23 de febrer de 2021
23.02.2021
L'Empordà
Cadaqués

Unes joies nacrades al cap de Creus, en perill crític

Paràsits, desconeguts fins ara, amenacen severament una espècie endèmica, la nacra (Pinna nobilis), el mol·lusc més gran del Mediterrani

22.02.2021 | 19:26
L'hàbitat de les nacres acostuma a ser en praderies com les de Posidonia oceannica

Al Parc Natural de Cap de Creus, fins fa pocs anys, es podia trobar a escassos metres, una mica camuflada entre la posidònia, una espècie de mol·lusc força imponent. Es tracta de nacres de l'espècie Pinna nobilis, endèmica del Mediterrani.

Submergir-se en les aigües del cap de Creus és una experiència única, sigui per a qualsevol aficionat al submarinisme o, encara més fàcil, senzillament fent snorkel. Potser no és el lloc del món on hi ha més biodiversitat ni espècies més vistoses, però les roques agrestes, la tramuntana i la diversitat d'espècies endèmiques en fan una vivència especial.

Les nacres de l'espècie Pinna nobilis, endèmica del Mediterrani, criden l'atenció per la seva mida, ja que poden arribar a fer més d'un metre de longitud, però, a més, amaguen un interior preciós, recobert de nacra i multicolor en funció de la llum. Malauradament, també amaguen molts altres misteris, i no tots són precisament bonics.

L'any 2018 havien desaparegut entre el 80 i el 95% de la població de nacres de la costa catalana que hi havia hagut l'any anterior. Al cap de Creus, es passa d'una estimació de 5.000 exemplars el 2016 a entre 100 i 400 el 2018. I aquest darrer s'ha calculat que en poden quedar una trentena. No és un fenomen únic d'aquesta zona concreta, ni de bon tros, sinó que s'estén per tot el Mediterrani. Des de 2019 forma part de la llista roja d'espècies amenaçades de la UICN, (Unió Internacional per a la Conservació per la Natura), sota la classificació de perill crític.

FOTO DE CARLES PAGÈS

Quin és el motiu? A principis de la tardor de 2016 apareix un nou paràsit a les costes d'Andalusia, que avança devastant les poblacions. Aquest mateix any ja arriba àmpliament a les poblacions de tota la costa del sud-est de la península i arriba a les Balears, però per la distribució dels corrents no ho fa a Catalunya. Sembla que un protozou que no s'havia descrit abans en causa la mortalitat. Se l'anomena Haplosporidian pinnae, i curiosament no afecta l'altra espècie de nacra present a les mateixes zones, la Pinna rudis. Andreu Dalmau, tècnic de projectes de Submón, explica que el paràsit «afecta el sistema digestiu, de manera que la nacra no es pot alimentar».

A més, recentment un equip d'investigació d'Itàlia ha descobert un micobacteri, que encara no té nom, que també afecta les nacres. Possiblement seria la col·laboració entre els dos patògens el que provocaria una mortalitat tan elevada.

Sobre la manera de detectar una nacra infectada, Javier Romero, catedràtic d'Ecologia marina a la Universitat de Barcelona, ho descriu com la «síndrome de la nacra mandrosa». L'habitual és que la nacra detecti la presència de moviment a prop i es tanqui ràpidament per protegir-se. Però els exemplars infectats triguen fins a 40 segons en tancar les closques i per això queden exposats als depredadors.

Alguns estudis han plantejat possibles associacions entre el paràsit i l'escalfament global, per l'augment de temperatura de les aigües. Segons Romero, és cert que podria haver-hi alguna relació, però de moment no se'n té cap prova. Cal tenir en compte, d'altra banda, que altres factors d'acció humana directa com la pesca d'arrossegament, el pas d'embarcacions, les àncores o l'arrancament com a trofeu sempre han tingut un impacte sobre les poblacions, però ni molt menys el que està passant ara.

Com podem salvar les nacres?

En el mateix moment en què es va començar a detectar el declivi, es van engegar projectes de recuperació. Javier Romero explica que el mateix 2016 hi va haver una assignació de fons força important per part del Govern espanyol. Una de les iniciatives, al cap de Creus, consistia a col·locar gàbies al voltant dels exemplars afectats per evitar l'entrada dels depredadors, d'acord amb la idea que aquesta «síndrome de la nacra mandrosa» podria anul·lar la seva capacitat de defensar-se de depredadors. Andreu Dalmau explica que l'estratègia no va resultar, perquè morien de totes maneres.

Paral·lelament, es va passar també a rescatar exemplars per criar-los en captivitat, per tal d'intentar tenir gairebé «un banc genètic», com diu Andreu Dalmau. De la badia de Portlligat, a Cadaqués, es van extreure 215 individus. Patrícia Prado, investigadora de l'IRTA, comenta que «es tracta d'un procés que ja es fa amb altres espècies semblants, però la nacra està donant molts problemes i els exemplars en captivitat estan morint».

Les úniques possibilitats que té la nacra de sobreviure implica la reproducció d'individus resistents als paràsits, un objectiu que de moment no s'ha assolit. Javier Romero es mostra «una mica escèptic sobre l'eficàcia dels projectes» que hi ha engegats, perquè «cap té garanties de la supervivència».

No obstant això, «en ciència, cal provar sempre totes les possibilitats». En un context d'augment de les espècies en perill d'extinció, aquests projectes són els últims intents per salvar una espècie que és una petita part del patrimoni de la biodiversitat, una autèntica joia del mar.

Què cal fer si ens trobem davant d'una nacra?


En una zona on ja no n'hi ha, el més probable és que es tracti d'una espècie de Pinna rudis, germana de la nobilis, que no s'ha vist afectada per l'epidèmia. Però, davant del dubte, el millor seria fer-li una fotografia i comunicar-ho a algun dels equips d'investigació que hi treballen. Andreu Dalmau destaca que, en cap cas, us hi acosteu ni la toqueu, que cal deixar als experts les comprovacions pertinents. En una zona on encara hi ha exemplars, cal no navegar-hi amb cap embarcació, encara que estigui permès. No acostar-s'hi excessivament i no tocar-les en cap concepte.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent