15 de març de 2021
15.03.2021
L'Empordà

La Guàrdia Civil alerta del perill de pilotar embarcacions sense experiència a la Costa Brava

Reclama una regulació de la velocitat en aigües territorials i d'influència turística

15.03.2021 | 17:01

La Guàrdia Civil alerta del perill de pilotar embarcacions i altres tipus d'artefactes marítims a la Costa Brava sense experiència. La pandèmia del coronavirus va portar molta gent al medi natural a l'estiu passat i això es va notar al mar. Molta gent va llogar barques o altres vehicles que es poden pilotar sense títol, una eclosió que també va repercutir negativament amb accidents, incidents i, fins i tot, presència d'embarcacions en zones protegides.

El capità de la companyia de Palamós, Joan Luque, explica que el Servei Marítim Provincial de la Guàrdia Civil no s'atura mai però destaca que a partir de Setmana Santa és quan s'incrementa la presència de gent al litoral i el «turisme de mar».

Per poder fer front a qualsevol problema o fer seguiment de les activitats marítimes, la Guàrdia Civil compta amb dues barques, el suport dels GEAS (Grups Especials d'Activitats Subaquàtiques), patrulles territorials, les dues companyies de Roses i Palamós així com petites unitats. I en cas de necessitat, també tenen a disposició un helicòpter. La coordinació en els serveis és essencial.

Aquest dilluns, Diari de Girona es va embarcar en la patrulla Riu Guadalquivir, que es troba al port de l'Escala. Té uns 24 metres i treballa al litoral, des de Blanes fins a Portbou. Dilluns va participar en un simulacre al golf de Roses amb l'helicòpter de Salvament Marítim. Va consistir en dos rescats: un d'estàtic i un de dinàmic de dues persones que necessitaven auxili i eren a la patrulla. Aquest va ser un exemple del que es poden trobar al mar.

El capità de Palamós Joan Luque va explicar que la tasca del Servei Marítim és fer de «policia de mar», és a dir, «procurar pels drets i les llibertats de les persones en l'exercici de la seva vida i també fer inspeccions i denunciar infraccions al mar». Fan tasques de tipus penal: investiguen els morts trobats surant al mar o fent submarinisme -el 2020 van morir12 banyistes i tres submarinistes- però també persegueixen el tràfic de drogues i el crim organitzat.

Més de 270 infraccions el 2020

Alhora també vetllen pel medi ambient amb el suport del Seprona. Actualment, diu Joan Luque, és d'especial atenció la contaminació per plàstics, residus, xarxes, entre d'altres. També persegueixen la pesca il·legal. Durant l'any passat van denunciar més de 270 infraccions per incompliments, que van des de fets referents a l'àmbit de la marina mercant -fondejos no autoritzats, no tenir assegurança o llicència, entre altres-, incompliments en l'àmbit de la pesca, actes per la Llei de seguretat ciutadana, salut pública -per covid-, entre d'altres. La Guàrdia Civil va intervenir en 11 casos de robatoris i furts l'any passat.

Una de les imatges de l'estiu passat van ser concentracions de barques a Palafrugell, a cap Roig. El capità de Palamós destaca que si bé se les anomena «party-boats», segons ell, no ho serien, perquè no comptaven amb música, entre d'altres. En els casos localitzats a Girona, la Guàrdia Civil junt amb altres cossos van «intentar dissuadir» les concentracions de barques, que fondejaven juntes a la zona del Parc Natural de Cap Roig. Unes «festes» que van generar queixes d'ecologistes i ajuntaments. Els joves es concentraven a pocs metres de la costa, diu Luque, per sentir concerts del festival de Cap Roig, i bevien. La majoria de les naus eren de lloguer i no calia permís per portar-les.

Navegants inexperts

Aquestes naus poden comportar perill no sols per als tripulants, sinó també per a la resta d'usuaris del mar. Són barques de lloguer, d'uns sis metres i amb una potència màxima. Com explica Joan Luque, els tripulants en llogar-les reben «quatre nocions respecte al fons per on es pot navegar i res més». Per frenar mals usos, la Guàrdia Civil fa inspeccions a les empreses i la majoria, diu Luque, ho tenen tot correcte. Tot i això, els recorden que cal assegurança, els tripulants han de portar salvavides i cal que diguin als usuaris que hi ha normes a mar.

L'any passat la Guàrdia Civil va actuar en quatre accidents greus o molt greus que tenien en comú embarcacions d'aquest tipus. El més greu va ser la mort d'una nena de vuit anys a sa Tuna a Begur després que li passés per sobre la barca on anava. Un altre cas va ser l'incendi amb explosió d'embarcacions al port de Palamós. A Port d'Aro hi va tenir lloc un sinistre de gravetat. Un ciutadà francès, com recorda Luque, anava en una barca i en entrar a atracar no sabia maniobrar. Va demanar ajuda al fill, que va saltar a l'aigua per amarrar-la, però l'home va fer una maniobra d'acceleració i va ferir-lo a la cama.

A s'Agaró un altre sinistre greu va tenir uns joves de protagonistes. Uns estaven en una barca i els altres dos a la moto d'aigua. En aproximar-se a la barca i fer girar la moto, l'acompanyant va sortir disparat i va picar amb la barca i va resultar ferit. L'any passat la Guàrdia Civil va actuar també en vuit incidents amb danys o lleus. La majoria de naufragis són perquè la barca bolca.

Davant d'aquests fets, el capità considera que seria important «que es limités la velocitat en zones d'aiguës territorials, sobretot d'influència de turística». Pel guàrdia civil, caldria trobar una «metodologia eficaç», però tot passa sobretot per «conscienciar» la gent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent