Agnès Lladó: "Figueres és una ciutat atractiva per invertir perquè ho té tot"

Comencem l'any 2021 amb un pressupost aprovat des de fa setmanes. Feia anys que això no passava. Què suposa per a la ciutat?

Suposa un gran avenç, perquè vol dir que, en lloc d'iniciar els projectes i només tenir mig any per poder-los executar, comences des del dia 1 de gener amb un pressupost nou i un full de ruta clar. Per tant, vol dir que tens tot l'any per desenvolupar totes aquelles accions que has pensat per a aquest exercici, sense perdre temps. Pots començar a contractar, pots començar a executar projectes i la ciutat avança des del primer moment del nou any.

Vostès, des del Govern, l'han definit com un pressupost molt social, però també té molt més contingut. És de llarg recorregut?

Sí, correcte. Figueres ara està pagant les decisions errònies o les decisions que no es van prendre els darrers deu anys. Necessitem transformar-nos. Som una ciutat en construcció, entre cometes, perquè hem canviat moltíssim. Aquest pressupost, el que planteja primer és acotar totes les necessitats socials que hi ha i que s'han derivat de la pandèmia. Els col·lectius de vulnerabilitat s'han ampliat, fins i tot amb gent que no havia sigut mai vulnerable, gent que sempre ha anat treballant i que tenia els seus recursos per anar fent. Les partides de serveis socials, la partida d'emergència, s'ha incrementat el 350% l'any 2020. Per tant, aquest pressupost del 2021 havia de tenir, sí o sí, aquest caràcter social, i per això aquest augment del 15,5%. Però també hem de pensar en reactivació econòmica, i això vol dir reactivar el comerç i tenir una mirada posada en les noves inversions.

Invertir és difícil si els recursos disponibles tenen destinacions d'emergència.

No em refereixo a les inversions que fa l'administració pública a la ciutat, que també, sinó a les inversions que poden fer les empreses privades o els privats. Figueres és una ciutat atractiva per invertir perquè està en un territori que ho té tot, i sobretot té unes molt bones infraestructures. Estem molt ben connectats i molt a prop de la frontera, la qual cosa genera atractiu per a la gent de casa, del país, però també genera atractiu per a la gent de la Catalunya Nord o del país veí, França i d'altres. En aquests moments hi ha diferents inversions sobre la taula que esperem que puguin reeixir i que es treballen amb discreció. Aquest pressupost també, evidentment, i no podia ser d'una altra manera, té una mirada posada en el futur dels propers 10 o 20 anys. En resoldre problemàtiques com la construcció de l'escola Carme Guasch, acabar construint definitivament el tercer pavelló, resoldre el nou POUM, planificar una bona oferta formativa perquè la ciutat sigui capital, no tan sols de la comarca, sinó també una capital del nord de Catalunya. Creiem que ens ho mereixem perquè tenim molts atractius que moltes ciutats voldrien tenir, només falta que ens ho creiem; Figueres ha de deixar de mirar-se el melic.

Quines seran les seqüeles o ferides que li quedaran a Figueres després de la pandèmia?

El que primer caldrà resoldre és la desigualtat social, perquè una de les grans conseqüències d'aquesta pandèmia seran les grans desigualtats. Si ja n'hi havia abans, ara encara s'han ampliat molt més i, precisament pel que comentàvem abans, hi ha hagut gent que no era vulnerable, que havia anat fent, que anava treballant, però ara s'ha convertit en col·lectiu vulnerable. Aquestes desigualtats les haurem d'anar cobrint des de les administracions, i no tan sols la local ­-perquè, en definitiva, els ajuntaments hem sigut la trinxera i hem donat la cara davant de la gent­-, sinó totes les administracions públiques, des de l'Ajuntament, passant pel Consell Comarcal, la Diputació, la Generalitat i, evidentment, per les administracions de l'Estat. En conjunt hem de fer totes les polítiques necessàries perquè aquestes desigualtats vagin desapareixent. També hem de veure com la pandèmia o les seves conseqüències ens portaran oportunitats. I ens portaran oportunitats per repensar-nos, per reconfigurar-nos, per veure que coses que abans no teníem presents. La pandèmia ens haurà fet veure que són importants. Per exemple, superar l'escletxa digital, que ha sigut una gran desigualtat durant aquesta crisi, però que ara pot portar una gran oportunitat per agilitzar tràmits amb l'administració. També una oportunitat per empoderar el ciutadà, perquè al final l'empoderament ve de la informació. Hem de combatre les desigualtats amb totes les eines que tinguem i des de tots els fronts que puguem.

Aquest 2021 serà decisiu per veure cap on va el nou Pla General d'Ordenació Urbana que ha de substituir el del 1983?

Sí, n'estic convençuda. La planificació que tenim des del govern és portar a aprovació inicial el Pla d'Ordenació Urbana Municipal el mes de juny d'aquest 2021. És veritat que som ambiciosos, perquè els tràmits per l'aprovació inicial són complicats, els terminis són complexes, però la nostra intenció és l'aprovació inicial a final de la primavera d'enguany, i la definitiva és prevista per al novembre-desembre del 2022.

Un dels grans mals de Figueres és que alimenta altres municipis amb millor oferta de sòl residencial. Es té en compte aquest fet en la nova planificació?

Aquesta podria ser una de les moltes claus del canvi, però hi ha la connexió de la ciutat, interna i externa. Hi ha també el model ferroviari, no el podem obviar. I hi ha per on pot créixer la ciutat; no tant créixer amb habitatge, sinó sobretot créixer en qualitat de vida. Figueres és una ciutat molt compacta i necessitem que certs àmbits, en els quals hi ha molts habitatges i molt poca zona verda, els puguem fer molt més habitables, amb molts més equipaments. Hem d'aconseguir que Figueres deixi de ser una ciutat a la qual tothom s'atreveix a criticar i que passi a ser la ciutat de moda. I amb un POUM que tingui en compte, evidentment, l'urbanisme en un sentit social, econòmic, mediambiental... Figueres necessita retrobar aquestes zones saludables, aquests itineraris de convivència i bon ús quotidià. Necessitem relligar la ciutat i l'hem de convertir en el que deia abans, aquesta ciutat de moda, que abandoni la crítica persistent i contínua, sobretot d'aquells que no fan res per canviar les coses, i comenci a ser una ciutat que sigui conscient de les grans potencialitats que té, que en tregui el fruit que en pot treure i que, sobretot, guanyi en qualitat de vida. Crec que és el que vol la gent que viu a Figueres.

Agnès Lladó a la renovada sala de plens. BORJA BALSERA

Un dels projectes que acabaran en breu és l'ampliació del Centre de Formació Ferran Sunyer. Què suposarà per a la ciutat?

Sí, és previst que el dia 25 de gener estiguin acabades les obres d'ampliació. Suposa una eina més per poder donar sortida a aquesta oferta formativa nova que hem de construir al voltant del sector del transport i la logística. Tot sembla indicar que, el proper curs, Figueres disposarà d'un cicle de grau superior en transports i logística. Aquesta és una notícia excel·lent, perquè vol dir que podrem formar la gent del nostre territori en aquest àmbit. Un àmbit que a la comarca de l'Alt Empordà ha de ser un dels grans revulsius, però també ha de ser un espai on el hub tecnològic hi tingui cabuda i puguem també donar sortida a tota aquesta innovació tan necessària. Quan parlem que Figueres s'ha de repensar, vol dir que s'ha de repensar en tot. Estem potenciant aquest centre comercial a l'aire lliure més gran de Catalunya, però hem de treballar també per un sistema de Popapps que ens permeti que tots aquests carrers que tenen una gran densitat de locals, amb la necessitat que hi ha d'espais, puguin ser ocupats, per exemple, per joves dissenyadors. Volem poder donar oportunitat als joves. Al final, són els qui necessitem a la ciutat de Figueres, que la gent no en marxi, que l'estimi i s'hi sentit a gust. I perquè la gent no en marxi, hem de seguir reiterant qualitat de vida i oportunitat laboral; amb això tenim l'èxit assegurat, però per a tot això cal treballar.

I la Casa Dalí, també la veurem acabada aviat?

La Casa Dalí és un revulsiu cultural molt important i no serà l'únic. A la ciutat tenim una oportunitat per davant que es diu Museu de l'Empordà. Aquest any 2021 farà els cinquanta anys de la remodelació i setanta-cinc que està obert com a tal; crec que hi haurà notícies molt importants. Al final, el que estem fem és que Figueres llueixi, que és el que necessita, i no tan sols el centre, però sí que és veritat que és el gran atractiu per a la gent que ens visita. Per tant, la Casa Natal de Dalí és un dels grans atractius, fa molts anys que se'n parla i que per fi veurem que és una realitat.

Des de l'Ajuntament treballen per recuperar el control de la gestió de serveis públics bàsics, com ara la municipalització de l'enllumenat o la neteja.

Figueres no pot perpetuar uns serveis públics que no funcionen. Per tant, el que hem de fer és trobar la manera perquè aquests serveis públics funcionin, siguin excel·lents i estiguin a l'alçada, no tan sols del que la ciutat es mereix sinó del que els figuerencs i figuerenques paguen. Tenim una empresa pública que es diu Fisersa, eficient, que fa molts anys que ho demostra, que gestiona serveis com l'aigua. Ara que està tan de moda parlar del servei públic de l'aigua, Figueres fa molts anys que és referent en aquest àmbit. Però també gestiona el transport públic, l'aparcament públic i altres de manera eficient. El que volem és que els serveis d'importància cabdal per a la ciutat, com l'enllumenat i la neteja viària, estiguin municipalitzats i, per tant, la gestió sigui 100% pública amb la responsabilitat del que això suposa a nivell de control, planificació i inversió. La municipalització de l'enllumenat suposa un estalvi anual de 238.000 euros amb la inversió de millora coberta. Fins ara la inversió del contracte amb Ecoserveis no estava coberta, per això tenim l'enllumenat deficient que tenim, perquè no s'havia previst aquesta inversió, i per aquest motiu el 80% de l'enllumenat públic s'ha de canviar. No és eficient energèticament, i no és eficient per donar la llum i la seguretat que cal. Neteja viària, per què? Doncs perquè només hem de sortir al carrer, som conscients que el servei no funciona. Els serveis públics són el gran què de l'administració, i si diem que volem una ciutat amb millor qualitat de vida, això és sinònim de millora dels serveis públics, i serveis públics tan importants com els que hem anomenat. No podem perpetuar un model que no funciona.

Quines van ser les claus per aturar la vaga convocada per una part dels sindicats de neteja?

Les claus per aturar la vaga han sigut treballar amb discreció, que s'entengui que això és un conflicte laboral i que la negociació és entre els treballadors i les empreses que som les parts legitimades per poder negociar. Evidentment, hi ha una predisposició i una voluntat per part de l'Ajuntament perquè el servei ha de ser de màxima qualitat i els seus treballadors han de tenir garantits els drets socials i laborals. Això ja es va garantir en la mediació, ara durant la vaga se'ls ha tornat a garantir. L'Ajuntament és garant que es compleixin els plecs de condicions on es remarquen que els drets dels treballadors s'han de complir. Esperem resoldre el tema de manera definitiva, amb diàleg i amb la mirada posada sempre en el bé de la ciutat.

Els veïns del Culubret pateixen un problema molt greu amb els talls de llum. Vostè es va manifestar davant d'Endesa. Com és que no arriba una solució?

No podem enganyar la gent. No podem seguir cronificant aquest discurs de declaració institucional i fer veure que l'Ajuntament ho pot arreglar. Perquè l'Ajuntament no ho pot arreglar. Hem de ser honestos i, als veïns, no se'ls pot enganyar. Si volem ser lleials als veïns hem de dir la veritat. Al barri del Culubret hi ha la tempesta perfecta. Primer: unes instal·lacions completament deficients a nivell de xarxa elèctrica i d'Endesa que necessiten ser actualitzades pel consum del segle XXI. Segon: evidentment, un frau elèctric originat o derivat d'una pobresa energètica i d'una vulnerabilitat important, que amb això l'Ajuntament sí que hi ha de treballar i té l'obligació de seguir-hi treballant, i per això hi ha els programes d'Apoderament energètic i Connecta't. I tres: evidentment, una situació de frau, aquesta sí per cultiu de marihuana, però en cap cas podem convertir-la en una excusa perquè Endesa no actuï en allò que és obligació seva.

«Tenim el repte de millorar el civisme»

L'Ajuntament acaba d'actualitzar l'ordenança de civisme. L'alcaldessa Lladó defensa que «el civisme no és tan sols un problema de seguretat, sinó que també és un tema de pedagogia i de formació. Quan abans deia que aquesta ciutat està pagant les decisions errònies o la manca de presa de decisions, una d'elles va ser tancar els centres oberts. Tota aquella mainada que hi anava i que tenia un referent, un refugi, un acompanyament, ara es queda al carrer. No pot ser. Cal reobrir-los, Ksameu és un exemple a seguir. Com a ciutat, ens cal més empatia i sentiment de pertinença pel repte de millorar el civisme».