El treball és, per a qualsevol persona, una font d'identitat que li permet sentir-se útil i motivat i, a més, per a les persones amb malalties mentals compleix una funció terapèutica a part de ser una de les eines més importants de lluita contra l'estigma social de la malaltia mental. No obstant això, aquest col·lectiu registra una elevada taxa d'atur. Segons les últimes dades de l'informe anual de l'INE, El empleo de las personas con discapacidad, l'any 2018 la discapacitat que presenta la menor taxa d'activitat és la malaltia mental amb un 29,1%. Des de fa 21 anys la Fundació Drissa s'ocupa de la inserció laboral de les persones amb malaltia mental, a través del seu Centre Especial de Treball.
L'entitat disposa també servei d'acollida, de tres serveis prelaborals (Girona, Santa Coloma de Farners i Figueres), d'un servei de formació i d'un servei d'acompanyament a la inserció laboral també en el mercat ordinari.
El primer servei prelaboral de l'Alt Empordà es va posar en marxa provisionalment l'any 2017 a l'Hospital de Figueres, i el juliol de l'any passat, es va instal·lar a la seva seu definitiva, situada al carrer Sant Antoni , un temps després del que estava previst perquè la pandèmia va paralitzar les obres, explica la directora gerent de la Fundació Drissa, Núria Martínez: «Pretén millorar la capacitació de les persones amb problemes de salut mental amb l'objectiu que trobin feina».
Però les dades d'inserció del servei a la comarca dibuixen un panorama preocupant: «Trobem que l'any 2019 l'ocupació va ser d'un 26%, mentre que el 2020 ha estat d'un 10%, l'efecte Covid ha estat determinant» assenyala Núria Fornalés, cap de l'Àrea Social de la Fundació Drissa.
En aquest espai, es du a terme un programa de transició al treball, s'hi ofereix formació teòrica, tècnica i professional a través de tallers que representen el punt de partida de l'itinerari laboral de persones amb problemes de salut mental i el pas previ a la incorporació al món laboral, ordinari o protegit. Es fa l'acompanyament en el procés de capacitació i l'orientació sociolaboral.
Seguir aquest programa ha estat un pas determinant en la vida de la Vinyet: «Em sento més segura de fer les coses, m'ha ajudat molt, em puc expressar millor, no soc la Vinyet d'abans».
Durant anys patir un problema de salut mental, ha estat un gran estigma per a les persones que busquen una feina. La Vinyet té 48 anys i presenta un grau de discapacitat del 38 per cent. Ha treballat realitzant tasques de neteja i d'hostaleria, però des d'un any i mig assisteix quatre dies a la setmana al servei prelaboral de Figueres per millorar les seves competències i poder-se reinserir al món laboral. «Recentment em vaig presentar a una entrevista de treball, però finalment no em van agafar. Ara, amb la Covid, costa més que surtin ofertes». Explica que els seus problemes de salut mental van començar als 16 anys i des de llavors fa teràpia psicològica. Com la majoria de persones amb un trastorn mental, ha sentit discriminació en l'entorn laboral, tot i que gràcies a l'ajuda que els ofereix la Fundació i el seu propi esforç, la situació canvia a poc a poc. «El problema més gran que tenen aquestes persones és l'estigma social» assenyala Martínez. És l'experiència que ha patit la Vinyet: «Quan estic en una entrevista i surt a la llum la meva discapacitat, es qüestiona que pugui fer bé la meva feina, però tothom té problemes i això no vol dir que no puguin treballar». Com a usuària del servei prelaboral de Figueres lluita cada dia per reincorporar-se al mercat laboral: la recompensa s'ho mereix: «Quan treballo em sento més útil, estic més bé» assegura.
En Dani, de 18 anys, també fa un any i mig que està a Drissa. Hi va arribar després d'acabar 4t d'ESO. Quan feia sisè de primària, li van diagnosticar Trastorn del Dèficit d'Atenció. Va tenir dificultats per acabar els estudis, però a Drissa, «estic guanyant seguretat i m'estan preparant per poder reprendre els estudis i per trobar la meva primera feina, tot i que ara, amb la Covid, les oportunitats són més difícils de trobar».
La raó de ser de Drissa, que va començar la seva activitat ja fa vint anys, és que les persones amb un problema de salut mental, que pot ser greu, tenen capacitat i tenen dret a tenir una vida tan normalitzada com sigui possible amb un projecte de vida laboral, de temps lliure i de qualitat de vida com qualsevol altre ciutadà. «Tothom pot treballar, si vol, i si té el suport necessari», destaca Martínez. I això és possible i és factible amb un bon abordatge dels professionals.
Fundació Drissa, des de 1999
La Fundació Drissa va néixer impulsada l'any 1999 per l'empresa pública sanitària Institut d'Assistència Sanitària, que gestiona la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de comarques gironines, en creure fermament que el treball és una eina terapèutica elemental en el procés de rehabilitació psicosocial de les persones que tenen un problema de salut mental. Les línies de treball implantades són la integració laboral i l'habitatge.
Drissa ocupa les persones amb trastorn mental al centre especial de treball de l'entitat, que disposa de cinc línies principals de negoci: serveis de jardineria i forestal, pintura, neteja, horta ecològica i càtering, que comercialitza sota la marca Biodrissa, amb dues botigues especialitzades a Girona. Drissa compta amb una plantilla de més de 130 treballadors (el 31 de desembre de 2020), el 60% tenen una malaltia mental. Com a centre especial de treball, compta amb una unitat anomenada USAP un equip multidisciplinari de professionals que acompanyen els treballadors amb problemes de salut mental.
