Aquests mesos de pandèmia sempre estem pendents de l'alçada de la corba. Enmig de tot aquest terrabastall (per ser polit i no dir merder), unes eleccions al Parlament. Bé, unes eleccions que depenen del que digui el TSJC, el Govern de l'estat, o les enquestes electorals del partit que ho hagi de decidir. Potser quan estiguis llegint aquestes ratlles, la situació haurà canviat de nou. Recordo quan cridàvem: «Volem votar!», i, renoi, si n'hem votat de vegades els últims anys! Algunes votacions no han servit per al que desitjàvem i encara n'estem pagant les conseqüències. D'altres vegades hem anat a votar tapant-nos. Per mandra que ens pugui fer tornar-hi, un procés electoral és un bon moment per mirar-nos al mirall i fer una mica de balanç. Perquè si pel que fa a la pandèmia estem al pic, com a societat estem al pou.

Diuen que són unes eleccions molt importants. Hem de renovar un govern escapçat per la repressió estatal; un govern immers en les disputes partidistes, que enmig el caos sanitari, social i laboral, pren decisions que acaben sent desacreditades al moment, sigui per l'Estat o pels mateixos companys de govern; unes eleccions on cal frenar l'extrema dreta fascistoide, que alguns s'entesten a blanquejar. Però, en el fons, com a societat catalana, o empordanesa, ens hi juguem molt.

Aquesta és una comarca amb un alt grau de temporalitat, sigui en les feines agrícoles com en el sector serveis. Estem, malauradament, al capdavant en el rànquing d'ERTOs, ja que la crisi econòmica fruit de la pandèmia ens ha colpejat i colpejarà greument. No ens podem conformar a posar pedaços per seguir igual, quan tot això passi. Perquè segurament res tornarà a ser igual, serà pitjor. S'ha fet més evident que mai la desigualtat de la nostra societat. Ara bé, cal que ens adonem que som majoria i això ens dona força. La força per exigir polítiques valentes que garanteixin a tothom una vida digna i amb totes les oportunitats. Polítiques valentes per recuperar habitatges en desús als municipis, rehabilitar-los i destinar-los a primer habitatge, creant un parc públic de lloguer més gran per a joves i famílies. Assegurar un futur digne al sector primari més enllà de l'agroindústria i apostant pel consum de proximitat. Recuperar la sobirania energètica nacionalitzant la xarxa de distribució elèctrica. Incentivar l'autoconsum d'energia solar amb la instal·lació de parcs solars en teulades de naus i polígons industrials. Aturar el model de creixement que ha trinxat el territori amb infraestructures i urbanitzacions.

Aquesta crisi evidencia que tenim uns serveis públics deficients, debilitats per anys de retallades i privatitzacions. Ens necessitem a totes per construir una societat millor. Cal posar els pilars d'un nou país amb uns serveis 100% públics centrats en les persones; la Renda Bàsica Universal i deixar de premiar l'acumulació de capital que margina gran part de la població; una Banca Pública per canalitzar tots els estímuls econòmics al servei de la ciutadania. Cal tornar a tocar de peus a terra, empoderar-nos, crear el nou embat amb l'Estat que ens permeti aconseguir l'autodeterminació per fer, d'aquest, el país que necessitem.