Amb una dècada a la delegació local de Càritas, Catalina Casadevall en té moltes per a explicar. Ara, però, estan desbordats a causa de la Covid, que ha sacsejat la societat castellonina, com a altres indrets.
Quins efectes ha tingut aquest any de pandèmia per a Càritas de Castelló?
Aquí ha tingut molta incidència. Primer, hem hagut de deixar de fer alguns serveis que fèiem, com per exemple el de reforç escolar o el d'anar a fer companyia als avis a la residència Toribi Duran, i després s'ha hagut de canviar la manera de fer el servei d'aliments, que el fèiem com un CDA (centre de distribució d'aliments), on la gent podia anar triant els aliments i, des de la pandèmia, ho fem en lots.
Per tant, ha disminuït el que feien fins llavors€
La gent que feia el reforç escolar s'ha recol·locat en algun altre servei i els altres estan en stand-by, esperant a veure si ho podem tornar a fer. La majoria de gent que estava de voluntària són gent gran i són personal de risc, de manera que no volíem exposar-los. Dels que venien al servei d'aliments, n'hi havia molts que eren de risc i tampoc volíem fer-ho. Nosaltres també vam haver d'estar tancats a casa al principi de la pandèmia i, a finals de juny, vam començar a venir, però amb totes les precaucions. Durant la pandèmia, hem trobat un grup de gent que s'hi ha apuntat per venir a donar suport. Hem estat de sort que hi ha hagut gent que s'hi ha volgut implicar, gent que no era de risc i que ha continuat venint cada dijous a fer paquets i, el dimarts, ajudar-nos a repartir els aliments.
De quants voluntaris disposen?
En aquests moments, una vintena, tot i que en actiu som uns quinze. Normalment, érem cap a trenta.
Més joves que de grans?
No, domina la gent més aviat gran, però, també, n'hi ha de joves que estaven treballant i, després de la seva feina, venia a fer el reforç escolar. També en venen a les tardes a fer lots, quan pleguen de la seva feina.
On han trobat més facilitats?
Va a temporades, en què hi ha més gent que en altres. Hem d'anar trampejant una mica. Ara, ens pensàvem que hauríem de tancar el rober, perquè teníem molt pocs voluntaris, mentre que n'han tornat a venir i, per tant, podem anar-ho fent.
De què depèn això que es pugui trobar més voluntariat en una època que en l'altra?
A vegades, depèn de les crides que fem i n'han sentit a parlar. Amb això de la pandèmia, hi ha gent que s'ha sensibilitzat més i ve més gent a fer de voluntaris. A vegades, se t'ofereix gent, però no els pots demanar que vinguin perquè, en aquell moment, no necessitem tanta gent, ja que, si hi ha massa gent, es fan nosa els uns amb els altres.
Estem preparats per afrontar aquesta època?
Crec que no. Quan va començar la pandèmia, a mi em demanaven si em feia por o si em preocupava i, llavors, els vaig dir que no em preocupava en vista a l'estiu, sinó que em preocupava més per als mesos d'octubre o novembre. La gent que venia a buscar aliments, de llavors amb ara, ha augmentat moltíssim i no hi ha setmana que no tinguem dues o tres altes, que no havien vingut mai o feia temps que no venien. Si la gent no té res, has de ser una mica flexible. Jo em faig càrrec que ho estan passant molt malament i ho necessiten molt, realment, quan ho demanen des d'Assistència Social.
De què està mancada aquesta zona?
La gent no té feina, no té maneres de guanyar-se la vida i el primer que necessiten són aliments i roba. Al rober, si se'ls deriva des de Serveis Socials, els podem donar lots per a les famílies. Per exemple, un equip de roba d'hivern, amb dues o tres mudes, un anorac, amb dos o tres pantalons o dues o tres camises. Hem fet força lots per a mainada i també per a nadons.
Quins són els serveis que tenen més valoració?
Els més valorats eren el servei de reforç escolar i el servei d'aliments. També tenim una tècnica per al servei d'assessorament laboral, en què se'ls ajuda a trobar feina i a fer currículums.
Amb els joves, s'hi destinen molts d'esforços€
Sí, amb el servei d'assessorament laboral, tant poden ser joves com grans, però. Aquest any, hem posat un ajut per fer tràmits, però ho tenim aturat perquè la persona voluntària no pot venir. Li han canviat els horaris de feina i hem d'acabar de mirar si ho podem tornar a posar en marxa, ja que hi havia gent que ho feia servir.
Vostè ja fa deu anys que va començar. Quines conclusions n'ha tret?
Per mi, ha estat positiu, perquè hi ha molt bon ambient i tothom té moltes ganes de col·laborar i de fer coses. Quan vaig començar, al servei d'aliments, venien moltes famílies i la setmana passada hi havia setanta famílies que havien de venir. Cada setmana són sobre seixanta famílies diferents, de manera que podem fer 240 famílies al mes. Vam poder arreglar aquests locals, ja que mossèn Narcís Costabella, que era llavors el rector que teníem, ens va ajudar, per atendre la gent més dignament. Anem fent el que es pot i estaríem millor si aquesta pandèmia baixés una mica. La gent s'hauria de poder triar els aliments i podríem reobrir el CIE i anar a la residència a fer acompanyament a la gent gran. Si es pogués tornar a posar en marxa ens agradaria.
Es coordinen amb l'Ajuntament. Què els ha permès fer?
Fer els lots d'aliments i el seu repartiment. Al principi de la pandèmia, a les famílies més nombroses, se'ls portava els aliments a casa. Tenim un conveni amb l'Ajuntament i estem explorant que hi hagi alguna altra cosa.
Amb els estudiants del municipi, també hi han treballat?
Sí. Amb els alumnes dels instituts de Castelló i d'Empuriabrava, hi hem tingut contactes. El novembre del 2019, vam anar-hi a explicar-los el que fèiem i els vam passar diapositives. Va ser curiós, perquè alguns alumnes, quan eren petits i feien primària, participaven en els recaptes d'aliments. Amb altres associacions, hi tenim bona entesa.