09 de març de 2021
09.03.2021
L'Empordà
ENTREVISTA
Ajornem l'entrevista dels lectors a l'alcaldessa de Roses per motius personals
Un any de pandèmia

Dolores Castillejos, jubilada: «Aquest últim any, no m'he permès passar por»

Cinc altempordanesos fan una reflexió amb la perspectiva del pas dels mesos des que va començar l'estat d'alarma

08.03.2021 | 19:01
Dolores Castillejos, jubilada: «Aquest últim any, no m'he permès passar por»

Cada persona ha viscut la pandèmia i les seves conseqüències, aquest últim any, d'una forma diferent. Aquesta nova normalitat no deixa indiferent ningú. I vist en perspectiva i des de l'exercici de la reflexió tothom sent que, d'una manera o una altra, li ha canviat la vida.

 

Dolores Castillejos, jubilada (Castelló d'Empúries): «No m'he permès passar por» 
"Soc molt d'estar-me a casa i quan ens van confinar no em vaig sentir tan malament com altres persones. En cap moment m'he permès passar por, però sí que és cert que aquesta situació m'ha causat insomni molts cops, perquè penso massa i em preocupo pels meus fills. També hem viscut amb preocupació per l'estat de salut per coronavirus d'un familiar, però per sort se n'ha sortit bé".


Alonso Caballero, sergent cap de la Policia Local de la Jonquera: «Ara comencem a notar el desgast»
"Les persones que hem estat a la primera línia sempre hem estat al carrer. Ara comencem a notar el desgast i tenim ganes que això acabi. De tant patiment com hem vist, em quedo amb anècdotes, com l'ajuda que vam prestar a la dona i el fill d'un Policia Nacional que va morir de coronavirus, aquí, a la Jonquera. Cada dia els deixàvem al replà productes de la farmàcia, perquè havien d'estar aïllats".


Xènia Berta, hotelera (Roses): «No hem pogut desconnectar»
"A la feina, des del març al juny va ser un continu de reserves i anul·lacions, molta feina i molta incertesa. Ara mateix, encara no sabem del cert quan podrem obrir amb garanties que surti a compte. En l'àmbit personal, els hiverns els aprofitàvem per viatjar i no ens hem pogut moure. Estem cansats, no hem pogut desconnectar ni gairebé veure la família i els amics que estan fora de la comarca".


Dolors Yuste, comercial (Figueres): «La realitat et deixa fora de lloc»
"Som animals de costums i quan, de cop, la vida se't capgira, i no pots fer res d'allò al que estaves habituat, la bufetada de realitat et deixa fora de lloc. Trobo a faltar coses tan bàsiques com abraçades i petons i trobades amb amics i familiars. Si vius amb adolescents, també els veus patir encara més, perquè necessiten viure emocions i moments amb els amics que aquesta situació els ha robat".


Juan Carlos Casado, astrofotògraf (Sant Llorenç de la Muga): «Vaig ser un dels primers casos»
"Vaig ser un dels primers casos de coronavirus a l'Alt Empordà. Segurament, em vaig infectar en un viatge a La Palma uns dies abans de començar a tenir els primers símptomes. Vaig haver d'estar ingressat durant dotze dies a l'Hospital de Figueres i quan em vaig recuperar de la malaltia vaig pensar que havia tornat a néixer. Espero que tothom es conscienciï que això no és com una grip".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent