controvèrsia. Durant aquest temps, primer per límit d'aforament i després per descontentament d'alguns marxants, el nombre de parades ha anat variant, molt lluny de les 170 que es podien veure al lloc original (des del passeig Nou fins a la riera de Galligans). Actualment, aquesta situació s'ha capgirat i ja es poden veure un centenar de parades al recinte Firal.

«No ens queda més remei», titlla Anna Lladó, propietària d'una parada familiar que existeix des dels anys 70. Està convençuda que la nova ubicació està fent baixar les vendes i «no compensa gens tenir la parada». Explica com abans tenia tres treballadors i ara està ella sola «i em sobra». En el mateix sentit opinen les seves veïnes de parada, com la Teresa o la Isabel, que remarca que «mai havíem estat una hora parats».

També ho diu Isabel Cortés, marxant a Figueres des de fa més de 40 anys: «La venda està fatal, ens morim de gana, així de clar». No obstant això, no ho atribueix al canvi d'ubicació, sinó a la crisi global que estem patint. Pel que fa al recinte Firal està «molt contenta» amb el canvi, «tinc molt més espai, la gent pot passejar més i la distribució de les parades és molt més equitativa».

Victoria, amb més de trenta anys d'experiència al mercat, també està molt contenta amb la nova ubicació. Com les seves companyes, afirma que la venda de producte està malament a conseqüència de la crisi, però no per la ubicació. «Aquí hi ha molt més espai, la gent pot passejar per totes les parades millor que allà». Un altre aspecte que remarca és que «aquí som tots més iguals».

No hi està d'acord Francisco, que té una parada de pantalons des de fa uns quinze anys. Per a ell, l'actual distribució fa que la gent no passi per totes les parades, «la gent fa la volta al voltant, però als passadissos del mig ni hi passen». Mentre fa una sopa de lletres recorda la seva bona ubicació a la ronda del Parc on «passaven molts francesos i sempre veníem alguna cosa». Del client francès també en parla l'Anna Lladó, «allà hi havia molt client francès, que aparcava al pàrquing i en sortir ja estava al mercat i anava molt bé».

Lladó reconeix que la seva parada estava «molt ben situada», al passeig Nou, davant de la sortida de l'aparcament subterrani, però assegura que això «no té res a veure» i que «la gent que es queixava d'aquella ubicació és perquè es queixaran sempre».

Victoria, que tenia la parada a prop dels Jutjats, afirma que molts dies «a les onze del matí havíem de marxar perquè no veníem res», un aspecte que assegura que no li passa al recinte Firal. Maria tenia la parada a la zona de la Riera i «ja saps, molta gent ni tan sols hi arribava». El recorregut circular de l'actual mercat «obliga a fer la volta i passes inevitablement per totes», diu. A més, afegeix, del «sentit de passeig» que permet l'ampli espai. Aquesta amplitud també els permet un aspecte important per ella, «tenir el vehicle darrere va molt bé, perquè no es molesta a ningú quan es munta i es desmunta i si necessites res, ho tens a prop».