El servei de prelaboral a l'Alt Empordà compta amb formació teòrica, tècnica i professional a través de tallers que representen el punt de partida de l'itinerari laboral de persones amb trastorn mental, el pas previ a la incorporació al món laboral. Disposa de 20 places.

En què consisteix el servei prelaboral?

El servei prelaboral de la Fundació Drissa és un recurs de la cartera de serveis de la Generalitat i en aquests moments a l'Alt Empordà disposa de 20 places. L'objectiu és capacitar les persones perquè després puguin estudiar o trobar una feina. Treballem una sèrie de competències a través de diferents tallers pràctics i teòrics.

La part pràctica on es desenvolupa?

Amb el tema de la Covid, els tallers més pràctics fora del local no els podem fer. Els usuaris feien per exemple pràctiques de neteja a Salut Empordà, també fèiem alguna col·laboració amb Càritas, amb el Centre de Distribució d'Aliments i al mateix Centre Especial de Treball que té la Fundació Drissa. Aquestes activitats més pràctiques ens permetien estar més en contacte amb altres entitats, però han quedat suspeses per la pandèmia. Ara fem molta més activitat d'aula, pròpiament de recerca de feina, informàtica, ens preparem per treure la Titulació d'ACTIC, treballem competències transversals, bàsiques, la idea és intentar que agafin les màximes habilitats per després treballar, si és possible.

Com coneixen els usuaris el servei?

Venen derivats majoritàriament de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, i també la gent pot accedir a nosaltres per iniciativa pròpia. Després mirem si estan vinculats amb algun servei de salut mental, perquè demanem que hi hagi un tractament al darrere de la persona. L'orientació laboral que es fa des del servei pot ser cap a mercat ordinari o cap a centre especial de treball. Una sortida que oferim són vacants del nostre centre especial de treball. En aquests moments, moltes de les brigades estan ubicades a Girona, però podem actuar pertot el territori, si trobem clients que contractin els nostres serveis. També podem derivar-les a altres centres especials de la comarca com a Altem.

Quina és la dificultat més gran que es troben per trobar feina.

És una suma de factors: ofertes laborals no hi ha massa i algunes de les que hi ha són una mica precàries, de mercat ordinari, i ells també tenen les seves dificultats, tot depèn del tipus de diagnòstic i l'estigma és molt important, encara. Si li dius a un empresari, quan fas prospecció, que treballes amb persones amb malaltia mental, el primer que diran és que no podran fer la feina bé, que són agressius. És el poc coneixement que hi ha, que fa que costi.

Com es trenca aquest estigma?

Una manera és, com a centre especial de treball, amb els bons resultats que acabes obtenint. Les feines van sortint i ho fem amb el col·lectiu que ho fem. D'alguna manera, mostrar que podem treballar amb qualitat és el millor exemple: és poder oferir un bon producte i no importa qui l'hagi fet. També sensibilitzem quan fem xerrades als instituts i tenim gent de pràctiques d'universitats i de cicles formatius, personal que comença a conèixer aquest col·lectiu i això també ajuda bastant.

Quines dades de reinserció té el centre?

La xifra global de l'entitat és sobre un 30-33 per cent, comptant les insercions des dels serveis prelaborals, com del servei de mercat ordinari que tenim seria la xifra global. Aquí a l'Empordà està costant bastant la inserció: com a centre especial de treball hi ha poca oferta i com a mercat ordinari també. Hem de fer més campanyes de prospecció al territori, anar a buscar empreses que estiguin interessades i per això hem de tenir gent ben formada del servei prelaboral. En el moment que tenim persones que creiem que poden estar preparades per treballar, podem fer una prospecció, per veure si podem trobar una empresa adequada.

Què representa el fet de trobar feina per als usuaris?

El fet de poder treballar et reconforta, a tots ens passa i a ells més. Quan aconsegueixes que la persona estigui treballant, se sent bé. Per a alguns, serà reinserció i per a altres, primera inserció. Treballem amb gent a patir de 16 anys, alguns d'ells no han treballat mai i alguns, amb 20 i pocs o més grans, tampoc i hem de crear tots els hàbits laborals perquè no en tenen cap.