Amb vuit anys, Agustí Planas Sala, nascut al Port de la Selva, el 5 de novembre del 2006, va descobrir per primera vegada la natació. Set anys més tard, el jove nedador entrena com pot en aquests moments condicionats per la pandèmia.
Viu al Port de la Selva, el seu club és el GEN Roses i entrena a Figueres. Per què?
Doncs, és l'única piscina coberta que hi ha disponible en aquests moments.
Amb tota aquesta situació que estem vivint, com li està afectant?
A l'hora d'entrenar és més complicat perquè som grups més petits, a vegades ens tanquen la piscina i sovint t'has d'aguantar les ganes de nedar i has de fer físic o altres coses. La veritat és que és una situació complicada.
Més tenint en compte la irregularitat que tenim en l'esport.
Quan no nedes un dia, t'ho notes tu, quan són tres, t'ho nota l'entrenador i en una setmana ho pot notar tothom. Pots parar una setmana, però després en necessites tres per tornar al nivell.
Ara mateix, creu que està per sota les seves hipotètiques marques?
Completament. Dec estar una mica per sota, però també és veritat que d'un any a un altre, amb tot el canvi muscular, també es nota molt. Ara pots tirar més dins l'aigua, però parar no ajuda gaire en aquest sentit.
Es troba buscant les marques mínimes per al campionat de Catalunya. Què necessita per entrar?
Necessito la marca dels mil cinc-cents. Estic en el temps que em demanen, però amb l'aturada em penso que demà no podria aconseguir-ho. Es fixarà la data quan puguin assegurar que es pot fer amb garanties.
I pels campionats d'Espanya? Entenc que ho contempla.
Sí, és bastant similar, però la marca que necessito és molt més alta. Primer vull entrar bé en el campionat català i, després, ja veurem.
Per classificar-se en aigües obertes cal fer marques en piscina. És curiós.
Suposo que al mar és més complicat. És una manera de treure tots els condicionants que té el mar.
I per què li va agradar més?
Sobretot per la gent. T'ajuden molt, al mar sempre tens un lloc i ets benvingut amb tothom.
Més enllà de les competicions, li agraden més els reptes.
Normalment estan fets amb finalitats benèfiques i, per tant, és una manera d'entrenar i ajudar com es pot a gent que ho necessita.
Té una llarga llista de reptes per fer amb poc més de catorze anys. Quin és el següent?
Aquest any m'agradaria anar des del club nàutic del Port de la Selva, passant per tot el Cap de Creus, amb el meu amic Marc Roura. Ja vaig nedar amb ell a l'Oncoswim aquest estiu passat.
A llarg termini, quina és la meta?
Somiar és gratis, així que m'agradaria arribar als Jocs Olímpics, però entren cinquanta i has de ser un dels millors del món en aquell moment per poder entrar. Tot seria intentar-ho, però encara ho veig molt lluny. Com t'he dit, somiar és gratis.
Practica altres esports?
Sí, faig taekwondo a Llançà una vegada per setmana, però entreno cada dia.
Ara li toca entrar a la piscina. Què té previst per a l'entrenament d'avui?
Tinc una hora només, així que uns tres mil metres com a molt, però hauré d'entrenar sol per la situació actual. De moment és el que toca, sense saber fins quan.
