16 de març de 2021
16.03.2021
L'Empordà
L'Escala

Mai no és tard per forjar noves amistats: la història de tres jubilats de l'Escala

Els tres homes van començar a coincidir durant el confinament, quan es permetia sortir una estona, i des d'aleshores es troben cada dia

15.03.2021 | 18:37
En Berto, en Lluís i en Joan han trobat la forma de reunir-se cada dia per conversar

És difícil saber si aquests tres escalencs tindrien avui la relació d'amistat que tenen si no hagués estat per la pandèmia de coronavirus. Allò que és clar és que ha estat en aquesta època d'excepcionalitat per l'emergència sanitària que ells han tingut l'oportunitat de trobar-se i de convertir-se en bons amics.

La d'aquests tres homes és una història curiosa que demostra que, en temps de pandèmia, també es poden viure situacions que beneficien les persones. En un moment en què els protocols de sanitat ens aconsellen ajuntar-nos en grups reduïts, us presentem aquests tres amics: l'Albert (Berto) Nicolau Bronsom i en Lluís Salart Fajula tenen 68 i 67 anys, respectivament, i són de l'Escala, i en Joan Huguet Redecilla en té 71 i és de Barcelona, però fa temps que va establir-se al municipi altempordanès.

Els tres ja estan retirats i van començar a trobar-se quan encara estava activada l'ordre de confinament, en aquelles estones en què estava permès sortir. Ves per on, van coincidir als bancs de marbre de la Platja del poble, i van agafar l'hàbit, de mica en mica, de xerrar aprofitant les sortides domiciliàries. Quan al maig, la situació sanitària es va recuperar una mica i el Govern va acordar més llibertat d'horaris i també que els bars poguessin obrir, ells van establir les trobades de tarda. Així van passar l'estiu, cada dia es veien, no fallaven mai, es trobaven al bar Set de Tapes, de la Platja, i allà es feien les seves cerveses de cara al mar, mentre parlaven d'aquells temes que més els interessaven o els preocupaven.

Un bon dia, van tancar bars i restaurants, i va començar a arribar la fred, però això no ha impedit que els tres amics continuïn trobant-se cada dia. Ho fan a la plaça de Pekín, al banc de fusta, pels volts de les sis de la tarda, per conversar una horeta llarga. El ritual de fer les cerveses el mantenen amb una llauna cada un, i una bossa de cacauets. Com ens diuen, són molt curosos amb l'entorn i dipositen les peles dels fruits secs en una bossa. Parlen de molts temes, pel·lícules, futbol, anècdotes, curiositats del dia a dia, sempre amb humor i en un ambient distès.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent