La Iaeden denuncia que les renovables es segueixen imposant a l'Alt Empordà sense cap tipus de planificació prèvia i de forma caòtica, "únicament responent als desitjos de les grans energètiques com Endesa (Enel Green Power), Repsol, etc", descriuen en un comunicat. L'entitat ecologista assenyala que aquestes empreses continuen aprofitant la liberalització i facilitació d'implantació de grans parcs eòlics i fotovoltaics a l'Alt Empordà. A dia d'avui hi ha sis propostes de parcs eòlics concentrats als municipis de La Jonquera, Cantallops, Agullana, Capmany, Darnius i Biure. D'aquests sis, quatre pertanyen a Endesa (Enel Green Power) i dos a Aewindcat 1 Pan SL, una empresa creada fa 10 mesos, filial de l'empresa extremenya Alter Enersun SA. De tots aquests només el parc eòlic Galatea a La Jonquera ha estat aprovat envers la viabilitat d'emplaçament i la resta encara estan sent tramitats.

L'entitat destaca que a l'hora de presentar aquests projectes s'ha dut a terme "una pràctica il·legal reconeguda per la UE, la fragmentació". Aquesta fragmentació el que busca és dividir un projecte amb un fort impacte ambiental o que s'ha de tramitar d'una manera determinada en petites parts que són individualment "menys impactants" o bé que permet la seva tramitació amb una legislació més laxa. En aquest sentit, tant els projectes Galatea, Cronos i Terrades (entre La Jonquera i Capmany) serien en realitat un macroprojecte de 19 molins de 200m d'alçada amb un total de 99MW de capacitat productiva. El Decret Llei 16/2019 permet només el tràmit de projectes de fins a 50MW i que en cas de ser superior s'ha de tramitar al Ministerio de Transición Ecológica, amb uns tràmits burocràtics més lents i més exigents. Si tenim en compte aquest factor a l'Alt Empordà tenim a dia d'avui en realitat 3 projectes de parcs eòlics de 99MW (Galatea, Cronos i Terrades), 52MW (Querol i Serra de Bosqueròs) i 10MW (aquest últim també d'Endesa i situar molt prop de Llançà amb dos molins de 200 m).

Fotovoltaica

Pel que fa a la fotovoltaica, IAEDEN diu que la situació és molt diferent, tenint només sobre la taula el projecte aprovat de parc solar de l'Escala, als terrenys on es preveia el projecte d'aeròdrom desestimat. Pel que fa a la resta de projectes els trobem repartirs pel territori. El més nou que des de l'entitat tenen localitzat és el que es vol situar als termes municipals de Navata, Cabanelles, Ordis, Vilanant, amb un total de 49 panells, tot i que desconeixen - indiquen - les seves característiques concretes.

Aquesta situació es dona pel fet que des de la Generalitat han canviat els criteris d'exposició pública de tots els projectes d'energies renovables, "fent encara el procés més opac de lo que era fins ara", alerten. Segons el criteri actual de la Ponència Ambiental d'Energies Renovables (PAER), només es comunica a les persones interessades (com entitats ecologistes com la nostra) quan a part de la sol·licitud de viabilitat d'emplaçament també es demana un abast de l'avaluació d'impacte ambiental. "És a dir, només sabrem les característiques dels projectes que es tramitin a la PAER quan les empreses promotores, a part de demanar si la ubicació és "adequada", demanin també l'abast de l'estudi sobre quins seran els efectes ambientals del projecte. Això el que està provocant és que s'estiguin aprovant ubicacions de parc solars (sobretot) sense que des de la societat civil puguem conèixer les dimensions i efectes ambientals d'aquests projectes", expliquen els ecologistes.

Per un altre costat, també en aquesta línia, l'entitat ha tingut coneixement que des de la Generalitat s'està tramitant una reforma del decret per "regular" millor la situació actual. Dins de les coses que es preveuen a aquesta reforma es troba l'eliminació de l'única eina que tenen a dia d'avui els municipis afectats per aquests projectes, que és la implantació d'una moratòria d'un a dos anys mentre es reforma el POUM per tal de determinar les ubicacions acceptades pel municipi. És a dir, es busca que el que hauria de ser un element clau de la transició energètica (la capacitat dels municipis per decidir com vol fer-la al seu territori) quedi eliminada envers una decisió imposada des de Barcelona. "Estarem atents a com evoluciona aquesta proposta de "regulació" feta a corre-cuita i d'una manera també bastant opaca", diuen.

Parc Eòlic Marí

La IAEDEN també fa esment a la possibilitat de la creació d'un parc eòlic marí a uns 24km del golf de Rosesparc eòlic marí . Aquest projecte estaria format per un total de 84 aerogeneradors de 225m d'alçada que anirien des de Roses fins a l'Escala i que, segons els promotors, podrien suplir el 90% de la demanda energètica actual de la demarcació de Girona. Com avantatges d'aquest tipus de projectes els ecologistes veuen "com a molt obvi el fet que evitem la destrucció del territori altempordanés terra endins, evitem la pèrdua de sobirania alimentària per ocupació de terres agrícoles, evitem la precarització de la pagesia al no haver de competir per l'arrendament de la terra entre ells i les grans empreses energètiques i també evitem l'impacte paisatgístic i sonor directe sobre el fons escènic del peu i la Serra de l'Albera i Les Salines". I remarquen que s'ha de tenir també en compte, com aspectes negatius, "que aquest projecte es situa molt proper el Parc Natural del Cap de Creus i les seves àrees protegides (a uns 10km en el seu punt més proper a la península) i al corredor de cetacis del mediterrani".

En altres projectes des de la SeoBirdlife (entitat ornitològica per excel·lència a l'estat espanyol) ja ha advertit que les afectacions d'aquests projectes sobre la fauna marina està poc investigat i que pot ser infravalorat. També suposarà un impacte paisatgístic des de la badia de Roses i altres punts de la Costa Brava que no s'ha de menystenir atès el pes que té el turisme en l'economia local. Un altre factor que IAEDEN denuncia és que una forta dependència energètica de projectes d'aquestes dimensions no pot fer més que suposar un perpetuament de l'oligopoli actual i posar en perill la sobirania energètica. Per últim, "el que és inacceptable és que es facin aquest tipus de macroprojectes sense que això suposi que els que es facin terra endins deixin de construir-se. No pot ser que, tenint en compte les capacitats productives comentades, estem plantejant destruir el peudemont de l'Albera amb les implicacions socials i ambientals que suposa", reivindiquen.

Per tot això, des de la IAEDEN demanen la derogació del decret, la instauració d'una moratòria a tots els projectes aprovats i una planificació energètica del país prioritzant primer l'autoconsum, les petites instal·lacions a terrats i sòls artificialitzats, i en segon lloc promovent els parcs solars i eòlics necessaris per cobrir la demanda restant en ubicacions adequades i sempre amb el consens del territori.