Aquest diumenge 27 de desembre es beneeix l'escultura "Agnus Dei", signada per Duaita Prats, que la descriu com "un cant a la vida i l'esperança tan necessari en els temps presents". L'obra dibuixa una pareidolia amb les figures del naixement i inclou una referència al figuerenc Salvador Dalí.

L'esglèsia de Sant Pere de Figueres viu el darrer acte relacionat amb la benvinguda del Monument al Mil·lenari de Sant Pere de Figueres, que ha passat ja a formar part de patrimoni dels figuerencs. La seva benedicció es fa al temple després de la Santa Missa de les dotze del migdia, just el dia de la Sagrada Família, l'escena que es representa en el símbol superior i que conforma una part important del relat que comunica.

L'escultura, que es titula "Agnus Dei-El meu nom és salvador", està signada per l'artista Duaita Prats i va ser presentada dimecres 23 de desembre un cop col·locada en una de les naus laterals que dona accés al campanar. Un dels seus missatges més evidents l'envia la pareidòlia de l'anell del sacrifici resultant de les posicions de les figures en l’escena del naixement que, segons explica l’autora, és “un cant a la vida i l’esperança, representat en el cicle etern que d’una manera espiritual va donar a conèixer i representa el missatge de Jesús”. En aquest sentit vol ser un motiu per a la reflexió sobre temes transcendents, tant pels creients com pels qui no ho són, recollint així l’esperit d’església oberta que manifesta el temple empordanès.

Referència a Dalí

També destaca en una de les cares de la base de pedra la referència a Salvador Dalí, escollit com a exemple de tants i tants conciutadans que han celebrat entre les seves parets la cerimònia d’arribada a aquest món, el baptisme, i la del comiat, el funeral. Així va ser en el seu cas i així queda reflectit en la inscripció. La pedra, segons compartia l’autora amb emoció, va manifestar la seva conformitat en la tria quan el tall va revelar de manera fortuïta la llarga silueta que la recorre de manera perfecta. Un toc surrealista que encaixa amb l'escenari, i que vol ser representatiu d'església oberta que mira cap al futur amb l'orgull de deu segles d'història.