«Esperem fer realitat la Ruta Maria Àngels Anglada a Vilamacolum»

Com li ha anat el començament del mandat amb una pandèmia com aquesta?

La veritat és que ha sigut un any i mig, el que portem, no gaire senzill, perquè abans de la pandèmia ja vam tenir un parell d’inundacions, el temporal Glòria, amb el desbordament del riu Fluvià, i el mes de març ja vam començar el confinament, fins ara. Som un municipi amb un pressupost bastant petit i això ens ha generat despeses que no ens esperàvem. Hem hagut de readaptar el pressupost que ens havíem plantejat inicialment per desenvolupar la fibra a tot el municipi, que a la llarga s’ha vist que va ser una acció encertada.

És complicat governar un municipi petit com aquest?

Tenim la sort que és un poble on la col·laboració és d’un nivell alt. Tenim un equip de govern ampli i la col·laboració de veïns i veïnes ens facilita molt la tasca. Pel fet d’estar en un equip de govern d’un poble petit has de fer una mica de tot i el retorn és més satisfactori. Aquí tota la gent sap on visc i és més fàcil de gestionar.

En què basen aquests primers quatre anys?

Tenint en compte que som un equip de govern nou, ja que només una persona repeteix del govern anterior, el primer que hem fet aquest primer any i mig ha sigut conèixer una mica com estava tot i saber quin poble volem a curt i mitjà termini. Tenim força clar el que volem desenvolupar a nivell de municipi els propers anys. Sabem on hem de dedicar les properes inversions, on creiem que hi ha dèficits i on creiem que els pocs diners que tenim seran més ben invertits i en podrem treure més bon rendiment a nivell social. Som un equip de govern força sensible, ja que ens interessa molt el teixit associatiu, que la gent participi i que la iniciativa municipal li pugui facilitar les coses.

On han detectat aquests dèficits?

Una de les claus perquè el poble gaudeixi de bona salut i perquè puguem tenir el futur una mica assegurat és que tenim l’escola que funciona molt bé. En breu, a partir d’aquest mes de gener, tindrem 42 nens, en un poble de 370 habitants. Poder dotar l’escola de més equipaments és una cosa important i que, al centre social, la iniciativa municipal li pugui facilitar les coses. Intentem dedicar el màxim esforç possible a l’escola i el centre cívic. Ja tenim una idea per canviar algunes coses que ens beneficiarien pel que és la relació de la gent.

Quins són els punts forts que tenen a Vilamacolum?

S’ha de reconèixer que som un poble on, en l’àmbit econòmic, en ser molt agrícola i ramader, no hi ha hagut tantes dificultats com en altres municipis. Això ens ajuda molt per no haver tingut tantes dificultats econòmiques com ha tingut altra gent. Pel que fa a l’ocupació, molts dels joves de la zona acaben treballant als negocis familiars d’aquest sector. En el sector turístic, més aviat ha tingut acceptació i, a les cases rurals, no els ha tocat tant, per la sort d’estar en una zona propera a la costa i a segona línia de mar, en una zona tranquil·la i amb un paisatge molt bonic. Això ajuda que haguem augmentat, durant aquest confinament, uns quaranta habitants. Hi ha hagut gent que no vivia aquí, però hi tenia una segona residència i ha vingut a establir-s’hi. Pel fet que hi hagi escola en un poble molt tranquil i amb una qualitat de vida alta, hi ha interès entre els joves per establir-se aquí com a primera residència. Un dels punts forts és això. Vilamacolum té una bona situació geogràfica i és un lloc que ara mateix és interessant.

Han buscat, per a l’escola, una situació més bona?

Ara, de moment, el que fem és el dispensari mèdic nou. Tenim un antic dispensari i, com que l’ajuntament és força gran, la planta baixa podrà habilitar les noves oficines, a través de la subvenció del PUOiSC. Així, podrem alliberar el dispensari actual per poder-lo cedir a l’escola i podran tenir una aula allà mateix amb més espai. La segona acció serà pavimentar la part de darrera del cementiri i farem una zona de serveis amb un magatzem més gran, ja que volem cedir a l’escola un magatzem interior per tenir un espai aïllat. Per a nosaltres, l’escola és prioritària i volem ampliar-ne el pati.

Properament, tenen intenció de crear la ruta literària de Maria Àngels Anglada…

Sí, aquí hi viu una de les filles. Hi ha una noia del poble, Sònia Font, que va fer un projecte a nivell universitari i a partir d’aquest projecte es va fer una trobada per crear l’itinerari, i va tenir molt d’èxit. Nosaltres ho hem acabat de tirar endavant més seriosament, a través de la càtedra Maria Àngels Anglada de la Universitat de Girona, i esperem que, aquest any, es pugui cristal·litzar aquesta ruta. La feina més tècnica, que seria programar diferents parades, ja la tenim feta. Pel que fa a la família, les dues germanes que tenen els drets de la seva vida literària també estan d’acord en fer-ho. Queden alguns serrells per acabar de polir, ja que volem fer un passeig nou que aniria vinculat amb el llibre, que seria el camí dels Magraners. Tot el que és la zona de l’església, que és la més bonica que tenim, tindria un nou ordenament, eliminant d’allà la deixalleria.

Això pot ser un atractiu turístic i cultural...

Sí, aquí ja hi ha dues cases rurals i altres espais d’apartaments turístics que fins ara no s’havien explotat gaire. Com que som en un lloc clau, a segona línia de mar, cada vegada hem tingut més negocis relacionats amb el turisme.

Què hi falta a Vilamacolum?

Ara mateix, una de les prioritats és poder arreglar tota la zona social, ampliant el centre cívic, la zona de cafè i canviar el traçat de la carretera vella de Sant Pere Pescador, que ens va a parar just a l’entrada de l’escola. Ja tenim un traçat alternatiu que, si algun dia el podem tirar endavant, facilitaria el transport de tractors.

Vostès van començar per reordenar el trànsit de vehicles. Se n’han sortit bé?

De fet, va ser el govern municipal anterior que va començar a fer-ho, però nosaltres hem volgut senyalitzar-ho millor. El canvi va ser encertat. És veritat que tenim dificultats amb el transport pesant, perquè la majoria de camins que van a Sant Pere Pescador ens passen pel mig del poble. S’ha parlat amb la Cooperativa Fructícola de Sant Pere Pescador i hi ha col·laboració. Fa molt de temps que es demana una variant que permetria no haver d’entrar al municipi. Aquesta variant la tenien força treballada, abans que arribés la problemàtica de la Covid, i anem tots a una amb els ajuntaments de Sant Pere i Torroella. El projecte estava fet i el finançament no és gaire alt. Esperem que no trigui gaire, perquè, per a nosaltres, és important treure el trànsit de dins del municipi. Ens trenquen murs i portes de les cases, seria una millora important per als veïns i facilitaria la feina als vehicles agrícoles.