28 de març de 2021
28.03.2021
L'Empordà

L'associació Ranura de Figueres ofereix acompanyament emocional a joves migrants a l'Alt Empordà

L'entitat els ajuda a través de la teràpia a canalitzar les situacions traumàtiques del procés migratori

28.03.2021 | 09:30
Mustapha Ouhedda

L'associació Ranura va néixer fa cinc anys amb l'objectiu d'oferir atenció emocional, terapèutica i educativa a diversos col·lectius. A principis del 2020 van posar en marxa, amb el Consell Comarcal i Dipsalut, un projecte per donar suport a joves migrants a l'Alt Empordà a través de la teràpia. Des d'aleshores, ja n'han atès prop d'una quarantena i ara treballen en una guia per ajudar-ne d'altres i conscienciar del procés migratori. "Aquí poden explicar què els preocupa, els problemes que tenen i situacions traumàtiques", explica la terapeuta Núria Ramos. La majoria, diu, tenen ansietat, dificultats per dormir o menjar. És el cas de Mustapha Ouhedda. Ell va viatjar durant sis hores sota d'un camió quan només tenia 17 anys des del Marroc.

Ranura va posar en marxa, just abans de l'inici de la pandèmia i amb el suport de Dipsalut, aquest projecte d'acompanyament terapèutic a joves que han migrat sols i que viuen a l'Alt Empordà en pisos o centres tutelats per la DGAIA.

La iniciativa va néixer des de l'àrea d'inclusió del Consell Comarcal de l'Alt Empordà i les terapeutes de Ranura acompanyen de manera individual i en grup a nois i noies que voluntàriament volen rebre aquest servei.

Entre gener i setembre de l'any passat, van atendre una vintena de joves i en la nova edició iniciada el mes d'octubre, ja n'han atès 15 més. En aquest espai, ubicat en una oficina a Figueres, se'ls ofereix un punt de trobada on poder expressar les seves preocupacions, pors i els conflictes passats i presents d'un procés migratori que han hagut d'afrontar sols i, en molts casos, en plena adolescència.

"Són nois i noies que viuen amb molta pressió arribar aquí i tenen molt malestar. Aquí tenen llibertat per expressar-se, en un espai segur on no se'ls jutjarà i se'ls ajuda a posar paraules al que els passa", explica la Núria.

"Estan en un estat constant de preocupació"

La majoria, diu, presenten quadres d'ansietat, dificultats per dormir o menjar. "Estan en un constant estat de preocupació", afegeix. I és que alguns arriben amb 12 o 13 anys i fa més de dos anys que estan lluny de les seves famílies. "Tenen moltes necessitats emocionals no cobertes", afegeix.

"Ells venen amb un propòsit molt clar: aconseguir una feina i una estabilitat per poder ajudar a les seves famílies però un cop arriben aquí, sense documentació en la majoria dels casos, veuen que tarden anys i que l'objectiu del procés migratori no s'està complint", relata Ramos.

El balanç, fins ara, és positiu. "Hi ha de tot. N'hi ha que venen dues sessions i diuen que no els serveix i d'altres que continuen durant mesos perquè se senten acompanyats i aconsegueixen posar paraules al que els està passant", remarca.

Un viatge de sis hores sota d'un camió

Aquest és el cas de Mustapha Ouhedda. Ell va arribar a Espanya fa dos anys. En tenia 17 i va escapar del Marroc sota d'un camió en un trajecte de sis hores des de Nador fins arribar a Almeria. "El viatge va ser molt dur", explica. "Quan estava al Marroc pensava que aquí a Espanya tindria un bon futur i que canviaria la situació que tenia allà, que era molt complicada", relata. A casa seva hi va deixar tota la seva família i des d'aleshores, tot i que hi manté el contacte, no els ha tornat a veure.

Quan va arribar a Almeria el va enxampar la policia i aleshores va començar un periple per diversos centres fins arribar a l'Alt Empordà. Ara resideix en un pis amb set nois més i està estudiant dos cursos. Un de cuiner i un altre de mediador. Dos anys després, encara no ha aconseguit feina però el seu somni és convertir-se en mediador d'un centre de menors.

No parlava ni castellà ni català i tampoc coneixia res del país on es dirigia. Tampoc duia papers i, de fet, encara no ha aconseguit el permís de treball. "Em demanen un contracte d'un any i de 40 hores i és molt difícil sense dominar bé l'idioma i sense experiència", explica.

Ajudar altres joves

Anar a teràpia li va anar bé, diu. Ara, juntament amb altres joves que han acudit a Ranura, està treballant en l'elaboració d'unes guies. Una dirigida a altres menors migrants i una altra per conscienciar a la societat del procés migratori. "L'objectiu és que els doni força el fet de poder relatar el seu procés i donar consells a altres nois i noies" explica la Núria. També sensibilitzar a la població en general per "trencar amb les idees preconcebudes que culpen a aquests joves de tots els mals de la societat".

"No venim aquí a treure la feina a ningú sinó a fer el possible per al país i per nosaltres per tirar endavant", explica. En aquest sentit, admet que el periple que ha viscut no és el que s'havia imaginat i dubta quan se li pregunta si tornaria a emprendre el viatge. Malgrat això, llança un missatge a altres menors que estiguin en la seva situació: "És una mica complicat però s'ha de lluitar, res és impossible i el més important és saber quin és el teu objectiu".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent