L'alcalde del Far d'Empordà, Jaume Arnall i Figueras (el Far d'Empordà, 1970), és pagès i va entrar d'alcalde del municipi fa 20 anys, després de la mort del batlle Genís Subirós.

Jaume Arnall i Figueras ha anat teixint la transformació del poble que el va veure néixer. Després d'estudiar formació professional agrària, Arnall va seguir amb la tradició familiar fent l'ofici de pagès. Ara està exercint el seu sisè mandat com a alcalde del poble del Far d'Empordà, que és l'etapa més atípica de totes les que ha viscut al capdavant del consistori.

Han hagut de destinar moltes mesures contra la Covid, al Far d'Empordà?

Anem superant la pandèmia progressivament, com a tots els pobles de la comarca. Com a mesures, hem tancat el Casal d'Avis per precaució, teletreballem amb l'ajuntament, hem fet diverses desinfeccions i anem passant a la població paquets de diferents mesures que han de prendre per viure millor. Hem mantingut el dispensari obert per donar servei als pobles veïns davant de qualsevol necessitat que tingui la gent. Als primers mesos, com que era molt recent, vam ajudar a tothom del municipi que tingués necessitat per anar a comprar i vam fer aportacions de mascaretes.

Està satisfet de la transformació que ha experimentat el municipi en aquests darrers vint anys?

Puc dir que estic molt més que satisfet, perquè crec que hem crescut molt ordenadament i molt a poc a poc, sense destrossar el nostre municipi. Recordo, quan vam fer la modificació del Pla General, l'any 2001, que el director general d'Urbanisme de la Generalitat ens va dir que marquéssim les previsions de creixement i vam decidir, amb gran encert, de no créixer gaire. Vam marcar les previsions de manera que la gent d'aquí es pogués quedar i vingués poca gent de fora. D'aquesta, n'ha vingut, però sense que acabés sent una ciutat dormitori. Als pobles que han crescut molt, la gent hi va a passar la nit i tot el dia són a la feina. Durant tots aquests anys, tots hem tingut el criteri per créixer de forma sostenible i molt a poc a poc.

Amb el nou Govern de la Generalitat, hi destinaran molts esforços per tenir una escola nova?

Això ho espero! Tot i que, encara, no sabem quin serà el nou Govern de la Generalitat. Però, malgrat tot, jo espero que ens facin l'escola nova, després de tants anys en mòduls prefabricats. Fa molts anys que els hem anat al darrere, però la crisi, primer, la pandèmia, ara, i altres coses que ens han anat en contra, ho han allargat. L'escola, al nostre poble, s'ha estabilitzat. Va haver-hi una època molt creixent. Quan vaig començar d'alcalde, hi havia onze nens, a l'escola. Quan encara hi havia Genís Subirós d'alcalde, jo era el regidor de Cultura, llavors, i vam dir de mirar que la gent es quedés aquí, a l'escola, i vam començar a arreglar-la. Vam potenciar-la amb un servei de menjador. En deu o dotze anys, vam passar d'onze alumnes a vuitanta o noranta, arribant, el 2012, gairebé als cent alumnes. Ara, ens hem estabilitzat. No tots són del Far, però la gran majoria d'escolars, sí.

Quines propietats té el Far d'Empordà?

El Far té un gran problema, que són les cinc o sis entrades i volem intentar ordenar el trànsit intern, pensant un sistema, perquè la gent es pugui desplaçar més pels nuclis del poble. Estem rumiant la manera com reestructurarem les entrades. La gran prioritat, però, és dotar-nos d'una variant. Hem de començar a preparar el Far dels pròxims anys, del 2025 o 2030.

Serà senzill, ara, trobar aquesta variant? Com hi treballen?

El Far s'ha convertit en un poble de pas de vehicles de municipis del voltant de Figueres, la qual cosa ens beneficia, perquè ens dona molta dinàmica. Però, això crea una certa complexitat en el tema trànsit. No serà fàcil i tenim un equip tècnic contractat per l'Ajuntament per tal d'estudiar tot això. Serà complicat, però ho esperem. Ho volem afrontar amb garanties.

Som a punt d'arribar a l'equador d'aquest mandat. Quins són els seus objectius d'aquí al final d'aquest exercici?

Actualment, estem reformant l'EBA, que és l'equip de bombament de les aigües residuals, i els col·lectors se'ns han quedat petits. Aquesta és una obra que puja 300.000 euros i, gràcies a l'aportació que ens farà l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua), ho podrem millorar. Som a punt de començar, també, un carril perimetral que uneixi el parc de l'Oliva per a vianants. És a punt de començar un parell d'aparcaments al nostre municipi i, al Pla Únic d'Obres i Serveis, també hi tenim el carrer de la Font, que està molt deteriorat i necessita una actuació urbanística.

El relleu de sigles que hi va haver aquí, al Far, en les darreres eleccions municipals, del PSC a ERC, ha donat resultats esperats?

Crec que sí, era un canvi necessari perquè no entenia el meu poble amb el PSC d'en Miquel Iceta. No era el PSC on vaig entrar fa vint anys. Ara, tots estem integrats en el projecte d'Esquerra Republicana de Catalunya, tot i que crec que, als pobles, són les persones, i les sigles no hi tenen importància. Aquí, sempre, hem estat molt units i intentem que sempre sigui així. Volíem deixar enrere el model socialista antiquat.

El seu ajuntament va apostar fort pel centre intermodal Logis Empordà. Ara es comença a veure que aquest any es podria activar€

Sí, gràcies a l'actuació de la Generalitat, que hi ha posat força diners, ara sembla que veurà la seva llum. Espero que hi puguem portar empreses de mitjana dimensió al nostre municipi. Des d'aquí, es veu com una gran oportunitat econòmica, de creació de llocs de treball, i de posar al mapa de Catalunya i d'Europa el nostre municipi. Aquest serà un gran centre intermodal que ens projectarà a tot Europa. Això crearà moltes oportunitats per als joves del nostre municipi i també de la comarca.

Això era impensable fa unes dècades€

Hi ha moments en què no hi ha l'oportunitat, però, aquesta vegada, serà la nostra oportunitat per donar-nos a conèixer millor a l'exterior.