Coronel de l'Exèrcit de Terra. Antonio Merlán va néixer a A Coruña el 1955. El seu primer destí com a tinent va ser a Valladolid i després va passar per Bilbao, Tarifa, Ceuta, Granada i Madrid abans d'arribar a terres gironines on va exercir de subdelegat de Defensa durant sis anys. Va ser nomenat director del Consorci del Castell de Sant Ferran de Figueres l'any passat i ara deixa el càrrec en arribar el moment de la jubilació. Toca fer balanç de la feina feta.

La seva professió li ve de família, tenia exemples a seguir?

El meu pare era militar, no hi havia altres antecedents, però la seva feina em va agradar i ja veu... fa quaranta-set anys que l'exerceixo. Vaig començar amb disset.

Com li van anar els sis anys de subdelegat de Defensa?

Va ser una etapa positiva i molt bonica. Em va permetre conèixer gent molt interessant, però a títol personal va ser dur, perquè al cap de dos anys de ser aquí va morir la meva esposa... Va ser dur. Ara he pogut refer la meva vida i m'he casat amb una gironina, rosinca de cor. Vivim a Roses.

Això vol dir que se sent una mica empordanès?

La veritat és que estic molt content amb el tracte que tinc amb la gent d'aquí, persones molt educades i molt amables. No he trobat cap problema de relació amb persones que no pensen el mateix que jo en alguns temes, sobretot polítics, al contrari.

Vostè és fill d'A Coruña i ara viu al Mediterrani. Ha fet comparacions marítimes?

Aquí el temps és molt més ventós i allà l'aigua més freda. Ara bé, aquí ho tenim tot, mar, muntanya, plana... és fantàstic.

Torno a l'etapa de subdelegat. Va haver de resoldre algun conflicte complicat?

Recordo que l'alcaldessa de Girona no ens va deixar anar a l'Expo Jove amb uniforme, i vam tenir els nostres més i menys, amb resolucions judicials pel mig.

També va haver d'actuar amb el tema del conflicte dels projectils que sortien de l'espai de maniobres de Sant Climent.

Cert, però és un tema que ja ha quedat resolt i que era competència del Comandant Militar. No hi ha hagut més problemes.

Arriba un dia que el nomenen director del Consorci del Castell. Coneixia la fortalesa?

Vaig començar a conèixer el Castell com a subdelegat de Defensa, ja que el càrrec comporta la presidència de la Comissió Permanent del Consorci. Poder continuar com a director -em vaig presentar voluntari- ha estat una gran satisfacció. Em jubilen perquè toca i em sap greu haver-ho de deixar, si fos per mi, seguiria. Aquí he tingut relacions molt bones amb tothom, sobretot amb el president del Consorci, el tinent general Díaz Capmany, un gran coneixedor del Castell.

Hi ha bona sintonia en el Consorci format per l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament?

Excel·lent, només puc dir que totes les decisions preses han estat per unanimitat, amb diàleg i debat. No hi ha hagut cap problema entre les tres administracions.

Quina impressió va tenir el primer cop que va entrar a la fortalesa més gran d'Europa?

Molt forta. Una sorpresa molt gran en veure la magnitud del monument. Està molt ben preparat per rebre visites, però no rep les que hauria de tenir. I més si veiem que a prop hi ha el Museu Dalí amb tot el que comporta en situacions normals que no siguin el confinament per la pandèmia. El Castell podria ser un gran atractiu internacional.

Faria falta una empenta conjunta de les tres parts?

Més aviat ens cal publicitar més i millor que la fortalesa és visitable. El Consorci no disposa de recursos econòmics per fer-ho. Això no obsta que Fortaleses Catalanes, qui gestiona les visites, està fent molt bona feina. Fins aquest any, anaven incrementant-se, el 2019 van pujar un set per cent respecte de l'exercici anterior.