Cada cop més dones com Marity González practiquen la transhumància a Espanya. Ella va ser la primera Mayorala a la 25a Festa de la Transhumància a Madrid l'any 2018.
Vostès potencien la transhumància. Per què?
Perquè és l'única forma de vida de conservació dels ecosistemes en cercar l'eterna primavera. Els desplaçaments dels ramats fan que el bestiar dispersi les llavors que digereix amb la llana i la femta i el fet d'anar amb ramat l'enterren amb les seves potes fent que aquestes llavors se sembrin i germinin pels diferents ecosistemes que transcorre. També eviten incendis forestals i s'adapten a les condicions climàtiques canviants en aquests corredors ecològics que són terrenys de domini públic, 125.000 quilòmetres i 420.000 hectàrees a Espanya protegides per la llei de Vies Pecuàries.
Com ajuden els pastors?
Col·laborem amb més de trenta famílies que fan la transhumància caminant a llarga distància, més de 400 quilòmetres, durant 4 setmanes. Nosaltres, per exemple, tenim un ramat de 1.300 ovelles i cabres i fem la transhumància des dels Pics d'Europa, a Lleó, on passem l'estiu fins al parc de Guadarrama, a Madrid, on romanem a l'hivern.
Qui practica la transhumància?
La fan pastors i pastores de totes les edats, perquè és un ofici que només s'aprèn dia a dia, amb la pràctica, i es transmet d'avis a pares, fills i nets. La zona on n'hi ha més és Guadalaviar, a Terol, on baixen amb ovelles, cabres, cavalls, vaques a passar l'hivern a les deveses de Vilches i La Carolina, a Jaén.
Creu que ressorgeix?
Nosaltres intentem anar obrint noves vies pecuàries perquè no es perdi i els ramaders que s'animen, els donem suport.
Segons el seu parer i experiència, és una forma de vida?
Sí, si se segueix la pràctica tradicional i es mouen famílies senceres de nord a sud, tot adaptant-se als condicionants.
