Els professionals de la salut han demostrat en aquesta pandèmia tenir una gran capacitat d'adaptació i sobretot un tret diferencial: una gran vocació de servei públic. El fins ara desconegut SARS-CoV-2 i uns dèficits en el sistema de Salut, arrossegats de fa anys, els han fet treballar de valent però no defallir. Tots els sanitaris consultats per fer aquest reportatge recorden el principi de la pandèmia com uns dies que els van reforçar com equip i com a professionals. Unes dures setmanes que van revifar la resiliència d'un sector com veia que la seva feina, basada en la cura i el contacte, es diluïa en un entorn d'incertesa que es va allargar setmanes.
La directora de l'Equip d'Atenció Primària de Figueres, Maria Carrillo, va entrar al càrrec l'1 de març de 2020 i recorda que «l'experiència de viure una pandèmia juntament amb l'entrada en el càrrec, ha estat un aprenentatge diari d'adaptació i de superació tant a escala personal com professional». Uns canvis que es vivien «setmana a setmana» i que han comportat moments de «frustració, d'estrès i d'esgotament».
Miguel Ángel Miranda treballa al Servei de Llevadores de l'Hospital de Figueres, i tot i que la seva àrea no ha sigut de les més afectades per la Covid-19, recorda com l'arribada de la pandèmia a l'àrea «va ser un canvi radical» per la manera de treballar i de relacionar-se, «al principi molt caòtic i amb l'esperança que passaria en un parell de mesos», afegeix.
El Servei de Pediatria de l'Hospital de Figueres tampoc ha sigut dels grans afectats pel coronavirus però, la seva integració a l'hospital comarcal, va remoure també aquesta àrea. «Per deixar espai a les urgències generals en el moment de més demanda, vam desplaçar les pediàtriques a la planta», explica la cap del Servei de Pediatria de la Fundació Salut Empordà (FSE), Pili Villalobos. A més d'una ràpida adaptació a nous espais; redistribució d'equips; col·locació d'Equips de Protecció Individual (EPI); protocols, i aprenentatge continuat. «Amb la possibilitat de la formació en línia, que abans semblava impossible, hem aprofitat per formar-nos», explica Villalobos. A la tercera onada, la doctora recorda com des de Pediatria es van repartir per donar suport a àrees més necessitades, «un grup va fer formació en pacients crítics, pacients Covid, per estar preparats per donar suport».
Els sanitaris coincideixen que amb la pandèmia han après molt. La doctora Villalobos destaca la cohesió del grup. «Com a pediatres, hem tingut molt esperit per donar suport a la resta de companys», declara. Com a metges, sentien la necessitat d'aportar, «de fet, alguns companys em van demanar de marxar a Madrid o altres llocs on poder ser útils al principi, quan aquí no teníem gaire feina», explica. La directora de l'EAP de Figueres remarca com la professionalitat de l'equip va salvar situacions: «En la segona onada que vam viure en ple juliol a Figueres, teníem de vacances una part important de la plantilla i vam patir una mica, però amb l'esforç dels professionals també es va poder gestionar».
Sistema de salut
Sistema de salut La doctora Villalobos no dubta a afirmar que si la situació prèvia a la pandèmia hagués sigut millor, s'hauria afrontat diferent, «hi ha dèficits que ja són estructurals des de fa temps i si no hagués estat així de precari? és com quan plou sobre mullat». En el cas de l'Atenció Primària, Carrillo no creu que sigui igual, «és cert que abans de la pandèmia ja teníem la pressió d'augmentar l'eficiència i qualitat de l'atenció amb una carència de temps que ho fa més difícil» però, afegeix, que això no ha agreujat la situació,«a atenció primària estem acostumats a treballar en la incertesa».
Pel que fa a la demanda no-Covid, en tots els àmbits hi va haver una davallada. «S'ha generat una situació de por i angoixa i això ha afectat en tots els àmbits, la gent ha procurat evitar moltes activitats, entre elles les consultes», afirma el ginecòleg Enric Garcia Turón. El servei de Pediatria de l'Hospital de Figueres ha baixat un 20% la seva activitat respecte a fa un any. A més del confinament domiciliari del principi, la Dra. Villalobos assenyala com «totes les mesures que s'han fet a casa i a les escoles han reduït la transmissió de malalties infeccioses». La Dra. Carrillo afegeix, però, que «a partir del moment en què la població ja es podia mobilitzar, van començar a generar més demanda».
Telemedicina
Telemedicina Un dels canvis més importants -més ràpidament adaptats i que, probablement, més perdurin en el temps- és el de l'assistència telemàtica. «Des del principi vam fer consultes telemàtiques i tot i que les hem reduït amb el temps, hi ha vegades que pots evitar fer venir el pacient», indica la pediatra Villalobos. Tampoc ha sigut una eina fàcil d'implantar. Un dels esforços va ser la «gestió de les consultes per unes vies per les quals la població no estava habituada a consultar», alerta la Dra. Carrillo. Així, explica com «segons la classe de demanda sempre és més complex realitzar i això ha dificultat la feina en moltes ocasions». Un aspecte que també han viscut les llevadores, que tot i reconèixer que l'atenció telefònica en alguns casos «pot ser força útil», com declara Caldero, en la seva àrea a vegades no serveix. «Quan vam dir que l'alternativa de les sessions era online, hi havia moltes embarassades que no volien fer-la, perquè es perd el contacte», explica la llevadora de l'Hospital de Figueres.
Des de l'Hospital s'ha intentat mantenir al màxim els serveis que s'oferien abans de la pandèmia, en el cas dels grups de postpart s'han hagut de deixar de fer. Tal com indica Caldero, ha sigut així per decisió de les mateixes mares, «es va donar l'alternativa de fer-ho virtual, però no es va fer perquè ningú volia». Des del servei entenen el rebuig, «eren grups molt grans, com un punt de trobada on es donaven suport mutu». Unes característiques que es perden a través de la pantalla.
