El 2020 ha estat l'any en què s'han presentat més queixes al Síndic de Greuges de tota la història de la institució i, per primer cop, s'han superat les 11.000. Se n'han tramitat més de 17.000 i també s'han obert 303 actuacions d'ofici. Un any que s'ha vist influït per la pandèmia i l'afectació als drets de les persones, les quals han condicionat tant les dades de l'activitat de la institució com les qüestions de fons que es tracten en l'informe anual.
En concret, a l'Alt Empordà, s'han tramitat 226 queixes i consultes i cap actuació d'ofici. Enguany, les actuacions iniciades al voltant de les polítiques socials a l'Alt Empordà representen un 30,1% del volum d'intervenció del Síndic. L'administració pública i tributs, un 21,2%: les polítiques territorials, un 19,5; el consum, un 14,6%; Seguretat Ciutadana i Justícia, un 12,8%; i altres consultes, un 1,8%.
Per municipis, a Figueres s'han tramitat 45 queixes i 41 consultes; a Roses, 6 queixes i 19 consultes; i a Castelló d'Empúries, 12 queixes i 6 consultes. Molt lluny de les registrades a la resta de municipis de la comarca, que el total no arriba a la desena.
Protecció dels drets socials
Enguany, les actuacions iniciades al voltant de les polítiques socials representen prop del 40% del volum d’intervenció del Síndic, xifres comparables als pitjors anys de la crisi econòmica del decenni passat, amb un increment significatiu de totes les matèries respecte de l’any anterior.
En l’àmbit de la pobresa i l’emergència social, el Síndic va crear la Taula d’Emergència Social per treballar de forma transversal els reptes que planteja la crisi a curt, mitjà i llarg termini, amb vuit entitats del tercer sector (Taula del Tercer Sector, Càritas Catalunya, Creu Roja, Amics de la Gent Gran, Banc dels Aliments, Comunitat de Sant’Egidio, Dincat, Fundesplai i la fundació Arrels), amb la voluntat d’abordar la urgència assistencial i la detecció de necessitats i prioritats per fer les recomanacions de canvi i millora a les administracions afectades i al Parlament en el marc de la pandèmia. La Taula ha posat en relleu que les administracions públiques no han donat solucions concretes a la pobresa ni amb la urgència que requereixen les circumstàncies.
No hi ha dubte que el dret a la salut ha estat un dels més afectats durant aquest any. Des d’un bon inici, el Síndic va reclamar que calia garantir els recursos humans i materials necessaris per fer front una nova crisi com la de la Covid-19. Per fer-ho, es va reclamar un enfortiment pressupostari de l’àmbit de la salut i el benestar que ens equipari en percentatge al PIB dels països del nord d’Europa i que es tradueixi en un pla estratègic de salut.
La crisi de la Covid-19 també ha servit per posar de manifest que cal revisar l’actual model residencial i la seva capacitat d’afrontar la pandèmia amb les mesures de precaució i prevenció indispensables. Aquesta revisió ha d’analitzar a fons l’estructura i la mida dels centres residencials, l’atenció social i mèdica a les persones usuàries i els protocols vigents, els recursos humans i les ràtios de professionals, i també la relació amb les famílies i l’entorn. També és important potenciar i desenvolupar els recursos alternatius al medi residencial.
La pandèmia també ha tingut un gran impacte en el dret a l’educació dels infants. En aquest sentit, el Síndic ha destacat la necessària presencialitat en el curs 2020/2021, malgrat els reptes que pugui implicar, especialment en els centres amb alta complexitat.
En l’àmbit del treball, cal destacar l’impacte de la crisi en les persones acollides al règim d’autònoms. El Síndic ha denunciat la manca de suport en forma d’ajuts àgils i suficients a l’emprenedoria del país, que constitueix la columna vertebral de l’economia catalana.
Quant a l’habitatge, el Síndic ha manifestat que cal que les diverses administracions i els agents públics i privats assoleixin un pacte nacional en aquesta matèria en què s’estableixin les bases d’unes polítiques d’habitatge que abordin reformes estructurals que garanteixin el dret a l’habitatge a mitjà i llarg termini.
Territori i Consum
El medi natural del nostre país continua patint agressions de tota mena que només l’aturada econòmica de la primavera de 2020 va esmorteir temporalment. Cal reforçar les polítiques de protecció del medi ambient i aplicar amb el màxim rigor el principi d’alternativa zero en les projeccions urbanístiques presents i futures, com a via per garantir un país respectuós amb el seu entorn natural.
Durant la vigència de l’estat d’alarma, la legislació promulgada ha prohibit els talls d'electricitat a persones físiques al seu habitatge habitual. Tanmateix, durant el 2020 han continuat sense resoldre's dues situacions que el Síndic ha estat reclamant des de fa anys: el desplegament reglamentari de la Llei 24/2015, de pobresa energètica, i l’assumpció del deute que van acumulant les persones a qui no es tallen els subministraments bàsics pel fet de disposar d'un informe dels serveis socials que acredita la seva situació de vulnerabilitat.
Durant la pandèmia també s’han agreujat les dificultats amb què ja es trobaven moltes persones a l'hora d'accedir al bo social elèctric mitjançant un procediment que s'havia constatat com a complex.
Transparència i Bon Govern
En el procés de desescalada, les administracions han prioritzat l'atenció telefònica i la digital, i han introduït la cita prèvia en la prestació dels serveis d'atenció al públic presencials. Es tracta d’un instrument útil des del punt de vista de la protecció de riscos laborals, però a parer del Síndic això no pot implicar la desatenció dels ciutadans sense resguard de cita prèvia que compareguin per registrar documents o per gestionar tràmits que no es poden posposar.
Davant la negativa d’alguns ajuntaments a inscriure en el padró les persones que viuen en un domicili amb condicions d’ocupació precàries, el Síndic ha hagut de recordar que la manca d’empadronament de persones, sigui quin sigui el seu títol d’ocupació, no només vulnera la legislació vigent, sinó que impedeix l’accés efectiu de les persones afectades a serveis i drets socials bàsics, com ara l’atenció sanitària i l’escolarització.
Llibertat i qualitat democràtica
El mes de novembre de 2020 el Síndic va començar a analitzar la contesa electoral prevista per al 14 de febrer de 2021 des de la perspectiva de conciliar la garantia del dret a la salut i el dret de participació, tot posant l’accent en certs col·lectius de persones vulnerables que podien quedar exclosos dels mecanismes previstos per garantir el seu dret de vot.
En el marc dels successius estats d’alarma s’han restringit drets i llibertats fonamentals, com ara el dret de reunió o la llibertat de moviments, amb el legítim objectiu de protegir la salut pública. Cal ser molt curós i vigilar amb zel aquestes limitacions de drets, que han de ponderar amb tot el rigor els drets en joc amb la necessitat de les mesures de restricció.
La situació de confinament també ha multiplicat les situacions d’abusos racistes i la violència contra les dones i els col·lectius vulnerabilitzats, segons denuncien les entitats de defensa dels drets humans. Per aquest motiu, és una bona notícia que el Parlament de Catalunya hagi aprovat per unanimitat la Llei d'igualtat de tracte i no-discriminació.
Finalment, davant les queixes i els esdeveniments actuals, el Síndic reitera el ple exercici democràtic de les llibertats d’expressió i manifestació i l’amnistia.
