L'escalenca Ruth Quintana Oller tenia 43 anys quan la vida li va fer un gir de 180 graus. Regentava una botiga d'articles del mar durant la temporada turística, El Corall, quan una greu malaltia va causar la mort del seu marit, que aleshores era l'encarregat dels serveis funeraris de l'Escala. Ruth Quintana va aprendre l'ofici seguint els apunts que li va anotar el seu marit en un paper, mentre estava ingressat a l'hospital.«Al principi d'ocupar-me de la funerària, recordo que anava a parlar amb una família i havia de treure la xuleta d'amagades per veure l'ordre de les coses que s'havien de fer, anar al metge a fer el certificat, a l'Ajuntament a demanar la llicència... ho intentava fer el millor que sabia», explica l'escalenca. No oblida la primera trucada que va rebre per tramitar un difunt, un usuari de la Residència Els Pins.

Ara, amb 66 anys, s'acaba de jubilar i encara s'emociona quan pensa com es va precipitar la seva vida en el moment en què va quedar vídua i amb tres fills. «He tingut sort perquè he tingut molta ajuda d'altres funeràries», agraeix. I, entre aquests suports, el 2011 l'empresa Mémora es va fer càrrec de la gestió del negoci i ella també va aprendre a fer la mateixa feina d'una altra manera.

Ruth Quintana diu que allò que sempre li ha fet veure la seva família és que s'implicava massa amb cada difunt. «Jo sempre els he dit que és normal, perquè aquesta és una feina sensible, on passen coses que a mi m'afecten. Sempre sap greu quan falta algú, per més gran que sigui, però quan és una persona jove fa molta pena», relata. Un exemple de la seva manera de ser el comenta ella mateixa: «Podria escriure un llibre de situacions que he viscut. És molt delicat, sobretot quan he hagut d'anar a cases a tramitar la mort d'un fill. La mare plorava i, ja sé que això no és gens professional, però sense conèixer-nos de res jo també plorava. He estat al costat de moltes famílies que ho han passat molt malament. Sempre m'he posat a la seva pell».

L'Escala li reconeix la dedicació de tots aquests anys als serveis funeraris, una feina que va descobrir obligada per les circumstàncies personals i de la qual es va responsabilitzar amb professionalitat. Ella posa en el primer pla de la seva vivència el seu marit, que era fuster i havia heretat l'ofici del seu pare i del seu avi. Els fusters, abans, feien els tràmits funeraris i construïen la caixa del difunt. Jaume Puig Xibecas tenia la fusteria a l'Armentera quan es van casar. El 1995, el responsable dels serveis funeraris de l'Escala, Lluís Colomeda, es va jubilar, i el fuster de l'Armentera va decidir adquirir el negoci, amb el suport de la seva dona, que sempre li va fer costat.

Ella lamenta que no hi va poder estar gaire, treballant a la funerària, perquè la malaltia va irrompre bruscament i va morir el 1997. Des d'aleshores i fins a aquest desembre passat, Ruth Quintana Oller ha estat la cara visible del tanatori de l'Escala.