Per tal de poder desenvolupar polítiques i estratègies efectives en matèria de salut vetllant pel benestar de la població, és indispensable conèixer la realitat d'aquesta. És per això que sorgeix INDIKA Pol de Salut i Social de l'Alt Empordà, un complet informe en clau d'observatori ideat i liderat per la Fundació Salut Empordà (FSE). El projecte ha estat possible gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya. El Govern, dins de l'Estratègia de recerca i innovació per a l'especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT), defineix prioritats per a les polítiques públiques i les actuacions que tindran el suport del Programa FEDER. Dins d'aquesta, hi ha els Projectes d'Especialització i competitivitat Territorial (PECT) destinats a diferents iniciatives sorgides arreu del territori. En el marc de «Girona, regió saludable», la FSE va presentar la proposta del Pol de Salut com a prova pilot, amb la col·laboració del Grup de Recerca en Econometria i Salut (GRECS) de la UdG; l'Ajuntament de Figueres, i el Ajuntament de FigueresConsell Comarcal de l'Alt Empordà

Segons indica el director gerent de la FSE, Martí Masferrer, INDIKA respon a un buit informatiu existent, «l'afectació de la Covid-19 a l'Alt Empordà torna a posar sobre la taula la importància dels determinants sanitaris i no sanitaris en la salut de la població. I la necessitat de disposar d'informació concreta i contrastada sobre l'estat de la comarca per engegar el procés de recuperació post-Covid». A l'estudi, elaborat a partir de fons oficials, públiques i privades, s'hi pot trobar informació sobre qüestions de demografia, economia i benestar que aporten una visió general de l'estat de la comarca en aquest moment. El que s'ha presentat ara correspon a les darreres dades actualitzades l'any 2020.

Població

L'any 2000, l'Alt Empordà va superar la xifra de 100.000 persones empadronades. Fins ara, els municipis de més de 10.000 habitants (Figueres, Roses, Castelló d'Empúries i l'Escala) concentren el 33% de la població total. Segons les estimacions de població de l'Idescat, es preveu que, el 2038, la població a Catalunya sigui d'aproximadament 8.304.774 habitants, dels quals 837.822 (10,09 %) viuran a la demarcació de Girona i 149.045 (17,79 % de la població de Girona), a l'Alt Empordà. En els últims deu anys, la població de la comarca s'ha incrementat un 2,05%. Vila-sacra va ser el municipi amb un major creixement percentual, amb un 27,09 % i les majors reduccions de població es van produir a Colera (-21,82 %) i Portbou (-18,87 %).

Amb les darreres dades que es disposen, de l'any 2019, es calcula que un 24,20% de les persones de l'Alt Empordà són d'origen estranger. Del total, el 34,68% provenien de la resta d'Europa; el 34,47%, d'Àfrica; el 17,71%, d'Amèrica, i el 3,12 %, d'Àsia i Oceania. On hi havia un percentatge més alt de persones estrangeres llavors era Castelló d'Empúries (43,30%), Sant Pere Pescador (36,04%) i la Jonquera (33,83%).

Pel que fa a les condicions de vida, destaca el valor de desigualtat registrat, de 50,4. Això situa la comarca com la novena amb un major índex de desigualtat. El 36,3% té uns ingressos per sota del 60% de la mitjana. A més, la bretxa salarial registrada a Catalunya és del 23%.

La FSE remarca que aquesta informació «ha de permetre un canvi del paradigma actual dels serveis per un altre de més integrat i centrat en la persona i el seu entorn immediat». Per aquest motiu, l'informe parla d'aspectes com l'entorn i l'economia.

Entorn i economia

En aquest sentit, es parla de l'evolució del PIB, ja que es veu una millora progressiva i actualment se situa en 23.200 euros de PIB per càpita (Castelló d'Empúries on és més alt, i Vilafant, on és més baix).

Respecte a l'entorn, s'ha fet un estudi del parc de vehicles o de la generació de residus, per exemple. Pel que fa al primer, s'ha detectat que un 64,5% del parc de vehicles de la comarca té deu anys o més. I, pel que fa al segon, s'informa que l'Alt Empordà és la tercera comarca que més residus genera per càpita: 821 quilos per habitant cada any.

La intenció d'aquest informe és que sigui «anual i evolutiu», ja que, com diu Masferrer, «si no coneixem a fons la realitat del nostre entorn més proper, difícilment podrem actuar per a canviar-la».