Sara Camps (Barcelona, 1980) va començar el 2007 des de zero amb Vessana, un projecte amb significat propi.

- Quan decideix fer de pagesa?

- Des de ben petita hi ha com un vincle amb sembrar, i la relació amb les plantes i el medi natural. No tinc tradició familiar pagesa, però hi ha aquestes ganes de tenir connexió amb la natura. Quan arriba la universitat, volia fer Agrònoms, però no vaig poder entrar per nota de tall. Llavors trobo l'Escola Agrària de Manresa, l'única de Catalunya en aquell moment que es dedicava al cultiu ecològic i a les energies renovables, és on em vaig formar.

- Sempre s'ha dedicat a això?

- Sí. Vaig començar a treballar fent feines d'hostaleria i el més relacionat que vaig fer amb la natura havia sigut jardineria, quan vaig començar a treballar amb un productor, que havia sigut professor meu a l'Escola d'Agrària, i després ja vaig començar a desenvolupar el projecte.

- Vessana, què és?

- Vessana va néixer el 2007 i el vaig batejar com a tal perquè era el nom que em volien posar a mi però en aquell moment era com poc ortodox. Vessana aquí s'utilitza com a mida de terreny, crec que només és a Girona, i en castellà és un forat que es fa a terra amb una aixada. Tenia molt de sentit per mi posar aquest nom al projecte. Començo en un camp no gaire gran de Marçà, d'allà salta a Pau i per temes de restriccions d'aigua, em vaig quedar sense i vaig haver de canviar de camp, i és quan arribo aquí a Castelló d'Empúries, l'any 2010. De fet aquí és quan vaig demanar la incorporació de jove agricultor.

- Una vida dedicada al camp, ha sigut més complicat per ser dona?

- Potser cada cop ho noto menys, perquè ja fa uns quants anys que m'hi dedico. Però sí, al principi sí que es nota, ara la dona està ressorgint i s'està imposant. Hi ha un grup de pageses de tot Catalunya que està fent molta feina, amb el departament pel mig. Sobretot es nota en generacions d'homes d'una certa edat, que són els que més trobes al camp. És clar que les dones ho hem de lluitar i hem d'estar allà perquè ens volen fer callar, en tots els àmbits.

- L'any passat us uniu uns quants i creeu Xarxa Pagesa, quins avantatges té?

- Fem un canal de distribució molt diferent perquè no passem per intermediaris. Assegurem un producte fresc a les botigues, donant una garantia al client que menjarà producte de temporada. És ecològic, evidentment, ens vam posar com a premissa que fos certificat. Treballem a escala local, enriquint els productors d'aquí. Som transparents, és clar què cobra cadascú. I no hi ha jerarquies dins del grup.

- Com ho han rebut les botigues?

- Allà on anem, ens quedem. Ha sigut un creixement força ràpid, tenim més de 20 botigues. No ens hem trobat amb cap que ens hagi dit que no, més aviat ens hem trobat amb botigues que volien i al posar-nos hi ha hagut una venda molt escassa i llavors no sortia a compte. Per la botiga és un caramelet perquè no assumeix mermes, només el producte que ven. També proposem uns preus que no puguin variar, queda clar què és pel productor i el comercial, que no és un distribuïdor sinó que és el comercial de la pròpia Xarxa, i què per la botiga.

- Què feu amb les mermes

- Tenim la sort que hi ha molt poca merma. Al principi col·laboràvem amb una associació que treballava amb menjadors socials però després teníem molt poc o arribava en molt mal estat i no tenia sentit. Ens ho quedàvem per les gallines i això.

- S'ha engegat en un any difícil.

- Sí, l'interessant és la triomfada que ha tingut tot i les condicions. També és veritat que la gent ha prioritzat molt l'alimentació, i que, encara que sigui un preu una mica més elevat, la gent ha fet l'aposta perquè al final és invertir en salut. S'ha de valorar quin aliment t'estàs portant a la boca. El quilo de tomates cobrar-lo per sota d'un euro, què cobra el pagès i com està fet allò? Què vol dir que un producte ecològic és car? Pots menjar més barat i passar el dia al CAP o amb medicació, que costa molt més, o dur una alimentació sana i equilibrada amb un producte de qualitat.