L'Associació de Centres d'Immersió del parc natural del Cap de Creus està disconforme per un canvi de criteri al Pla Rector d'ús i gestió de l'àmbit marí, respecte a l'anterior proposta, permetent l'activitat de pesca a les Rerserves Natural Parcials. El sector demana que es restringeixi l'activitat en aquestes àrees.
El president de l'Associació, Thierry Trossel, posa de manifest que «quan es creen reserves, el primer que es prohibeix són les activiats extractives» i posa com a exemple les reserves de Banyuls a França o la de les Illes Medes, a l'Estartit.
En aquest sentit es queixa que de «reserva només tindrà el nom perquè la pesca professional podrà exercir la seves activitats».
En un informe de la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques de novembre es posa de manifest les al·legacions presentades al projecte del PRUG i l'opinió del sector, und els que participa a les reunions.
Des de la Federació consideren que s'han de consolidar les reserves com a «llocs d'excel·lència dins l'espai protegit» i prioritzar la pesca fora d'aquestes zones.
En aquest moment el document permetria la pesca artesanal i la pesca recreativa en modalitat de captura i solta. Manifesten que «no podem entendre com inicialment la redacció del 2018 no permetia la pesca en cap de les seves modalitats en les Reserves Naturals Parcials i en els documents posteriors s'ha incorporat aquesta activitat pesquera».
En tràmit des del 2014
El PRUG es va començar a tramitar el 2014 però es va aturar després de diverses discrepàncies. El document posterior del 2018 plantejava que «es prioritzaen les activitats contemplatives i pel que fa a les activitats extractives únicament es permeten algunes modalitats de pesca artesanal» en referència a pesca-turisme, pesca-científica, pesca amb soltes bonitoleres i peca per motius de conservació.
En canvi, al nou borrador s'especifica que es «permeten activitats extractives en les condicions següents: pesca artesanal i la pesca recreativa en la modalitat de captura i solta»: «És totalment il·lògic amb l'objectiu que les RNP siguin un lloc d'excel·lència i si la intenció és avançar en un model de gestió sostenible i de conservació del sistema».
L'associació agrupa els centre d'immersió de la zona. Creuen que cal donar valor a aquestes zones. No entenen perquè hi ha restriccions en la seva activitat i no en la peca. Trossel posa de manifest que només suposen una tercera part del parc, unes 800 hectàrees, i que hi ha suficient espai perquè es pugui pescar en altres àrees.
El sector ha demanat reunions per poder debatre el tema però asseguren que fins ara l'administració no ha atès les peticions.
Boies experimentals i restriccions
El Parc Natural de Cap de Creus té 13.843 hectàrees de les quals 3064 són la part marítima. El parc es va crear el 1998 i el document en el qual des de fa anys es treballa és per regular a l'àrea marítima. Hi ha dues Reserves Naturals Integrals (RNI), la del cap de Creus, amb les illes de s'Encalladora i Massa d'Or, i la de cap Norfeu. Les Reserves Naturals Parcials (RNP) són els Farallons (entre el Brescó i la punta dels Tres Frares), el cap de Creus (entre l'illa del Culleró i la cala Jugadora) i el cap Norfeu. I la Reserva Integral Marina (RN) és s'Encalladora.
En aquest entorn es practica principalment una pesca artesanal que des de la Generalitat es pretén mantenir. El document regula altres qüestions relacionades amb la part marítima. La pesca i la presència de boies són dues de les que han generat més debat. Respecte la darrera s'ha proposta un camp de boies experimental a Cala Rostella, Cala Guillola i Cala Taballera i fora d'aquest camp es permetrà el fondeig lliure. També preveu establir una zona de no fondeig amb prohibició d'ancorar a Cala Murtra, Cala Jugadora i Cala Galladera.
Altres aspectes que regulen són per exemple el desembarcament de més de vint persones en platges o cales del parc que es podrà fer a Cala Montjoi i Cala Jòncols després d'haver obtingut l'autoritzacio municipal i l'informe final del parc. Sobre la pesca recreativa, planteja, entre d'altres, la creació d'un carnet de pescador vinculat a una formació específica i a la obligació de passar informació sobre les captures. I sobre el busseig també regula qüestions com s'informi mensualment de la relació de clients, els llocs de les immersions o que hagin de fer 'ecobriefing' abans de cada activitat. El document es debat amb tots els sectors.
