09 de febrer de 2021
09.02.2021
L'Empordà
Sant Llorenç de la Muga/Ventalló

Els pobles veuen en els seus arbres històrics i singulars un atractiu patrimonial a protegir

Ventalló i Sant Llorenç de la Muga declaren arbres d'interès local després de 26 anys sense fer-se'n cap a la comarca

08.02.2021 | 18:23
Fina Sala amb les oliveres de Ventalló, uns arbres imponents que podrien ser les primeres que van plantar els grecs

Era l'any 1994, quan Roses va protegir cinc arbres del terme municipal declarant-los d'interès local. L'any passat, després de vint-i-sis anys, Ventalló i Sant Llorenç de la Muga van seguir l'exemple protegint arbres del seu municipi: les oliveres mil·lenàries del camí de Ventalló a Valveralla, i els plataners de la font Pudosa i la font de Palau de Sant Llorenç de la Muga. Segons el Departament de Medi Ambient del Consell Comarcal, l'Alt Empordà compta amb onze arbres monumentals i catorze d'interès local, una xifra molt baixa si es té en compte l'inventari elaborat el 2015 per la Iaeden que determinava que hi havia 151 arbres i 14 arbredes singulars i d'interès que es trobaven sense cap mena de protecció, és a dir, que podien ser talats, arrencats o danyats. Alguns municipis, animats pel Consell Comarcal i adonant-se del valor patrimonial dels arbres, comencen a moure's per revertir la situació.

Els arbres sempre han estat necessaris per a la humanitat, sigui com a font d'energia, d'aliment, de fusta i, fins i tot, com a llar dels déus. Molts arbres són supervivents, és a dir, tenen milers d'anys. És el cas de les oliveres de Ventalló. L'alcaldessa, Remei Costa, explica que aquests arbres –vint-i-dues oliveres, nou d'elles de mides considerables– «van ser incloses el 1993 en el catàleg d'arbres singulars de Catalunya», però l'expedient per declarar-los d'interès local va quedar a l'espera. Fins a l'any passat.


Fina Sala ana de les imponents oliveres de Ventalló. Foto: Eduard Martí.




Qui té cura d'aquestes oliveres és Fina Sala, d'Olis de Ventalló. Ella no és la propietària, però estima i coneix profundament aquests arbres. Durant molt temps, només «les ensulfatàvem i tallàvem l'herba, perquè no volíem tocar-les massa» fins a l'any passat, que es van decidir a «fer una poda de rejoveniment» que va permetre treure molta branca seca que li impedia brotar amb vigor. Els resultats es veuran en tres o quatre anys. Sala és optimista, perquè «les oliveres ja estan traient els primers brots tot i que, evidentment, no responen com una olivera jove». Fins avui encara feien olives, poques. «El temps per a una planta no és com per a nosaltres», matisa. Per a Sala, és ben clar que aquestes oliveres «són un patrimoni de tots, fòssils vivents com va dir el pintor Lluís Roura fa uns anys». L'edat d'aquestes oliveres es desconeix, però Sala és del parer que són molt antigues, tant o més que les d'Ulldecona. «Aquelles són més grans pel terreny de conreu, però les nostres estan molt més marcades pel temps, l'interior del tronc ha desaparegut i això no passa en cinquanta anys». Una de les hipòtesis és que fossin plantades pels grecs, perquè Ventalló és la primera terra ferma que hi havia des de Sant Martí d'Empúries, que aleshores era una illa.

A l'hora de protegir un arbre, les institucions no només tenen en compte les seves mides excepcionals, els seus trets naturals, sinó, com reconeix el tècnic del Consell Comarcal Òscar Sagué, també altres aspectes més emocionals o vinculats amb la història d'aquell poble. Aquest és el cas dels plataners de la Font Pudosa i el de la Font de Palau, protegits recentment per l'Ajuntament de Sant Llorenç de la Muga.



Uns dels plataners protegits a Sant Llorenç de la Muga: Foto: Eduard Martí.




L'alcaldessa, Montserrat Brugués, afirma que ells es van sumar a la iniciativa impulsada pel Consell perquè «són arbres que es troben en espais estimats i peculiars que els veïns utilitzem molt». A la Font Pudosa, rere l'església, la gent s'hi va a banyar, a l'estiu. «Els arbres et donen ombra i hi estàs fresc», diu. Respecte al de la Font de Palau, que es troba força apartat del nucli, molt a tocar a Albanyà i a la vora del riu Muga, és un indret especial on els veïns anaven quasi de «pelegrinatge». «La gent del poble s'hi trobava fins fa pocs anys a fer arrossades o els més grans, quan eren petits, hi anaven a benerar, fa cent anys era tota una excursió». L'alcaldessa diu que al poble sempre s'ha viscut molt la tradició de l'estiueig, de les estades, de passar el dia a les fonts». De fet, la Font de Palau i tot el seu entorn també estan protegits.
 

Cap arbre de Figueres dins la llista de protegits

Dins el llistat d'arbres monumentals i d'interès local destaca el fet que no n'hi cap de Figueres. Així i tot, hi ha arbres singulars ben documentats per l'Ajuntament, fins i tot se'n va fer un llibre, com els xiprers del cementiri, la palmera de la plaça Sant Vicenç de Paül o una figuera «salvatjada» del Parc de les Aigües. «Tots ells formen part del patrimoni dels figuerencs», assegura la regidora de Medi Ambient, Sònia Trilla, qui avança que, en aquests moments, s'està actualitzant l'inventari. Aquest és el pas previ per fer-ne la declaració de protecció.
 

Alzines monumentals a Torroella de Fluvià

El tècnic de Medi Ambient del Consell Comarcal, Òscar Sagué, es va emocionar en una visita feta uns mesos enrere a un bosc de ribera de Torroella de Fluvià. Allà va veure unes alzines monumentals, una d'elles amb cinc braços. Aquests arbres impressionants són ferms candidats a la protecció. Així ho ha entès també l'alcalde del municipi, Pere Moradell, que explica que tenen la intenció de fer els tràmits per declarar-los d'interès local o, fins i tot, «monumental».

Aquestes alzines es van trobar dins un bosc de ribera de vint vessanes que l'Ajuntament va expropiar i, més tard, adequar pel passeig, un espai que «atrau molta gent». Sagué comenta que és molt important per al Consell conèixer quins arbres estan protegits o volen ser-ho pels ajuntaments, sobretot, «pel Pla d'adaptació al canvi climàtic». A més anima a fer-ne: «Pensem que sempre estaran allà i no els donem l'atenció que haurien de tenir».


Una de les alzines que l'Ajuntament de Torroella de Fluvià vol protegir. Foto: Consell Comarcal.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent