El més difícil encara, propi dels espectacles de circ, s'ha fet realitat a Circusland, l'equipament patrimonial més gran sobre l'art circense a Europa, situat a l'antic monestir de Sant Pere de Besalú. El naixement del Palau Internacional de les Arts del Circ ha donat vida a un somni que va començar a gestar-se fa dues dècades a Figueres i que s'ha materialitzat ara fa poc més d'un mes gràcies a la confiança i perseverança del seu promotor, el figuerenc Genís Matabosch, director del Festival Internacional de Circ Elefant d'Or i del Circ de Nadal de Girona.
Ha estat determinant l'aposta de Besalú i una inversió d'1,7 milions d'euros només per aquesta primera fase que ocupa 1.500 metres quadrats disposats en tres plantes: «Ha suposat una feina enorme de set mesos molt intensos d'obres i la resta de fases s'aniran fent més lentament, sense presses ni calendari preestablert amb la tranquil·litat que l'exposició permanent està completa i acabada i que l'equipament està obert al públic». Tot així en el futur es preveuen nous espais per acollir exposicions temporals, tallers pedagògics, residència d'artistes, actuacions i noves reserves per a una col·lecció en creixement constant. Les obres per engrandir el projecte es podrien reprendre a mitjans d'aquest any.
En plena pandèmia
L'objectiu és dignificar les arts circenses, a través d'una col·lecció de 537 objectes, que ofereix al públic la possibilitat de visitar una de les col·leccions de circ més importants del món. Un altre dels fets més sorprenents és com després de 23 anys d'intents es fa realitat en plena pandèmia un projecte, que cobra especial interès a causa de la seva singularitat, recalca Matabosch, «en un moment de gran competitivitat entre destinacions».
Circusland ofereix un passeig per les diferents disciplines del món del circ de la mà d'objectes tan excepcionals com el circ miniatura més gran del món, la maqueta del Cirque Gleich, que va exposar-se el 2015 a la Casa Empordà de Figueres amb gran èxit de visitants, vestits d'artistes cèlebres, cartells dels segles passats, vídeos, fotografies o cartells. A més es poden veure les reserves on es conserven la resta de peces de la col·lecció de més de 60.000 objectes propietat de Circus Arts Foundation que enguany celebra el desè aniversari.
El circ, com simbolitza la seva carpa, és un art efímer, però Matabosch ha aconseguit que la seva història reposi en una seu permanent. Recalca que «fins ara en tots els projectes hi havia la implicació d'alguna administració no només pel que fa a les ajudes -que les hem tingut abans d'obrir- sinó pel que fa a l'edifici. Per exemple, quan es parlava del museu a Figueres, sempre hi havia un partenariat públic o privat». En canvi quan la Fundació acabi de pagar la compra de l'edifici de Cal Coro, on hi havia el Museu de Miniatures i l'edifici dels Claustres, serà la propietària de l'espai i «això és d'una riquesa extraordinària».
«Pals a les rodes»
Perseguir un objectiu amb passió té recompensa i «després de 23 anys intentant-ho ja tocava: ens han posat molts pals a les rodes durant molt de temps, però això ens ha fet arribar a un àmbit de maduresa de projecte i de Fundació que és d'agrair». El món del circ tampoc podia esperar-se molt més a tenir un espai de memòria: «Complim una funció que l'administració pública no fa: conservar el patrimoni i el llegat del circ a escala mundial tot difonent i exposant una col·lecció que fa trenta anys que s'estava creant i no es podia ensenyar públicament».
La missió que acompleix Circusland fa que «tinguem moltes peticions -d'Alemanya, França, fins i tot del Canadà- d'investigadors especialitzats que volen venir aquí a completar els seus estudis . També tenim consultes en línia que permeten avançar les investigacions. El circ cada cop genera més interès». El perfil del visitant ha estat molt heterogeni, tot i obrir portes quan ja hi havia confinament comarcal: «No tenim un target concret. Hem fet una cosa perquè ens agradi a nosaltres, però veiem que agrada a tothom».
Un cop la pandèmia ho permeti s'arrencarà la programació d'activitats, exposicions i s'obrirà a les escoles de tot Catalunya i el sud de França. Tirar endavant amb tot això «és important per al món del circ que necessita reivindicar tant el seu passat, l'excel·lència, com que és una part més de la cultura». Matabosch no s'aventura a parlar del futur del Museu, en l'escenari canviant que ens ha tocat viure, «així i tot la revista holandesa De Piste ens va definir com «El dorado del Circ» i és bonic pensar que sigui així quan tot es normalitzi» conclou.
